Zelenski insta Europa a neutralitzar l'agressió de Rússia i “frenar-li així l'ànsia imperialista”

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va advertir ahir que una “congelació” del conflicte desencadenat després de l’agressió russa pot servir a Rússia per recuperar l’arsenal militar i llançar nous atacs contra altres països, per la qual cosa ha fet una crida als socis de la Comunitat Política Europea (CPE) a mantenir-se units, augmentar la pressió amb sancions i seguir enviant armes per culminar la “derrota” sobre el terreny.

Zelenski, que va intervenir en l’arrancada de la sessió plenària de la cimera europea a Granada, va assumir com a “normal” que hi pugui haver diferents opinions sobre el context actual, però va incidir en els valors comuns: “Tots nosaltres som Europa”.El mandatari ucraïnès va compartir amb els seus socis informacions d’Intel·ligència que apuntarien a un possible interès de Rússia per “congelar” el conflicte, la qual cosa suposaria “un nou moment clau” ja que permetria a les autoritats russes recuperar la capacitat militar perduda i acumular “prou força” per agredir altres països amb la seua “ànsia imperialista” el 2028.Per a Zelenski, l’amenaça russa només pot quedar “neutralitzada” si hi ha “derrota”, i a Ucraïna hi ha ara una “oportunitat” d’aconseguir-la. El mandatari ucraïnès vol sancions perquè el president de Rússia, Vladímir Putin, no pugui seguir “propagant el caos”, però també armes, inclosos míssils de llarg abast.El mandatari ucraïnès es va reunir amb el president del Govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, qui li va prometre més ajuda militar i equipament energètic davant de les noves necessitats del seu país per fer front a la prevista ofensiva russa amb l’arribada de l’hivern.La de Granada és la tercera cita, després de la primera l’octubre del 2022 a Praga i l’última al juny a Chisinau (Moldàvia) d’aquest fòrum intergovernamental i que reuneix els 27 països que componen la UE i gairebé una altra vintena de països europeus.Avui començarà la reunió informal dels líders de la UE, ja en solitari en la qual un dels temes clau de la cita serà precisament l’ampliació.

Zelenski assegura que Rússia podria congelar el conflicte, fet que li permetria atacar altres països Ucraïna xifra en més de 26.000 els desapareguts des que va començar la invasió

Almenys mig centenar de persones van morir ahir com a conseqüència d’un nou atac rus sobre la ciutat de Kúpiansk, a la regió ucraïnesa de Khàrkiv. D’acord amb l’últim balanç ofert per les autoritats ucraïneses, el nombre de morts ascendia a 51, entre ells nens, mentre que unes altres sis persones van resultar ferides de gravetat.

El governador de Khàrkiv, Oleg Sinegubov, ha informat que l’atac s’ha produït al voltant de les 13.15, hora local, contra una cafeteria i una botiga de queviures situada al petit poble de Groza, que pertany al districte de Kúpiansk. “L’enemic va cometre un altre crim de guerra a la regió de Khàrkiv. [...] Hi havia molts civils”, va lamentar Sinegubov.Posteriorment, el ministre de l’Interior d’Ucraïna, Igor Klimenko, va detallar que les víctimes havien acudit a la cafeteria colpejada pels míssils després d’haver participat en el funeral d’un dels seus veïns. “Hi havia unes 60 persones”, va dir, en declaracions per als mitjans ucraïnesos.Per la seua part, el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, va qualificar l’atac d’“acte de terrorisme completament deliberat” i va titllar de “criminals” tots aquells que ajuden Rússia a eludir les sancions.

Paral·lelament, el Govern d’Ucraïna va xifrar en més de 26.000 el nombre de desapareguts des de l’inici de la invasió russa el mes de febrer del 2022, xifra entre la qual figuren al voltant de 15.000 militars.Per la seua part, el president de Rússia, Vladímir Putin, va insistir novament en un discurs que Moscou no va ser qui va iniciar “l’anomenada guerra a Ucraïna”, sinó que està precisament provant de “posar-li fi” a un “cop d’Estat” perpetrat a Kíiv el 2014, en al·lusió a l’Euromaidan i l’arribada al Govern ucraïnès de polítics proeuropeus.

Els EUA aproven vendre a Espanya bateries de míssils Patriot

El departament d’Estat dels Estats Units ha aprovat una venda a Espanya de sistemes de defensa antiaèria Patriot i equips relacionats per valor de 2.800 milions de dòlars (aproximadament 2.600 milions d’euros).En concret, l’Administració de Joe Biden va informar que el Govern espanyol ha sol·licitat la compra de quatre unitats de foc modernitzades Patriot de Configuració 3+ que consten de 51 míssils, 24 estacions de llançament i quatre estacions de control d’enfrontament, entre altres elements que també inclouen equips de comunicacions i generadors d’energia.Al juny, el departament d’Estat va informar de la venda a Espanya de 271 projectils tàctics M982A1 Excalibur per un import estimat en 48,2 milions de dòlars (44,5 milions d’euros).