POLÍTICA LINGÜÍSTICA
El català, l'aranès, l'eusquera i el gallec ja es podran utilitzar al Congrés dimarts
La Cambra contractarà traductors, com passa al Senat, tret per a l'occità || Suècia exposa els seus dubtes sobre la incorporació d'aquestes llengües a les institucions de la Unió Europea
La Mesa del Congrés va acordar ahir que el català, l’aranès, l’eusquera i el gallec es podran utilitzar a la Cambra a partir del pròxim ple, que se celebrarà dimarts, i en el qual precisament es debatrà la proposició que reforma el Reglament per a la implantació definitiva d’aquestes llengües. Així ho van firmar el PSOE, Sumar, ERC, PNB, Bildu i BNG, i la iniciativa també té el suport de Junts. El Congrés contractarà traductors i habilitarà auriculars perquè els diputats i presents al ple puguin escoltar la traducció simultània de les intervencions i discursos, un sistema similar al que funciona al Senat des del 2011.
Però els parlamentaris que vulguin parlar en aranès o asturià hauran d’autotraduir-se utilitzant el seu mateix temps d’intervenció.L’ús del català a la Cambra va ser una exigència d’ERC i Junts al PSOE per votar la socialista Francina Armengol com a presidenta del Congrés i garantir així una majoria progressista a la Mesa.Els partits proponents de la reforma del Reglament volen que estigui aprovada abans del debat d’investidura del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, els dies 26 i 27 d’aquest mes. Amb tot, els serveis jurídics de la Cambra van avisar dimarts que és “molt difícil, si no impossible”, aplicar “de forma immediata o a curt termini” aquest canvi, ja que afectarà el funcionament de la Cambra.Fonts del Partit Popular van avançar ahir que utilitzaran “tots els instruments al seu abast” per frenar la modificació del reglament. Així mateix, el PSOE va defensar l’acord, que el primer secretari de la Mesa i diputat dels comuns Gerard Pisarello va definir com a “històric”.Per la seua banda, els eurodiputats de Junts i ERC Toni Comín i Jordi Solé van reclamar ahir des de l’Eurocambra poder utilitzar també el català en els plens.
El Govern suec va expressar els seus dubtes davant la hipotètica incorporació del català, el gallec i l’eusquera com a llengües oficials a la Unió Europea. Vol estudiar els efectes pressupostaris i de funcionament d’aquesta iniciativa. Qualsevol canvi en el règim lingüístic requereix la unanimitat dels Vint-i-set.
La secretària general del Partit Popular, Cuca Gamarra, va anunciar ahir un “gran acte” a Madrid contra l’amnistia que exigeixen ERC i Junts per investir Pedro Sánchez. Aquesta manifestació se celebrarà el dia 24, abans que el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, se sotmeti els dies 26 i 27 al debat d’investidura al Congrés. Segons Gamarra, l’objectiu d’aquest acte és que la ciutadania pugui “participar” i “rebutjar” qualsevol instrument “al marge de la llei” per “perpetuar-se en el poder”.
L’anunci dels populars arriba després que l’expresident espanyol José María Aznar fes una crida dimarts a “plantar cara amb tota la determinació” contra l’amnistia, a la qual cosa la portaveu de l’Executiu central, la socialista Isabel Rodríguez, va replicar acusant-lo de tenir un comportament “colpista”. Fonts dels populars asseguren que Feijóo ja havia anunciat als dirigents autonòmics del partit la intenció d’impulsar aquesta manifestació abans de les paraules d’Aznar. El de Madrid no serà l’únic acte contra l’amnistia al qual acudeixin membres del PP.
La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha anunciat que assistirà a la manifestació convocada per Societat Civil Catalana el dia 8 d’octubre a Barcelona, a la qual també aniran Vox i Cs. El portaveu del PSOE al Congrés, Patxi López, va acusar Feijóo de limitar-se a “obeir Aznar, Ayuso i companyia buscant la confrontació”, mentre que la líder de Sumar, Yolanda Díaz, va titllar el popular de “gran aprenent de Trump” i el va acusar d’estar preparant “una dinàmica destituent” amb l’objectiu de “tombar un Govern de coalició no nat”.D’altra banda, el president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, va instar Aznar i Ayuso a “sortir de la cova de l’autoritarisme i de l’Espanya negra que no es reconeix ni tan sols a si mateixa”. També va assegurar que l’amnistia “és inevitable” perquè “és una qüestió de democràcia i de protecció dels drets humans”.
La diputada d’ERC Teresa Jordà va reclamar un “compromís ferm, firmat i amb un calendari” si no és possible aprovar una llei d’amnistia abans d’una eventual investidura de Sánchez.
Amador Marqués, l’únic diputat d’Aran, celebra el pacte “històric”El socialista Amador Marqués és l’únic diputat de la Val d’Aran al Congrés, i el canvi del reglament de la Cambra li permetrà expressar-se en la seua llengua en el ple, la qual cosa va definir com a “històrica”. “Ara s’obre aquesta possibilitat”, va celebrar l’exalcalde de Bossòst, que va explicar a SEGRE que preveu parlar en aranès davant del ple quan pugui.
Va defensar que és “un orgull” ser el primer diputat de la Val a poder-ho fer i va assegurar que, quan això passi, “serà un dia històric per als aranesos”. Si parla en la seua llengua, Marqués haurà d’autotraduir-se utilitzant el temps d’intervenció del qual disposi.