SEGRE

POLÍTICA CATALANA

Reunió històrica de cinc presidents amb la investidura espanyola com a teló de fons

Puigdemont rebutja buscar “sortides personals” i advoca per negociar solucions “per al país i la llengua” || Aragonès insisteix a exigir l'amnistia i l'autodeterminació en un homenatge a Pau Casals

Montilla, Torra, Aragonès, Puigdemont i Pujol van coincidir en un acte d’homenatge pel 50 aniversari de la mort de Pau Casals.

Montilla, Torra, Aragonès, Puigdemont i Pujol van coincidir en un acte d’homenatge pel 50 aniversari de la mort de Pau Casals.ACN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i els seus antecessors Carles Puigdemont, Quim Torra, José Montilla i Jordi Pujol, van coincidir ahir en un acte en homenatge al compositor català Pau Casals amb motiu del 50 aniversari de la seua mort. L’acte, organitzat per la Universitat Catalana d’Estiu, es va celebrar a l’abadia de l’abadia francesa de Sant Miquel de Cuixà i va deixar una imatge històrica: la de cinc caps de l’Executiu junts. Artur Mas no hi va acudir per motius personals, i Pasqual Maragall tampoc ho va fer per malaltia.

L’esdeveniment va tenir com a teló de fons la negociació per la investidura del nou president espanyol. A més, suposa el primer acte al qual Puigdemont assisteix fora de Bèlgica, després que el Tribunal General de la UE li retirés la immunitat al juliol (vegeu el desglossament). L’expresident i eurodiputat de Junts, que va arribar a l’acte enmig d’una gran expectació i entre crits de “president” i “independència”.

Va defensar el “deure” de buscar solucions “per al país, per a la llengua i per a la seua gent”, i va descartar “cap sortida personal”. També va defensar la importància del català en les institucions de la Unió Europea. Aragonès, per la seua part, va insistir en la necessitat de reclamar “més que mai” l’amnistia i l’autodeterminació.

Va qualificar d’“excepcional” que els expresidents s’haguessin de reunir “fora dels límits de l’Estat” i ho va assenyalar com a exemple d’un “conflicte polític pendent de resoldre”. Va puntualitzar que no és “a causa de la repressió”, sinó “de la negativa de l’Estat a reconèixer el dret de Catalunya a decidir el seu futur”. L’actual president de la Generalitat i Puigdemont no es veien en persona des del maig del 2022.

Per la seua part, Torra va elogiar la figura de Casals, de qui va afirmar que “mereixia” el premi Nobel de la Pau el 1958, un guardó que va quedar desert per una “tenebrosa maniobra espanyola”, sota el seu punt de vista. Pujol va centrar el discurs a reivindicar la importància de defensar “la llengua com a clau essencial de la identitat” catalana i va assegurar que s’està en una “situació crítica”. Va recalcar que sense llengua, cultura i memòria la societat “es desfà”.

L’exdirigent de CDC va protagonitzar un lapsus quan va enumerar els seus successors al capdavant de la Generalitat. Quan va citar Pasqual Maragall, Pujol va afirmar per error “que se’n va anar, que està mort”.Per la seua banda, l’expresident socialista José Montilla, va apel·lar a una Espanya “fraternal” capaç de “gestionar amb intel·ligència” la diversitat mitjançant el diàleg i el pacte. Va rebre esbroncades per part del públic i va ser interromput amb crits d’“independència”.

Puigdemont viatja malgrat no tenir immunitatEl d’ahir va ser el primer acte fora de Bèlgica a què Carles Puigdemont va assistir després que el Tribunal General de la UE li retirés la immunitat com a eurodiputat, el passat 5 de juliol. L’expresident havia rebutjat viatjar a Estrasburg per assistir al ple del Parlament Europeu el dia 10 d’aquell mes davant del risc de ser detingut. Puigdemont, que llavors havia considerat que no disposava de prou garanties jurídiques per viatjar a França, va optar finalment per viatjar ahir a territori francès.

Ho va fer en un moment en què tots els ulls estan posats en ell per la possibilitat que Junts doni suport a la investidura de Pedro Sánchez com a president espanyol. El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena no havia volgut tramitar una nova euroordre per detenir l’expresident, a l’espera que la resolució de la justícia europea sigui ferma. En cas d’haver sol·licitat l’euroordre sent l’eurodiputat a França, aquest hauria pogut acabar en mans de la justícia gal·la.

tracking