SEGRE

POLÍTICA ESPANYOLA

Batet descarta presidir el Congrés i De los Monteros deixa la Cambra i la cúpula de Vox

La socialista, cansada després d'una legislatura convulsa, i Sumar suggereix al PSOE cedir el càrrec per facilitar un pacte amb els seus socis || La formació ultra haurà de reorganitzar la direcció i buscar portaveu

Iván Espinosa de los Monteros va al·legar ahir que la renúncia es deu a “motius personals i familiars”.

Iván Espinosa de los Monteros va al·legar ahir que la renúncia es deu a “motius personals i familiars”.EUROPA PRESS

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

L’actual presidenta del Congrés, la socialista Meritxell Batet, va anunciar ahir a la direcció del PSOE que no optarà a la reelecció en la nova legislatura, que s’obre la setmana que ve. La notícia va arribar el mateix dia en el qual el fins ara portaveu de Vox al Congrés, Iván Espinosa de los Monteros, va anunciar que deixa la direcció del partit i renuncia al seu escó “per motius personals”. Batet, que va ser elegida presidenta el maig del 2019 i va repetir en el càrrec després de les eleccions del mes de novembre, hauria renunciat cansada després d’una legislatura parlamentària molt convulsa.

De fet, ja havia avançat al gener que no li “fa falta” seguir al front de la Cambra. Fonts socialistes indiquen que, a falta d’una setmana per constituir les Corts, Batet ha subratllat que haver presidit el Congrés ha estat “un honor”. La cap de llista del PSC en les passades eleccions generals es va mostrar convençuda que el 17 d’agost –dia en què es constituiran les Corts i s’elegiran els membres de les meses del Congrés i Senat– es formarà una majoria progressista que permetrà al PSOE mantenir la Presidència de la Cambra baixa i “continuar amb els grans avanços aconseguits en aquesta legislatura”.El portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, és un dels noms que sonen amb més força al grup socialista per encapçalar la mesa.

López ja va presidir el Congrés entre els mesos de gener i juliol de l’any 2016, però una repetició electoral per falta de suports per investir un president espanyol va portar a la dissolució de les cambres.Malgrat aquest canvi de noms, els socialistes necessiten un ampli acord amb Sumar i les forces nacionalistes i independentistes per assegurar-se el control de la mesa. Tanmateix, representants de les formacions que componen Sumar han suggerit al PSOE que cedeixi la Presidència del Congrés per facilitar un pacte amb els seus aliats i assegurar-se la majoria en l’òrgan de govern de la Cambra. Per la seua banda, ERC creu que una de les cadires de la mesa “podria pertànyer a l’independentisme o al PNB”.

El PP és el partit que té més escons i amb Vox podrien garantir-se la majoria de càrrecs de l’òrgan rector del Congrés si no hi ha un pacte de la resta de forces per poder desbancar-los.D’altra banda, el portaveu de Vox a la Cambra, Iván Espinosa de los Monteros va anunciar ahir la seua renúncia a l’escó “per motius personals i familiars” i va explicar que seguirà a Vox “com a afiliat de base”. La seua retirada de la primera línia política arriba després dels mals resultats del seu partit en les eleccions generals, i obligarà el líder del partit, Santiago Abascal, a reestructurar la cúpula de la formació. Els exdiputats de Vox Víctor Sánchez del Real i Rubén Manso van criticar la deriva del partit, i la ministra d’Hisenda, la socialista María Jesús Montero, va dir que “hi ha una crisi important no només a Vox, sinó també al Partit Popular”.

Esquerra insisteix Junts a “aparcar els retrets”La secretària general adjunta i portaveu d’Esquerra Republicana, la lleidatana Marta Vilalta, va insistir ahir a citar Junts a “aparcar els retrets” i buscar “punts d’acord”, tant per condicionar una eventual investidura de Pedro Sánchez com per col·laborar al Parlament. Després de les passades eleccions generals, en què cada formació va aconseguir set escons, els dos partits han iniciat contactes per explorar la possibilitat de formar un front comú negociador. “Si intentem construir confiances i intentem posar-nos d’acord, serem molt més forts i podrem aconseguir amb més fortalesa els objectius que compartim”, va assegurar.D’altra banda, Vilalta va lamentar que la presidenta de Junts, Laura Borràs, acusés la setmana passada el president de la Generalitat, Pere Aragonès, d’estar “desconnectat de la realitat de l’independentisme” al continuar defensant la proposta d’acord de claredat.

Va celebrar, això sí, que “hi hagi veus de Junts que s’avinguin a entrar en una negociació de cara a una futura investidura”.Per la seua banda, Borràs va instar Sánchez a “dir si està disposat a parlar d’autodeterminació i amnistia”. En aquest sentit, va assegurar que els juntaires no tenen cap interès a negociar la investidura d’un president espanyol, sinó que volen “negociar la resolució del conflicte que Espanya manté amb Catalunya”.

Bildu té la clau del Govern a Navarra i Múrcia segueix sense ExecutiuEls socialistes, Geroa Bai i Contigo-Zurekin van firmar ahir el pacte per a la formació de Govern a Navarra, que requerirà l’abstenció de Bildu per prosperar.

Aquest inclou compromisos com revisar el règim foral per augmentar l’autogovern, impulsar una llei foral de Salut, més despesa en habitatge o educació i treballar per la transferència per part de l’Estat de les competències reconegudes i pendents per a Navarra. El pacte preveu investir la socialista María Chivite com a presidenta i tres vicepresidències. La Regió de Múrcia és l’única comunitat que encara no ha conformat el seu govern, ja que el PP es nega a ficar Vox a l’Executiu autonòmic.

El PSOE estudia portar al Suprem el ‘no’ de la JEC a revisar vots nulsLa ministra d’Hisenda i Funció Pública en funcions, María Jesús Montero, va assegurar ahir que els socialistes estudiaran jurídicament si “té algun interès” adoptar alguna mesura més i acudir al Tribunal Suprem després de la decisió de la Junta Electoral Central (JEC) de desestimar el recurs del PSOE que demanava de revisar un total de 30.302 vots nuls emesos a Madrid en les eleccions generals. Montero va afirmar que els socialistes no faran d’aquest assumpte “cap cavall de batalla” de la negativa de l’òrgan electoral, si bé va defensar que estaven “en el seu dret” de demanar el recompte d’“un nombre important de vots” que s’havien declarat nuls.

tracking