Mig segle del cop de Pinochet en un Xile que no es deslliura del passat

Xile va viure ahir el 50 aniversari del cop d’Estat protagonitzat per Augusto Pinochet que va posar fi al govern de Salvador Allende i, a la fi, va acabar instaurant una dictadura de la qual el país sud-americà no va poder desempallegar-se fins al 1990. Mig segle després, Xile torna a tenir un president d’esquerres, Gabriel Boric, però a peu de carrer la ciutadania sembla cada vegada més aliena a uns temps dictatorials dels quals encara queden herències, com la Constitució. La de Pinochet va ser una de les dictadures més duradores del Con Sud, responsable de milers de víctimes i amb un llegat polític que encara està subjacent en certs sectors.

Havia començat amb un bombardeig sobre el palau presidencial de La Moneda, on es va suïcidar el socialista Allende després del seu últim missatge a la ciutadania, en el qual va afirmar que pagaria amb la seua vida la lleialtat al poble. Avui els sondejos coincideixen a dibuixar una barreja de desconeixement i desinterès per alguns dels episodis més foscos de la història recent de Xile. Augusto Pinochet va morir el 2006 en un hospital de Santiago, sense dol oficial en memòria seua ni tampoc condemnes a l’esquena.

La Justícia xilena sí que ha jutjat antics oficials, però en el cas de Pinochet no va prosperar cap temptativa, malgrat que sí que va arribar a ser detingut a Londres el 2018 per petició del jutge espanyol Baltasar Garzón.