ERC i Junts rebutgen investir qui no accepti "treballar per fer efectives les condicions" d'un referèndum
L'independentisme acorda al Parlament un text sobre l'amnistia on demana que s’inclogui els represaliats "per motius polítics"
Una imatge de l'hemicicle del Parlament durant el Debat de Política General.
ERC i Junts per Catalunya han trobat un consens sobre l'autodeterminació a última hora. Després d'haver demanat una pròrroga de mitja hora a la Mesa del Parlament per a acabar de negociar, els dos grups han pactat i registrat una transacció que reclama als partits catalans a Madrid no donar suport a una investidura d'un govern espanyol "que no es comprometi a treballar per fer efectives les condicions per a la celebració del referèndum". Per altra banda, els dos partits i la CUP també han acordat una altra proposta de resolució on es defensa la llei d'amnistia, que es demana per als represaliats "per motius polítics". Tots dos textos seran aprovats per la cambra aquest divendres, en el marc del debat de política general.
La resolució sobre l'autodeterminació pactada entre ERC i Junts "manifesta que la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat espanyol passa per la via política i democràtica". És per això que sostenen que "el mandat que va sortir del referèndum del Primer d’Octubre de 2017 podrà ser substituït per un nou referèndum acordat amb l’estat". En aquest sentit, s'insta el Govern "a fer totes les accions oportunes per fer-ho realitat" i també consensuen "no donar suport a una investidura" de cap president espanyol que no es comprometi a treballar per fer efectives les condicions per a la celebració del referèndum".
Pel que fa a l'amnistia, que també ha sumat la CUP a la transacció, el text defensa la "necessitat" d'una llei d'amnistia que inclogui "totes les persones represaliades per motius polítics en aquesta causa i en defensa de drets i llibertats en el context de conflicte social i polític amb l’estat espanyol". Fonts d'ERC i la CUP sostenen que això en deixa fora altres casos com el de Laura Borràs. La resolució transaccionada insta el Govern i les institucions catalanes a "sumar-se a l'esforç col·lectiu per l'aprovació d'aquesta llei i a fer un seguiment proactiu de la seva aplicació de forma immediata". Situen el punt de partida en la proposició que ja van registrar els partits independentistes al Congrés, que va ser inadmesa a tràmit per la Mesa el 2021.
