Estrasburg examinarà si es van vulnerar els drets dels nou condemnats per l'1-O

El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha començat a examinar els recursos presentats pels nou condemnats per l’1-O contra la sentència del Tribunal Suprem per la qual se’ls va imposar penes de fins a 13 anys de presó i inhabilitació per sedició i malversació. Estrasburg dona a l’Estat fins al 12 de gener per respondre una sèrie de qüestions sobre les violacions dels drets fonamentals al·legades per Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull, Dolors Bassa, Joaquim Forn, Josep Rull, Carme Forcadell, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Concretament, exposen que se’ls va aplicar una “interpretació extensiva i imprevisible” dels delictes de sedició i malversació i que se’ls va condemnar per sedició quan “en realitat només van encoratjar la gent a anar a manifestacions i a participar en el referèndum”. També argumenten que l’empresonament va ser “desproporcionat i basat en el seu exercici legítim del dret a la llibertat de manifestació i expressió”, que van patir una “violació del dret a la defensa” i que la sentència “va interferir desproporcionadament en els seus drets polítics”.

Espanya haurà ara de respondre a Estrasburg si van tenir un judici just i si van ser condemnats per un delicte ben definit, cosa que els demandants creuen que no es compleix amb la derogada sedició.

També si se’ls va privar de llibertat de forma indeguda o si es van vulnerar els seus drets d’expressió i de reunió. A partir de les respostes de les autoritats espanyoles el TDEH decidirà si el cas avança. L’admissió dels recursos és un pas important, perquè més d’un 90% dels que arriben al Tribunal acaben descartant-se.

Al febrer el Suprem va revisar les condemnes dels nou arran de la reforma penal que va eliminar el delicte de sedició i va modificar el de la malversació. L’esmentada revisió es va limitar a les penes d’inhabilitació perquè les de presó van ser indultades el 2021.

Una sentència favorable del TEDH desembocaria en la desactivació de les condemnes d’inhabilitació. Els afectats van celebrar que “la UE ens doni la justícia i imparcialitat que no trobem a Espanya”.

Els socialistes titllen de “vergonyoses” les crides al transfuguisme del PP

A quatre dies del debat d’investidura d’Alberto Núñez Feijóo, moltes veus dins del PP intentaven ahir aconseguir els quatre vots que li falten per ser nomenat president del Govern apuntant directament a la consciència dels diputats socialistes contraris als possibles pactes de Pedro Sánchez amb els independentistes perquè s’ho pensin i trenquin la disciplina de vot del PSOE. “Espero que reconsiderin la seua posició, perquè val la pena”, va dir a TVE la secretària general del PP, Cuca Gamarra. De fet, es va mostrar convençuda que el resultat de les eleccions hauria estat diferent si els votants del PSOE haguessin sabut que “el seu vot havia de ser utilitzat per amnistiar aquells que van posar en perill el nostre ordre constitucional”.Entre els socialistes més molestos amb Ferraz, figura el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, a qui Feijóo va nomenar dijous i l’únic baró en exercici que ha criticat obertament la negociació d’una possible amnistia a canvi de la investidura de Sánchez.

Segons Gamarra el líder del seu partit no li va demanar el vot dels diputats socialistes manxecs a la seua investidura, un extrem que també va descartar Page. Sí que ho va fer d’una forma directa el president andalús, el popular Juanma Moreno, en una entrevista a El Confidencial en la qual va instar els diputats del PSOE a rebel·lar-se i trencar la disciplina de partit per “consciència d’Estat”.Una crida que el PSOE va considerar un “exercici d’esperpent”, segons la ministra de Transport en funcions Raquel Sánchez, que va afirmar que no són més que intents “a la desesperada” i va assenyalar que confia “absolutament” en el fet que no hi haurà cap tipus de vot trànsfuga a les files socialistes. Una “greu irresponsabilitat política” en paraules del seu líder a Andalusia, Juan Espadas, que va acusar Moreno d’incitar al transfuguisme i es va preguntar si el Partit Popular serà capaç de repetir el “tamayazo”, en al·lusió a la investidura fallida de Rafael Simancas a la Comunitat de Madrid l’any 2003 a causa del vot contrari d’alguns diputats socialistes.En aquest sentit, per la seua banda el secretari general del PSOE d’Aragó, Javier Lambán, va reclamar “lleialtat” cap a Pedro Sánchez i el partit malgrat que “determinades polítiques desenvolupades amb partits nacionalistes no siguin ben enteses”.

El Parlament investigarà les infiltracions de policies

Esquerra Republicana, Junts, comuns i la CUP han registrat al Parlament una proposta per crear una comissió d’investigació sobre els policies d’Espanya infiltrats en moviments socials i polítics independentistes. Ho han fet emparant-se amb l’article 67.3 del reglament de la Cambra, de manera que, al ser la petició de més de tres grups, no haurà de ser votada en el ple i n’hi haurà prou amb l’aprovació de la mesa.

La proposta argumenta que l’espionatge de policies infiltrats ha vulnerat “drets fonamentals” i suposa una “persecució política clara, emparada per Espanya, i il·legal que no pot quedar impune”.

.