Polònia i Hongria mantenen el veto a l'acord migratori europeu

Polònia i Hongria van reafirmar ahir el seu veto al pacte de la UE sobre migració i asil al rebutjar qualsevol tipus de política comuna en aquesta matèria, i van obligar la resta d’Estats de la Unió a ometre la qüestió migratòria en la seua declaració final, emmarcada en la cimera informal de líders europeus que se celebra a Granada. Al seu lloc, el president del Consell Europeu, Charles Michel, va publicar un comunicat propi en el qual defensa que “la migració és un desafiament europeu que requereix una resposta europea”.

A la seua arribada a la cimera, el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, va acusar la UE de “violar” i “forçar” el seu país i Polònia a acceptar el pacte de migració i asil sense el seu vistiplau. Va subratllar, a més, que “no hi haurà cap compromís en matèria de migració, ni avui ni en els propers anys”.

El seu homòleg polonès, Mateusz Morawiecki, va censurar que la reforma de la política migratòria tal com s’està negociant únicament servirà per fomentar la “immigració il·legal”. Morawiecki ha confirmat el seu “veto” alhora que va acusar Brussel·les d’obrir la porta a la “immigració il·legal” amb el pacte segellat aquesta setmana pels ministres de l’Interior.La falta d’unanimitat va obligar els Vint-i-set a ometre la qüestió migratòria en la declaració final de la cimera, que tenia com a principal objectiu abordar l’autonomia i l’ampliació de la UE.

Amb tot, el rebuig de Polònia i Hongria del pacte migratori no és vinculant i no impossibilita encara l’acord. Els Estats de la Unió hauran de negociar ara amb l’Eurocambra per tancar el paquet definitiu sobre migració abans que acabi la legislatura europea el juny de l’any vinent. De fet, la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, va demanar de “no matar” el pacte abans d’adoptar-lo.

El president del Govern espanyol en funcions, Pedro Sánchez, va restar importància al fet que no s’hagi pogut esmentar la migració en la declaració conjunta, i va assegurar que això “no entela” la cimera europea a Granada.La primera ministra d’Itàlia, Giorgia Meloni, que s’havia mostrat molt crítica amb la política migratòria de Brussel·les, va assenyalar que està “molt satisfeta” perquè considera que ara “frenar la immigració il·legal” s’ha convertit en una “prioritat”.En tot cas, els líders es van comprometre a definir les bases de l’agenda estratègica de la UE en el pròxim semestre. També van subratllar que recolzaran Ucraïna “el temps que sigui necessari” per la invasió russa.

Deu cayucos amb un total de 844 migrants a bord, tots d’origen subsaharià i entre els quals hi ha almenys vuit dones i 26 de menors d’edat, van arribar ahir a les illes Canàries. A aquests migrants s’afegeixen els 1.200 que van arribar entre dimecres i dijous, una situació que ha desbordat la capacitat d’acollida d’aquest territori. El president canari, Fernando Clavijo, va censurar ahir el “silenci absolut” del Govern espanyol.

Un procés d’adhesió a la Unió Europea “basat en mèrits”

Els líders de la UE també van aprofitar per abordar l’ampliació de la Unió, encara que no van aconseguir segellar cap acord definitiu. En una declaració conjunta, els Vint-i-set van evocar la necessitat de repensar la manera en què el club comunitari ha “de ser preparat” per a la seua ampliació a nous membres, alhora que van assenyalar que el procés d’adhesió a la UE ha d’estar “basat en mèrits”. El president del Consell Europeu, Charles Michel, que havia suggerit marcar 2030 com l’horitzó per a aquest procés, va reconèixer que hi ha Estats reticents a posar data, i va advocar per “demostrar als que volen unir-se que som seriosos”.