Vox exigeix imposar el castellà a l'administració balear i desafia el PP

Vox ha generat un cisma al si del Govern balear, format al costat del PP, al registrar una proposició de llei per crear una Oficina per a la Llibertat Lingüística, un organisme dissenyat per obligar les administracions a utilitzar el castellà en comptes del català. La proposta, que ahir va rebre el rebuig frontal dels populars, també preveu multes de fins a 100.000 euros si les oficines de l’Executiu balear no anteposen l’ús del castellà.

La creació d’aquest organisme està previst en el pacte de govern entre PP i Vox, que va obrir la porta a la presidència a la popular Marga Prohens gràcies als vots de la ultradreta. Amb tot, el portaveu del Partit Popular a les Balears, Sebastià Sagreras, va denunciar ahir que “incomprensiblement” Vox ha presentat la seua proposta “sense haver pactat el text” i sense avisar-los.Va assegurar que el text no “ens agrada gens” i va amenaçar els de Santiago Abascal de “presentar una multitud d’esmenes” si no retiren la seua proposició de llei. Sagreras va subratllar que els populars “han estat sempre i continuaran estant amb l’Estatut d’Autonomia i amb la defensa i la normalitat de convivència del català i el castellà”.Els partits de l’oposició i entitats culturals i en defensa del català també van censurar ahir la política de la ultradreta.

El portaveu dels socialistes al Parlament balear, Iago Negueruela, va afirmar que no permetran “aquest apartheid lingüístic”.Amb tot, Vox ja ha afirmat que no retirarà el text, i assegura que el seu objectiu és “defensar la llibertat d’ús i opció lingüística”, obviant el règim sancionador i d’imposició que hi plantegen.Amb tot, aquesta no és l’única polèmica pel català a les Balears. A l’agost, el Govern de PP i Vox va aprovar un decret pel qual van eliminar la llengua com a requisit en la salut pública. La consellera de Salut balear, Manuela García, va justificar que aquesta mesura “és un clamor dels sindicats”, i l’equip de Prohens es va defensar de les crítiques assegurant que vol eliminar “qualsevol element” que pugui frenar l’arribada de professionals a les illes. “Probablement no és el principal element dissuasiu”, va admetre l’Executiu autonòmic.