SEGRE

POLÍTICA ESPANYOLA

Cisma al PP per l'estratègia postelectoral de Feijóo i l'arribada del català al Congrés

Un sector dels populars qüestiona el seu lideratge per la falta de suports de cara a la investidura i Vox marca distàncies

Génova minimitza les crítiques i atribueix la tensió al partit a la incertesa

Alberto Núñez Feijóo i Cuca Gamarra conversen amb Borja Sémper al Congrés dimarts.

Alberto Núñez Feijóo i Cuca Gamarra conversen amb Borja Sémper al Congrés dimarts. - EFE

Publicat per
AgènciesREDACCIÓN

Creat:

Actualitzat:

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, s’ha vist debilitat després de les passades eleccions generals, en les quals va guanyar però no va aconseguir la majoria absoluta que volia, i en les últimes setmanes han aflorat crítiques internes al si del partit que dirigeix, ara accentuades per l’ús del català en les llengües cooficials al Congrés. Els resultats en els comicis del juliol, els posteriors pactes amb Vox en diversos governs autonòmics i les batzegades en la seua aposta per abordar la investidura amb Junts han provocat, juntament amb altres polèmiques, que un sector dels populars mostri la seua incomoditat amb l’“estratègia erràtica” adoptada pel partit i fins i tot qüestionin el lideratge de Feijóo.

La intervenció al Congrés dimarts del portaveu del PP Borja Sémper, que va parlar en euskera malgrat que dilluns havia assegurat que el PP “no faria el ruc”, ha desencadenat les crítiques de diversos diputats populars, que recorden que el partit s’ha mostrat en contra de la reforma lingüística a la Cambra (vegeu el desglossament). El discurs de Sémper va provocar també les crítiques de Vox, que van acusar el PP d’afegir-se al “sainet” de les llengües al Congrés.D’altra banda, els pactes del PP amb la formació de Santiago Abascal a Extremadura, el País Valencià, les illes Balears o Aragó, han provocat crítiques dins i fora del partit, i diversos sectors dels populars han lamentat les batzegades de Feijóo en la seua aposta per abordar la seua investidura amb Junts, una formació a la qual, fins abans dels comicis, havia rebutjat de ple. Amb tot, el líder del PP va anunciar que es negava a negociar amb els juntaires després que Carles Puigdemont anunciés que exigiran l’amnistia i l’autodeterminació.Les crítiques dels populars també es dirigeixen cap a l’amnistia que ERC i Junts exigeixen per investir Pedro Sánchez, i l’acte que el PP celebrarà diumenge a Madrid per mostrar el seu rebuig d’aquesta llei.

Concretament, lamenten que Feijóo no rebutgés amb la màxima duresa l’amnistia abans que l’expresident espanyol José María Aznar ho digués el passat dia 12 una mobilització ciutadana contra aquesta llei. Critiquen que la secretària general del PP, Cuca Gamarra, s’afanyés llavors a anunciar l’acte de partit, i fonts del partit lamenten que “sembli que Aznar” fos qui marca la pauta de la formació popular.Malgrat tot, la cúpula del PP minimitza les crítiques i evita parlar de crisi al partit, mentre atribueix les tensions a la incertesa. A més, Génova manté la seua esperança en el fet que Feijóo aconsegueixi els suports necessaris per aconseguir arribar a la Moncloa, un escenari que es preveu més que difícil per l’aritmètica parlamentària.

La cúpula del PP no llança la tovallola i confia que Feijóo obtingui els suports per superar la investidura

El ple del Congrés aprovarà avui previsiblement la reforma del Reglament de la Cambra per permetre l’ús del català, aranès, euskera i gallec no només en les intervencions parlamentàries sinó també en la presentació d’iniciatives. El ple va donar aquest dimarts passat via lliure a la tramitació d’aquesta iniciativa, en un ple en el qual els diputats ja es van poder expressar en aquestes llengües.

El ple també va aprovar que la reforma del reglament, impulsada pel PSOE, Sumar, ERC, Bildu, PNB i BNG i avalada per Junts, es tramiti pel procediment de lectura única. D’aquesta manera, el text no haurà de passar per la Comissió de Reglament del Congrés, que encara no s’ha constituït. El ple també debatrà les esmenes a la totalitat presentades per PP i Vox a aquesta iniciativa. Les dos formacions han reclamat també conèixer el cost total que implicaria la utilització de les llengües cooficials.

El diputat del Partit Popular al Congrés Borja Sémper va reconèixer ahir que a part del partit no li va agradar que utilitzés l’euskera al Congrés dimarts, durant el ple que va tramitar la reforma del reglament de la Cambra baixa perquè els diputats puguin fer servir les diferents llengües cooficials.

“Quan un és portaveu d’un grup tan gran hi ha opinions diverses. Hi ha qui se t’atansa i et diu que bé, qui et diu que menys bé i qui no ho va entendre”, va admetre. “No passa res. Nosaltres no som el PSOE, no expulsem la gent per pensar diferent”, va dir, abans d’assegurar que ja havia avançat al partit que citaria algunes frases en euskera “de forma simbòlica” per deixar clar que “les llengües cooficials són de tots i no dels nacionalistes i independentistes”.

Amb tot, Sémper va tornar a criticar la reforma del reglament del Congrés, que el Partit Popular i Vox recorreran, i va afirmar que es tracta d’“un despropòsit”.

Membres de la cúpula del Partit Popular com el coordinador general del partit, Elías Bendodo, van defensar Sémper a l’assegurar que va actuar “amb bon criteri”, altres dirigents populars, com el president del Govern d’Aragó, Jorge Azcón, va afirmar que “no té sentit” utilitzar les llengües cooficials al Congrés. “Tots ens entenem en castellà”, va sentenciar.

Díaz afirma que continuarà parlant en castellà

La vicepresidenta segona del Govern espanyol en funcions i líder de Sumar, Yolanda Díaz, va explicar ahir que continuarà parlant en castellà a les intervencions que faci al Congrés. Va concretar que només intervindrà en gallec, la seua llengua materna, si algun diputat l’interpel·la en aquest idioma. Va defensar la reforma del reglament de la Cambra i va justificar la decisió apel·lant a la condició de vicepresidenta espanyola.

Urkullu critica que Moncloa prioritzi el català a la UE

El lehendakari, Iñigo Urkullu, va dir ahir que veu “interès polític” en la decisió del Govern espanyol de prioritzar el català a la UE, i va reclamar una “igual defensa” de les llengües cooficials de l’Estat.

Va remarcar que la possible investidura de Pedro Sánchez és una qüestió que correspon als partits amb representació al Congrés i va defensar que l’euskera “ha d’estar en peu d’igualtat amb altres llengües també al si de la UE”.

.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking