Pedro Sánchez promet dedicar-se en “cos i ànima” a fer prosperar la seua investidura

El president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, va dir ahir que es dedicarà “en cos i ànima” a aconseguir els vots necessaris per renovar mandat i va acusar el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo de sotmetre Espanya “a un període de paràlisi i bloqueig” per la seua investidura. “Sembla més entossudit a impedir una altra investidura que a aconseguir la seua”, va censurar en un acte amb empresaris per presentar la Presidència espanyola de la UE a Madrid. Pel seu costat, Feijóo va exigir a Sánchez que faci “marxa enrere” i “desmenteixi que està disposat a cedir a les pretensions il·legals de l’independentisme”, amb referència a l’amnistia que exigeixen ERC i Junts per investir-lo.

També el va avisar que les “crítiques internes” en el PSOE confirmen que no té “consentiment” ni per a l’amnistia ni per al referèndum. El líder del PP i l’expresident espanyol José María Aznar van coincidir ahir en un acte, dies després que la Moncloa acusés l’exmandatari popular de colpisme per haver cridat a la mobilització contra l’amnistia. Ambdós van expressar el seu suport mutu i Feijóo va dir a Aznar que, si fos “colpista”, el Govern de Sánchez l’indultaria, amnistiaria i li demanaria a més el seu vot per a la investidura.

Feijóo també va convidar Aznar i Mariano Rajoy a l’acte del PP contra l’amnistia que se celebrarà el dia 24 a Madrid i que ha provocat les crítiques del Govern espanyol.D’altra banda, el cap de llista del PP català a les passades eleccions, Nacho Martín Blanco, va mostrar la seua discrepància amb el líder dels populars a Catalunya, Alejandro Fernández, després que aquest rebutgés els possibles contactes entre PP i Junts de cara a la investidura. Al PSOE, la que va ser vicesecretària general del partit, Elena Valenciano, va dir que la seua formació està “en mans” de Junts i va lamentar la recent expulsió de l’exlíder dels socialistes bascos Nicolás Redondo. La ministra d’Hisenda en funcions, María Jesús Montero, va al·legar el “menyspreu reiterat” a les sigles del partit per part de Redondo i va negar que la seua expulsió sigui un avís als membres del PSOE crítics amb les decisions de la formació.

Amb tot, l’exdirigent socialista va assegurar que no ha rebut cap notificació del partit. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va replicar a la seua homòloga madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que és “fals” que a Catalunya es discrimini persones amb cognoms castellans, com aquesta havia assegurat dijous.

Carles Puigdemont aborda amb el PNB la investidura

L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i el president del PNB, Andoni Ortuzar, es van reunir ahir a Waterloo per “estrènyer relacions i analitzar el complex panorama polític que les eleccions del 23-J han deixat a l’Estat espanyol”.

En la reunió, de dos hores i mitja de durada, també van participar el secretari general de Junts, Jordi Turull, i el responsable d’Organització del PNB, Joseba Aurrekoetxea. Segons ambdós formacions, Ortuzar i Puigdemont “van compartir posicions i expectatives” de cara a la investidura. És la primera vegada que el líder jeltzale es reuneix de manera oficial amb Puigdemont, en una cita que té la investidura del pròxim president espanyol com a teló de fons.D’altra banda, l’expresident i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí tenien previst ahir a la nit presentar el recurs contra la sentència del Tribunal General de la Unió Europea que al juliol els va retirar la immunitat.

Puigdemont i Comín, que estan processats per un delicte de malversació agreujada i un altre de desobediència, demanaran també mesures cautelars per recuperar la protecció parlamentària fins que la justícia europea resolgui l’assumpte.

Espanya s’ofereix a sufragar l’ús del català a la UE

El Govern espanyol ha ofert que l’Estat assumeixi el cost de l’ús del català, l’eusquera i el gallec a les institucions de la Unió Europea. Tanmateix, l’oferiment de l’Executiu no sembla suficient per dissipar els dubtes d’alguns països de la Unió, que dimarts es reuniran per discutir la incorporació d’aquestes llengües com a oficials.

Suècia i Finlàndia hi han expressat les seues reticències i volen estudiar els efectes pressupostaris i de funcionament d’aquesta iniciativa. Qualsevol canvi en el règim lingüístic requereix la unanimitat dels Vint-i-set.