Villarejo: responsables del CNI "eren partidaris" de posar carros de combat a Catalunya el 2012

L’excomissari José Manuel Villarejo ha assegurat que "els responsables del CNI eren partidaris de posicionar carros de combat en llocs estratègics" de Catalunya, com la televisió -sense especificar quina-, després de la manifestació independentista de la Diada de 2012.

En un cara a cara amb l’expresident de la Generalitat emès aquest dilluns per Rac1 i recollit per Europa Press, ha explicat que com a agent d’intel·ligència va aportar unes idees que no anaven en aquesta direcció: "Jo em vaig permetre comentar-los: Per què no opteu per furgons policials? Consumeixen menys combustible, gasten menys i són menys 'bronca'. I a més, i vostès ho saben perquè fa 30 anys que ho permeten, hi ha elements de corrupció al Govern per poder fer una actuació judicial i policial".

Després de la Diada de 2012, quan Mas va convocar eleccions anticipades, Villarejo ha explicat que hi va haver "diverses reunions de crisi" en les quals es va plantejar l’opció dels carros de combat, però no ha volgut concretar qui ho va proposar. "Al final es va optar per aquesta línia menys dura", ha afegit l’excomissari, que ha negat ser el cervell de l’'Operació Catalunya'.

Després de recordar que el ministre de Defensa de llavors era Pedro Morenés i Jorge Fernández Díaz el d’Interior, ha constatat que el primer havia estat "venedor d’equips de material de guerra a diverses empreses, i quan va acabar el mandat va tornar al sector privat i va continuar venent material de guerra".

Eleccions de 2012

Segons l’excomissari, "una operació d’aquest calat sense el president del Govern no té lloc", ha dit amb referència a Mariano Rajoy al preguntar-se-li qui era el senyor X de l’'Operació Catalunya', i ha afegit que aquest el va felicitar per telèfon.

També ha relatat que Rajoy el va felicitar després de les eleccions de 2012 per telèfon per l’esmentada operació, però imagina que a qui felicitava és "a qui dirigia aquesta operació de veritat, que era el director del CNI i a la senyora Soraya Sáenz de Santamaría".

Cara a cara amb Mas

En el cara a cara amb Mas, Villarejo ha assegurat que es van utilitzar fons reservats de l’Estat per impulsar l'operació, però que "la majoria dels fons" els va anticipar ell i encara no li han tornat aquests diners, ha dit.

Per a Mas, l’objectiu de l’'Operació Catalunya' era desgastar i debilitar l’extinta CiU, una cosa que l’excomissari li ha confirmat: "Era l’únic partit amb la capacitat, estructura i el poder suficient per provocar mals de cap a l’Estat".

Família Pujol

Villarejo ha justificat l’impuls de l’operació perquè consideraven que s’estava incorrent "en actes delictius" i amb la idea de situar en aquesta operació la família de l’expresident de la Generalitat Jordi Pujol.

"Pujol se sentia acompanyat i protegit", ha afirmat l’excomissari, a la qual cosa Mas li ha replicat que des de Catalunya no tenien la capacitat de frenar una investigació de l’Estat a l’expresident català.

Felip Puig

En preguntar-se-li a Villarejo d’on treia la informació, ha manifestat que l’aconseguia de gent propera a Pujol: "Vaig tenir diverses entrevistes amb Joan Piqué Vidal i amb Felip Puig, que era conseller d’Interior," qui li va proporcionar informació, sobretot, el llavors director general de Seguretat Ciutadana de Catalunya, Xavier Martorell, ha dit.

Josep Pujol, un dels fills de l’expresident català, ha fet també una pregunta gravada a Villarejo, que l'instava a aclarir qui va donar l’ordre d’investigar a la seua família, una cosa que l’excomissari no ha aclarit. Tanmateix, ha especificat que la família Pujol va demanar ajuda en un moment "en què havien aparegut fortes sumes de diners a Mèxic, en un hotel que van comprar i van inaugurar a Rosario, Argentina, i als Estats Units."

Pujol i la Corona

"Hi havia una ingent quantitat de diners, impossible d’explicar per una procedència lògica i normal, i vaig dir, mira, jo puc transmetre el que em demana d’ajuda i tal, em constava que el seu pare havia parlat amb la Corona en aquest sentit, per demanar ajuda, i que el director del CNI era partidari que no s’indagués en comptes com Soleado, on era Pujol pare", ha remarcat.

En aquesta situació, ha explicat que van demanar a Josep Pujol que els proporcionés informació sobre algun grup que consideressin que fos més partidari de la independència "per mètodes més radicals".

"Em va dir, ERC? Doncs dona’m informació d’ERC, jo encantat d’admetre-la", ha afegit Villarejo, que ha rebutjat que participés en les suposades pressions de l’Estat a la BPA pel cas Pujol.

Laporta i Rosell

Villarejo també ha assegurat que l’actual president del FC Barcelona, Joan Laporta, va filtrar informació sobre l’expresident del club Sandro Rosell. "En el cas del senyor Rosell, va ser Laporta qui ens va donar aquesta informació", ha dit.

En ser repreguntat per la qüestió, Villarejo ha dit llavors que "la gent de l’entorn del president" Laporta va ser la que va informar sobre Rosell, que va acabar en presó preventiva durant dos anys.

"Gent de l’entorn del president, que els havia fet fora, crec recordar", ha afegit. Villarejo ha afirmat que "van enganyar" la jutgessa del cas Rosell, Carmen Lamela, perquè cregués que l’expresident Rosell era un perill per a la seguretat de l’Estat.