El català fa història

El ple del Congrés va donar ahir per majoria absoluta via lliure a la tramitació de la reforma del Reglament de la Cambra per permetre l’ús de les llengües cooficials no només en les intervencions parlamentàries sinó també en la presentació d’iniciatives. Ho va fer després d’un debat històric en el qual per primera vegada van poder escoltar-se el català, el gallec i l’euskera des de la tribuna dels oradors, sense crides a tornar a l’ordre de la presidenta de la Cambra o el tancament de micròfons.

“Parlaré en català perquè puc, gràcies a l’escola catalana, i perquè és la llengua del meu país” van ser les primeres paraules en català que es van permetre al Congrés i van ser pronunciades pel portaveu d’ERC, Gabriel Rufián, que va qualificar el dia d’ahir com una “jornada històrica”. El republicà va ser el tercer a intervenir i ho va fer amb un discurs íntegrament en català en el debat de la presa en consideració de la reforma que, tanmateix, va ser iniciat en gallec. El diputat socialista José Ramón Besteiro, natural de Lugo, va ser l’encarregat d’iniciar-lo amb un discurs centrat a defensar la proposta.

“És un doble honor, iniciar-lo i en la meua llengua, el gallec”, va dir en una intervenció en la qual va alternar el gallec i el castellà, i en la qual va asseverar que això suposa la “superació d’una certa anomalia històrica”.“Avui ressona per primera vegada sense censura ni limitacions la llengua catalana. Avui es demostra que només era qüestió de voluntat política. I tenim clar que alguns la teniu no per convicció, sinó per necessitat”, va afirmar la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, també en el seu primer torn íntegrament en català.Els diputats bascos també van fer sentir l’euskera. La primera, la portaveu de Bildu, Mertxe Aizpurua.

“Som una nació i això és el que avui es fa patent, per això l’extrema dreta ho considera un atac”, va defensar. En aquesta línia es va expressar, també en euskera, el diputat del PNB Joseba Agirretxea Urresti.Els independentistes veuen així satisfeta una de les seues principals reivindicacions i un dels compromisos exigits per ERC i Junts per donar suport a la presidència de la mesa del Congrés per al PSOE. És un primer pas dels socialistes per atreure el seu suport per a una possible investidura de Pedro Sánchez. És per això que el PP va exigir abans de l’inici del debat “el compliment de la legislació vigent en relació amb l’ús de les llengües cooficials i que aquestes no poguessin utilitzar-se al Congrés” fins a l’aprovació de la reforma del Reglament, una cosa que està prevista que ocorri avui.

La seua petició, no obstant, va ser desestimada. Durant la seua intervenció en el ple, el portaveu dels populars, Borja Sémper, va reivindicar el castellà com a “llengua comuna” i va assegurar que el seu partit “defensa i impulsa” les llengües cooficials, però no les “grapeja i utilitza” per treure benefici polític. Després d’assenyalar que el Partit Popular intervindria íntegrament en llengua castellana per “no fer el ruc” ni “coses rares”, Sémper va utilitzar l’euskera per criticar precisament la reforma que permet el seu ús des de la tribuna. El diputat es va traduir a si mateix de forma immediata, ja que els seus companys de partit es van negar a utilitzar les orelleres per les quals un equip de professionals anaven traduint al castellà les intervencions en llengües cooficials.Avui està previst també l’ús d’auriculars i pantalles.

Europa ajorna el debat i la Moncloa prioritzarà el català

El català haurà d’esperar per arribar a Brussel·les.

La majoria de països de la Unió Europea es van resistir ahir a prendre una decisió sobre la petició espanyola d’oficialitzar l’ús del català, euskera i gallec en les institucions europees fins que no hi hagi sobre la taula un dictamen jurídic del Consell de la UE sobre les conseqüències de la mesura i el seu impacte econòmic i pràctic en el funcionament del bloc. Així va quedar patent en la reunió de ministres d’Afers Generals, que va concloure sense que l’assumpte se sotmetés a votació i amb la promesa d’estudiar-ho en grups de treball. Els arguments donats pel ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, que va defensar la necessitat de donar caràcter oficial a la UE al català, l’euskera i el gallec perquè no són llengües minoritàries i perquè es tracta d’una demanda que Espanya defensa des del 2005, no van convèncer una vintena de països, entre els quals Finlàndia, el ministre del ram del qual, Anders Adlercreutz, va intervenir en català per explicar que malgrat el compromís amb la diversitat lingüística és “massa aviat” per prendre una decisió. Per provar d’accelerar el procés, el Govern espanyol va anunciar que prioritzarà en un primer moment el desplegament del català si s’aprova la seua oficialitat amb la de l’euskera i el gallec.

“Alguns estats membre han plantejat que tres llengües d’una sola vegada era una mica més difícil i ens hem obert que l’idioma els representants del qual han sol·licitat amb més insistència la inclusió dins de la UE i que és parlat per més de deu milions de persones sigui el primer en el seu desplegament”, va explicar Albares. El Govern central va donar així per complert el seu compromís, i encara que tant ERC com Junts van celebrar el pas, el Govern va criticar que ha “arribat tard i malament”. Així mateix, la decisió de relegar l’euskera i el gallec va irritar PNB, Bildu i el BNG.

Els diputats de Vox abandonen la Cambra com a protesta

L’arribada de les llengües cooficials als plens del Congrés dels Diputats va irritar sobretot els diputats del grup ultradretà Vox. I és que després d’escoltar la primera intervenció en el debat iniciat ahir, que va ser el gallec, la portaveu de la formació va provar de demanar la paraula per queixar-se.

No obstant aquesta va ser denegada per la presidenta de la Cambra, Francina Armengol, que li va exigir respecte. Després d’això, tots els parlamentaris de Vox van abandonar l’hemicicle deixant un a un els auriculars que se’ls havia facilitat per poder tenir accés a la traducció simultània en l’escó del president del Govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez.