El govern valencià veu "curiós" que els professors de valencià surtin de facultats de Filologia catalana

El conseller d’Educació, Universitats i Ocupació, José Antonio Rovira, ha afirmat que no creu que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) "tingui la veritat absoluta, com no la té ningú" sobre el valencià, i s’ha preguntat "per què no pot tenir el conseller del que sigui la llibertat de poder elegir les seues normes" en les seues comunicacions. A més, considera "curiós" i "estrany" que "les facultats d’on surten professors de Valencià es diguin facultats de Filologia Catalana". Així s’ha pronunciat Rovira en roda de premsa sobre el retard en les adjudicacions docents, en ser preguntat pel missatge que va compartir aquest dimecres el perfil oficial en xarxes socials de la Conselleria d’Agricultura, que depèn de Vox, i en el qual utilitzava valencià no normatiu. En concret, el compte d’Agricultura va publicar un missatge per difondre que el conseller, José Luis Aguirre, "analisa en el Grup Tragsa l'eixecució de proyectes en marcha" (sic). Aquesta publicació va ser eliminada hores després. Al conseller se li ha preguntat per aquest tuit, per la seua postura respecte a l’AVL, per l’ús de llengües oficials al Congrés i si està d’acord amb la denominació catalanovalencià que proposa el PSPV a la cambra baixa.

L’AVL es va crear mitjançant la Llei 7/1998, que la va declarar institució de la Generalitat Valenciana, de caràcter públic, amb personalitat jurídica pròpia i que exerceix les seues funcions amb autonomia orgànica, funcional i pressupostària per garantir la seua objectivitat i independència. Les seues funcions són les de determinar i elaborar la normativa lingüística del valencià, i velar per la llengua. L’entitat es va constituir el 2001, sota govern d’Eduardo Zaplana al capdavant del Consell. Rovira ha advocat perquè "cadascú  utilitzi el valencià que estimi convenient, si tot és valencià...". "No soc un expert en qüestions lingüístiques. Soc d’Alacant", ha afegit en ser preguntat per si aquest missatge d’Agricultura incompleix l’Estatut d’Autonomia. "S’entén que els comptes oficials haurien de complir l’Estatut d’Autonomia. Però per què no tindrà el senyor conseller del que sigui la llibertat de poder elegir les seues normes?", s’ha preguntat.

Respecte a si contempla, com a responsable de política lingüística, emetre una ordre per establir l’ús normatiu del valencià que dicta l’AVL en els perfils oficials, Rovira ha replicat que aquesta entitat "no depèn" de la Generalitat i que el seu paper és velar per l’ensenyament de la llengua i del "valencià que cal utilitzar". Dit això, ha assenyalat que la publicació d’Agricultura utilitzava "un valencià com el de les Normes del Puig", segons l’havien traslladat sobre aquest missatge. En qualsevol cas, ha insistit que "com a conseller d’Educació" no entra dins de la seua "competència" fixar la llengua utilitzada en els perfils institucionals i que el seu objectiu és "que tots els nens d’aquesta comunitat aprenguin valencià" respectant la "llibertat d’elecció".

"EL NOSTRE IDIOMA ES DIU VALENCIÀ. I PUNT"

D’altra banda, qüestionat per si està d’acord amb la denominació catalanovalencià que va proposar l’'expresident’ i líder del PSPV, Ximo Puig, per al seu ús en el Congrés, el conseller ha conclòs que "el govern del PP creu que el nostre idioma es diu valencià". "I punt", ha recalcat. Sobre les declaracions de l’'expresident’ Eduardo Zaplana, aquesta setmana al diari 'La Vanguardia' en contra d’obrir debats sobre la llengua i a favor de la validesa de l’AVL, ha defensat: "El valencià ha de ser una riquesa cultural que ens una als valencians i no ens separi ni ens divideixi".

Quant a si preveu que l’AVL no sigui l’entitat normativa, ha dit que no creu que l’Acadèmia "tingui la veritat absoluta, com no la té ningú," després del que s’ha preguntat per què les facultats que ensenyen valencià són les de Filologia catalana: "Em resulta estrany (...) El deixo a sobre de la taula, res més." El conseller ha afirmat que desconeix si hi haurà canvis referent a això –"no sé, ho estudiarem"– i ha posat èmfasi que "cada un" pot utilitzar el valencià "dins de la seua llibertat", davant de la pregunta de si està a favor d’unificar criteris. "O és que la llibertat només es pot aplicar en un sentit i no en tots?", ha subratllat, després de la qual cosa ha garantit que mentre sigui al seu lloc intentarà que "aquí s’ensenyi valencià". "La llengua que parlem els valencians es diu valencià", ha abundat, i ha explicat que ell l’entén i el llegeix "perfectament" encara que no sigui la llengua habitual a la seua zona. És més, ha explicat que quan està amb amics en un poble sense adonar-se’n s’"arranca" a parlar valencià.