El PSOE afirma que les crides del PP al transfuguisme són un delicte de “corrupció”

A les portes del debat d’investidura del líder dels populars, Alberto Nuñez Feijóo, que, si no hi ha sorpreses d’última hora, estarà abocada al fracàs, PP i PSOE continuen pressionant a ambdós bàndols. Ahir, la portaveu del Govern i ministra de Política Territorial en funcions, Isabel Rodríguez, va exigir al líder del Partit Popular que cessi en les seues “crides a la corrupció i el transfuguisme” en al·lusió al possible vot de diputats socialistes díscols. Rodríguez, que va coincidir amb diversos dirigents populars en el marc del XIII Ple de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), va criticar que Feijóo s’ha demostrat “incapaç” de plantejar res a Espanya ni d’oferir un programa de Govern. Per això, l’únic que està fent és dur a terme una oposició “lamentable” i que s’ha reduït a “fer una crida al Tamayazo, un fet catalogat com a corrupció”, va dir.

Per la seua part, des del PP, la seua portaveu al Congrés, Cuca Gamarra, va tornar a instar els diputats socialistes a “reflexionar” sobre si estan disposats a “entregar el que demanen Puigdemont i Junqueras”.

La popular va defensar que hi ha “moltes veus dins del PSOE que aixequen la veu” contra l’estratègia de Pedro Sánchez i va afegir que “encara hi ha temps” perquè el PSOE dugui a terme un debat intern, si és que Sánchez “li ho permet”. En aquest context, Gamarra va instar a participar en la manifestació convocada avui a Madrid pel seu partit contra l’amnistia. “Tenim l’oportunitat de rebel·lar-nos, jo convido tots aquells que no volen una Espanya on alguns tinguin privilegis jurídics que s’afegeixin. Feijóo o amnistia”, va acabar.L’acte amb el qual el PP buscarà suport al carrer coincidirà amb la intervenció de Sánchez en la Festa de la Rosa del PSC a Gavà.Per una altra banda, el PSOE va impugnar l’elecció dels òrgans de Govern de la FEMP per “incompliment dels estatuts”.

Es va elegir de presidenta l’alcaldessa de Jerez, María José García-Pelayo (Partit Popular).

Vilagrà veu l’amnistia “pròxima” i demana ara avançar cap al referèndum

La consellera de Presidència de la Generalitat, Laura Vilagrà, va afirmar ahir que l’amnistia “és a tocar” i va defensar que el que cal fer ara és continuar “avançant” en la possibilitat d’un referèndum pactat amb l’Estat en la negociació per una eventual investidura de Pedro Sánchez. Segons va detallar durant una atenció a mitjans en la inauguració d’El pòdcast de la Queta a Barcelona, per a Esquerra la negociació “dependrà” dels avanços en l’amnistia, l’autodeterminació i també a la carpeta de “benestar de la ciutadania”. “Hem de poder obrir i abordar les tres carpetes i, en aquest sentit, anirem el més ràpid possible”, va asseverar. En aquest sentit, la portaveu d’ERC, Raquel Sans, va assenyalar que els partits independentistes tindran “més força” si es coordinen en les negociacions i que aquesta és la via necessària per resoldre el conflicte polític català.

En una entrevista a Ràdio 4, va celebrar que “aquells que durant els últims tres anys i mig han criticat la via de la negociació, ara s’hi afegeixin”, amb referència a Junts.Per la seua part, l’expresident de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont va defensar que l’“única resposta” que espera de l’Estat espanyol és “el final de la repressió i l’amnistia total”. Ho va fer a través d’un missatge a la xarxa social X, en què va recordar el quart aniversari de l’Operació Judes, en la qual es van detenir algunes persones vinculades als CDR pels presumptes delictes d’integració en organització terrorista i fabricació i tinença d’explosius. “Per moltes portes que rebentin, no podran amb les nostres conviccions”, va assenyalar.

ERC veu delicte d’odi en el discurs de Felipe González

ERC vol que la Comissió Europea valori si les paraules de l’expresident espanyol Felipe González, que va demanar al PSOE de no cedir al “xantatge” de “minories en via d’extinció”, poden suposar un “discurs d’odi contra Catalunya”. Els republicans denuncien que les paraules de González “inciten sense cap dubte a l’odi envers la comunitat catalana i unes conviccions polítiques legítimes i democràtiques”.