Rovira insisteix a negociar el referèndum i Illa adverteix que seria un “greu error”

El rei Felip VI va iniciar ahir la ronda de contactes amb els diferents partits que finalitzarà avui amb PP i PSOE, i on previsiblement demanarà al socialista Pedro Sánchez que se sotmeti a la investidura, malgrat que l’estira-i-arronsa amb la resta de formacions no li garanteix encara els suports necessaris.

Des d’ERC, que com és habitual van rebutjar reunir-se amb el monarca, la secretària general Marta Rovira, va instar el president en funcions que torni a assumir el que va acceptar el 2019, amb referència a l’acord entre socialistes i republicans per investir-lo. “Hem de poder asseure’ns en una taula a parlar de referèndum aquesta legislatura. Fa quatre anys ja vam posar les bases perquè es pogués parlar de tot”, va argumentar a Catalunya Ràdio. La republicana va reiterar que la seua formació dona per feta l’amnistia perquè ja van firmar el compromís amb el PSOE de “posar fi a la repressió per totes les vies legals” en el seu acord per a la mesa del Congrés. No obstant, el líder del PSC, Salvador Illa, li va respondre que “no s’ha de donar per fet res”, inclosa l’amnistia, i va afirmar que el referèndum és “un immens error” i suposa “un cul-de-sac que no es pot fer”. “Hem estat molt clars, per aquí no hi ha camí”, va asseverar des de Bilbao.Tampoc la resta dels socis no van donar per segurs els suports. La líder de Sumar, Yolanda Díaz, va assegurar a Felip VI que el seu partit està encara “molt lluny” d’assolir un acord amb el PSOE per formar un nou Govern de coalició. En aquesta mateixa línia es va pronunciar el portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban. A la reunió amb el rei també van assistir UPN i Vox, que van traslladar el seu “no rotund” a un govern socialista, i Coalició Canària, que malgrat reafirmar el rebuig a una Llei d’Amnistia es va obrir a oferir el seu suport a Sánchez si accepta complir amb la denominada agenda canària. Un eventual acord amb els canaris podria donar una mica d’aire al PSOE, que només necessitaria l’abstenció de Junts. Els juntaires, Bildu i BNG van rebutjar la trobada amb el monarca.

Bildu, ERC, Junts i BNG rebutgen reunir-se amb el rei i Vox i UPN traslladen el seu “no” a Sánchez

L’excomissari José Manuel Villarejo assegura que “els responsables del CNI eren partidaris de posicionar carros de combat en llocs estratègics” de Catalunya, com la televisió –sense especificar quina–, després de la manifestació independentista de la Diada del 2012. Així ho va dir en un cara a cara amb l’expresident de la Generalitat Artur Mas emès ahir per RAC1, en què va afegir que, com a agent d’intel·ligència, va aportar idees que no anaven en aquesta direcció: “Jo em vaig permetre comentar-los: Per què no opteu per furgons policials? Consumeixen menys i són menys bronca. I a més, i vostès ho saben perquè fa 30 anys que ho permeten, hi ha elements de corrupció al Govern per poder fer una actuació judicial i policial”, va asseverar. “Al final es va optar per aquesta línia”, va afegir l’excomissari, que va negar ser el cervell de l’operació Catalunya. Després d’aquella manifestació, Mas va convocar eleccions anticipades a Catalunya, i Villarejo va assegurar que el llavors president del Govern, Mariano Rajoy, el va felicitar per l’actuació. L’excomissari també va afirmar que es van utilitzar fons reservats de l’Estat per impulsar l’esmentada operació. També va dir a Mas que l’únic objectiu d’aquesta va ser debilitar CiU. Respecte a l’1-O, va assegurar que “el CNI sabia on eren les urnes, però va preferir que es fes el referèndum amb normalitat”.

El Consell per la República carrega contra l’ANC per criticar l’amnistia

El portaveu de Demòcrates i dirigent del Consell de la República (CdRep), Antoni Castellà, va criticar ahir la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Dolors Feliu, que critiqués una possible amnistia en el seu discurs en la commemoració del sisè aniversari de l’1-O diumenge, després d’haver pactat un eslògan en la seua defensa amb la resta d’entitats independentistes.En una entrevista a Ràdio 4, va recordar que el lema de l’acte unitari era “Defensem l’1 d’Octubre: independència, autodeterminació, amnistia”, i es va mostrar “perplex” davant de les crítiques de Feliu. En el seu discurs, la presidenta de l’Assemblea va assegurar que els catalans no volen ser un poble “perdonat i vençut” i va instar a declarar la independència el mateix dia en què s’aprovés aquesta hipotètica llei d’amnistia.