Buch, condemnat a quatre anys i mig de presó pel cas de l'escorta de Puigdemont

L’Audiència de Barcelona ha condemnat l’exconseller d’Interior Miquel Buch a quatre anys i mig de presó per un delicte de malversació i a 20 d’inhabilitació per un altre de prevaricació per nomenar com a assessor un sergent dels Mossos d’Esquadra amb l’objectiu que exercís com a escorta de l’expresident Carles Puigdemont després del referèndum del 2017. La sala condemna a més quatre anys de presó i 19 d’inhabilitació el sergent Lluís Escolà pels mateixos delictes. Tots dos hauran d’abonar també 52.712 euros, la quantitat que segons l’Audiència va rebre Escolà pels 224 dies que va exercir com a assessor de forma fraudulenta.

El tribunal considera provat el relat de la Fiscalia, que apuntava que l’exconseller va nomenar el juliol del 2018 l’agent, amic personal de Puigdemont, com a assessor, malgrat que ambdós eren conscients que la funció real del càrrec era la de “donar protecció personal i de seguretat” a l’expresident. Segons la sala, el sergent i dos agents més dels Mossos van escortar Puigdemont fins a Brussel·les el 29 d’octubre del 2017. Això va motivar que se li obrís un expedient disciplinari i se l’assignés a la comissaria de Martorell, a la qual no va arribar a incorporar-se perquè després de les vacances va anar encadenant baixes laborals, aprofitant aquesta etapa per encarregar-se de la protecció de Puigdemont.

El juny del 2018 i després de la negativa de la Secretaria d’Estat de Seguretat a posar escorta a l’expresident, el conseller d’Interior va incorporar Escolà al seu equip. Durant els mesos en què va estar en el càrrec, afirma la sentència, “va efectuar múltiples desplaçaments”, la majoria sufragats per tercers, per proporcionar seguretat a Puigdemont. Buch, que sempre ha negat aquest extrem, va anunciar un recurs contra la sentència i va titllar d’“injusta” la pena i la “velocitat” del Tribunal a condemnar-lo.

Junts, per la seua part, va afirmar que això demostra que la “desjudicialització no existeix” i va qualificar de “barbàrie” la sentència, tot i que no va dir si això alterarà la negociació a Madrid. ERC va defensar que “per això és important l’amnistia”. El Tribunal Suprem va rebutjar ahir tramitar els recursos presentats per Vox i de diversos diputats de Ciutadans contra els indults concedits pel Govern el 2021 a l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana Jordi Sànchez i a l’expresident d’Òmnium Cultural Jordi Cuixart.

La Secció Cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa basa la seua decisió en la falta de legitimació dels partits polítics que ja va al·legar l’Advocacia de l’Estat, a l’estimar que només poden recórrer-lo els qui acreditin ser perjudicats directes per la posada en llibertat dels presos. El gener del 2022, el Suprem va atendre el criteri de l’Advocacia, però poc després va rectificar la seua postura i va acordar ajornar aquesta qüestió al tràmit de la sentència.La sentència, que es produeix enmig de les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez, implica que els magistrats no han entrat a resoldre el fons de l’assumpte, és a dir, no es pronuncien sobre si les raons d’utilitat pública, que va justificar el Govern de l’Estat per concedir els indults, es van ajustar a la llei.Sànchez i Cuixart van ser condemnats a nou anys de presó per un delicte de sedició per uns fets que, després de la reforma penal, el tribunal va englobar en el nou delicte de desordres públics agreujats. Amb aquesta decisió, el Suprem pràcticament aclareix el camí per a la trentena de recursos que es mantenen vius davant del tribunal, que afecten l’exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, una vegada que ja va arxivar els recursos contra els indults a l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i als exconsellers Joaquim Forn i Josep Rull, a l’haver-se derogat el delicte de sedició, l’únic pel qual van ser condemnats.

Els recursos que queden per resoldre van ser presentats per Vox, Partit Popular, diputats populars i de Ciutadans i el d’Enric Millo, el que va ser delegat del Govern central a Catalunya durant el procés. Fonts jurídiques expliquen que és previsible que tots els recursos siguin rebutjats a l’aplicar la mateixa argumentació de falta de legitimació activa, tret del de Millo, que pot ser l’únic que forci el tribunal a pronunciar-se sobre el fons al sentir-se perjudicat directe.

Junqueras recorre la seua inhabilitació al ConstitucionalL’exvicepresident català Oriol Junqueras, així com els exconsellers Raül Romeva i Dolors Bassa, han recorregut davant del Tribunal Constitucional la revisió que va fer el Suprem de les seues condemnes per l’1-O, amb la qual els va mantenir les penes d’inhabilitació, malgrat la reforma que va derogar la sedició i va modificar la malversació.

Els tres, inhabilitats fins a 13 anys, insisteixen a la cort de garanties que no “se’ls ha aplicat la llei vigent”, al considerar que se’ls haurien d’haver anul·lat o rebaixat les penes rebudes l’any 2019. El pròxim pas seria acudir a la justícia europea.