El Congrés aprova la reforma del reglament per l'ús del català, aranès, basc i gallec
PSOE, Sumar, Junts, ERC, PNB, Bildu, BNG i CC fan possible l'ús de les llengües a tota l'activitat parlamentària
La presidenta del Congrés, Francina Armengol, durant el debat de la reforma del Reglament per a l'ús de les llengües cooficials.
El Congrés ha aprovat aquest dijous la reforma del reglament de la cambra perquè el català, l'aranès, el basc el gallec puguin ser utilitzats a tota l'activitat parlamentària. La reforma ha obtingut 180 vots a favor (PSOE, Sumar, ERC, Junts, PNB, Bildu, BNG i CC) i 170 en contra (PP, Vox i UPN). Prèviament, la cambra ha rebutjat l'esmena a la totalitat que havia registrat Vox i també les tres esmenes parcials que havia presentat el PP. Durant el debat PP i Vox han criticat el que consideren un "espectacle il·legal" i una "cessió a l'independentisme", mentre que la resta de formacions han defensat el que consideren un pas històric per normalitzar la realitat d'un estat "plural i plurilingüe", en paraules del diputat del PSC Marc Lamuà.
Les votacions d'aquest dijous han evidenciat un cop més la situació de minoria parlamentària de PP i Vox. L'esmena a la totalitat del partit de Santiago Abascal, que pretenia que els diputats "estiguin obligats a utilitzar l'espanyol en l'exercici de la seva activitat parlamentària", ha obtingut només 33 vots a favor (Vox) i ha estat rebutjada amb 179 vots en contra (PSOE, Sumar, ERC, Junts, PNB, Bildu, BNG i CC) i 138 abstencions (PP).
Un resultat semblant al que han obtingut les esmenes parcials del PP, que a la pràctica suposaven el retorn al reglament que ha estat en vigor fins ara. Els populars plantejaven que la reforma contravé la Constitució perquè, al seu entendre, les llengües cooficials només poden ser d'ús als seus territoris. Només han obtingut el suport de 170 diputats, PP i Vox, i han estat rebutjades, una a una, amb 179 vots en contra.
En canvi, el Congrés sí que ha acceptat amb els vots de PSOE, Sumar, ERC, Junts, PNB, Bildu, BNG i CC una esmena del PNB que introduïa una petita modificació al text perquè les lleis que s'aprovin a la cambra baixa siguin publicades pel Congrés "amb caràcter de versió autèntica en totes les llengües de l'Estat", de manera que totes les versions d'una llei en les diferents llengües cooficials tinguin la mateixa validesa jurídica.
