SUCCESSOS MÀFIA
L'últim gran capo de la Cosa Nostra mor a Itàlia
Matteo Messina, de 61 anys, havia estat detingut al gener
Vinculat a l'assassinat de jutges, va estar tres dècades escapat
El que va ser cap de la màfia siciliana la Cosa Nostra, Matteo Messina Denaro, va morir ahir als 61 anys d’edat a l’hospital de L’Aquila a causa del càncer de còlon que patia. El criminal més buscat d’Itàlia fins a la seua detenció al gener havia entrat en fase de coma irreversible en les últimes hores i se li havia retirat el tractament i l’alimentació.
Messina Denaro va ser un dels últims grans capitosts de la Cosa Nostra i pròfug de la Justícia durant tres dècades. Va ser arrestat en una clínica privada de Palerm quan anava a tractar-se del càncer amb una identitat falsa. “No vull ser un superhome, ni tan sols arrogant; em vau enxampar per la meua malaltia”, va arribar a declarar després de la detenció.La seua activitat delictiva es remunta a la dècada dels vuitanta, quan no havia fet els 30 anys, i va marcar algunes zones del país durant dècades, per la qual cosa la Justícia el va condemnar a dos cadenes perpètues.L’última de les condemnes deriva de la seua connexió amb els assassinats el 1992 dels jutges Giovanni Falcone i Paolo Borsellino, en dos tragèdies històriques de la lluita de les autoritats italianes contra el crim organitzat durant la dècada dels noranta.
Tot i que aquesta condemna subratlla que el que va ser cap de la Cosa Nostra no va tenir cap paper en l’execució dels atemptats que van acabar amb la vida dels jutges, sí que conclou que aquest va oferir ajuda per vigilar els magistrats en el moment en què el gran responsable dels atacs, Salvatore Riina, va decidir iniciar les operacions.Messina es va convertir en el fugitiu més buscat d’Itàlia i un dels més perillosos a nivell internacional. La detenció va ser celebrada com a històrica al país.Tanmateix, després de l’arrest, es va saber que hauria estat amagat a la localitat de Campobello di Mazzara, a prop del seu poble natal al sud de Sicília, Castelvetrano, i que a més feia una vida gairebé normal, com atesten els rebuts de restaurant i tota mena d’estris trobats al seu cau.