SEGRE

GUARDONS RECONEIXEMENT

El Nobel de la Pau reconeix aquest any la lluita pels drets de les dones a l'Iran

Premiada l'activista Narges Mohammadi, que es troba empresonada des del 2015 pel règim dels aiatol·làs

És una de les líders dels moviments de protesta contra la imposició del vel

Imatge d’arxiu en la qual va registrar un retrat de l’activista iraniana Narges Mohammadi, a Alemanya.

Imatge d’arxiu en la qual va registrar un retrat de l’activista iraniana Narges Mohammadi, a Alemanya. - EFE/UG

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

El Nobel de la Pau va reconèixer ahir a Oslo al moviment pels drets de les dones a l’Iran la figura de l’activista empresonada Narges Mohammadi. El Comitè Nobel Noruec va destacar en la seua resolució “la lluita contra l’opressió de les dones a l’Iran i per promoure els drets humans i la llibertat per a tothom” de Mohammadi, la dinovena dona a guanyar aquest guardó i un dels noms que més sonaven en les quinieles prèvies al premi.

“Narges Mohammadi és una dona, una defensora dels drets humans i una lluitadora per la llibertat”, va ressaltar el Comitè, que va reconèixer expressament els centenars de milers de persones que l’any passat van protestar contra les polítiques del règim teocràtic de discriminació i opressió a les dones.Malgrat estar empresonada a la presó d’Evin, on compleix una condemna de 16 anys, Mohammadi ha tingut un paper de “lideratge” en suport al moviment de protesta originat arran de la mort el mes de setembre del 2022 d’una jove kurda mentre estava en custòdia policial.

El Comitè del Nobel va acusar el règim iranià de “reprimir amb duresa” les protestes “pacífiques”, causant mig miler de morts, milers de ferits i “almenys” 20.000 detencions. La presidenta del comitè, Berit Reiss-Andersen, va demanar a Teheran que “escolti el seu poble” i que alliberi la guardonada perquè pugui viatjar a Noruega per recollir en persona el Nobel el pròxim 10 de desembre.Mohammadi, de 56 anys, va iniciar el compromís amb la lluita pels drets de les dones en la dècada de 1990, quan encara estava a la universitat, treballant com a columnista en diversos diaris reformistes i, després, al Centre de Defensors de Drets Humans a Teheran, dirigit per l’advocada Shirin Ebadi, Nobel de la Pau el 2003. El seu primer arrest es va produir l’any 2011. Dos anys després va sortir sota fiança, però el 2015 va tornar a la presó pel seu activisme “contra la pena de mort”. El seu suport al moviment de protestes sorgit l’últim any va provocar un enduriment del seu règim carcerari.

Teheran condemna la “politització” dels DDHH

El Govern de l’Iran va condemnar ahir la concessió del Premi Nobel de la pau a la periodista Narges Mohammadi i el va qualificar “com un acte polític” i una mesura de “pressió” d’Occident.“La decisió del Comitè del Nobel de la Pau és un acte polític en línia amb la política intervencionista i antiiraniana d’alguns Governs europeus”, va dir el portaveu del ministeri d’Exteriors iranià, Nasser Kanaani, en un comunicat.El diplomàtic va afirmar que es tracta d’una altra “mesura de pressió d’Occident” contra l’Iran i que s’afegeix al “terrorisme econòmic i inhumà” que ha patit el país “durant més de quatre dècades”.Per la seua part, l’agència oficial de notícies iraniana IRNA va criticar la concessió d’aquest guardó a Narges Mohammadi com una “politització dels Drets Humans” i va denunciar la figura de la dona, empresonada ara mateix per delictes contra l’Estat en el que diverses associacions progovernamentals van denunciar com una persecució política, com “una cooperant de grups terroristes”.

Nacions Unides i ONG exigeixen l’alliberament de la premiada

L’Organització de les Nacions Unides i ONG humanitàries del calat d’Amnistia Internacional i Human Rights Watch (HRW) van demanar a les autoritats iranianes que posin immediatament en llibertat l’activista Narges Mohammadi, guardonada ahir divendres amb el premi Nobel de la Pau 2023.Familiars i pròxims a l’activista han demanat en innombrables ocasions l’excarceració de Mohammadi per motius humanitaris després de l’atac cardíac que va patir l’any passat i pel qual va acabar sotmesa a una operació d’urgència, una cosa que sempre ha rebutjat el règim.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking