Els juristes de Sumar diuen que l'amnistia és constitucional i ajudarà a “girar full”

El dictamen jurídic que Sumar va demanar elaborar per fonamentar la seua proposta d’amnistia contempla que la mesura de gràcia inclogui el període entre 2013 i 2023 i en justifica la inclusió en la Constitució per “la falta de proporcionalitat amb què es van adoptar certes decisions judicials”. Es basa també en el silenci de la Constitució sobre la mesura de gràcia i en diverses sentències del Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional per defensar l’encaix jurídic d’aquesta mesura de gràcia, com l’absolució de l’exjutge de l’Audiencia Nacional Baltasar Garzón, l’amnistia fiscal o la de militars republicans.

El document, presentat per Yolanda Díaz a Barcelona, argumenta l’encaix de l’amnistia al marc constitucional i la justifica com una “eina útil per pacificar el conflicte polític”. El text, no obstant, només vol ser un punt de partida per negociar la investidura de Pedro Sánchez. El document planteja l’aplicació de l’amnistia només sobre “aquelles accions i omissions que hagin tingut com a finalitat la reivindicació del dret d’autodeterminació” i inclou també algunes de les actuacions de membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, en concret, les “encaminades a impedir la celebració del procés participatiu i el referèndum”. “Aquesta llei que es proposa servirà, sens dubte, per establir les bases per a la solució del conflicte polític a Catalunya, que va resultar agreujat per una contundent repressió penal i per la falta de proporcionalitat amb què es van adoptar certes decisions judicials”, assenyala el dictamen. A més a més, segons va indicar un dels juristes autors del text, l’amnistia és “una segona fase de la línia descriminalizadora”. Així les coses, l’amnistia proposada per Sumar inclouria els dirigents del procés, els 12 membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) processats per un delicte de pertinença a organització terrorista o els encausats pels disturbis presumptament promoguts per Tsunami Democràtic. Exclosos quedarien l’expresident Jordi Pujol o la líder de Junts, Laura Borràs.

Exclou de l’amnistia els policies que cometessin delictes de tortura i contra la integritat moral Els nacionalistes gallecs es remeten a la negociació a partir de la setmana que ve per a un possible pacte

El portaveu del PNB al Congrés, Aitor Esteban, va avançar ahir que, si el seu partit arriba a un acord per donar suport a la investidura de Pedro Sánchez, el “lògic” és que recolzi també els Pressupostos Generals de l’Estat per a l’any que ve, si bé ha deixat clar que les dos parts han de continuar negociant i que encara no es pot donar per fet el seu sí al candidat socialista.

Així es va pronunciar Esteban en roda de premsa després de la reunió que va mantenir durant hora i quart al Congrés amb el líder del PSOE i que, segons va explicar, es va desenvolupar en un ambient “cordial”.Esteban va apostar per arribar a un acord de legislatura amb el candidat a la investidura o almenys un pacte que tanqui també els pròxims pressupostos generals del 2024, encara que va avisar que per a això el PSOE haurà de ser generós.Durant la reunió, Esteban va traslladar propostes per “retocar” la llei d’Habitatge en les negociacions per a la possible investidura de Pedro Sánchez, ja que admet “discrepàncies” amb la norma per “envair competències”.Per la seua part, el diputat del BNG al Congrés, Néstor Rego, va apreciar “bona voluntat” per part del president del Govern en funcions per tancar un acord que permeti als nacionalistes donar suport a la seua investidura, però no va donar per fet el seu vot i es va remetre a la negociació dels equips designats per les dos parts a partir de la setmana que ve per poder constatar si aquesta bona disposició es tradueix o no en un pacte d’investidura, “no de legislatura”. Rego va insistir així mateix que el que s’acordi ha de ser “clar” i calendaritzat.Sánchez continuarà avui dimecres la ronda de contactes per a la investidura i es reunirà amb els portaveus d’UPN, Coalició Canària i ERC en les quals buscarà el suport d’aquestes formacions per seguir a la Moncloa.

Brussel·les: “L’amnistia competeix a l’Estat”

El comissari europeu de Justícia, Didier Reynders, va afirmar ahir que l’aprovació d’una llei d’amnistia és una competència de cada Estat, però va advertir que “hi ha límits” i va assegurar que Brussel·les, “molt compromesa” en la lluita contra la corrupció i la malversació, serà vigilant. Tanmateix, no va voler anar més enllà fins a conèixer el text que pugui aprovar-se a Espanya.

Junqueras insta el PSOE a negociar

El president d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, va apressar ahir el PSOE a negociar si vol tancar de forma ràpida un acord per garantir la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. El dirigent republicà va evitar entrar a valorar concretament la presentació de l’informe per part de Sumar sobre l’amnistia.

Budó veu “indispensable” un mediador

La presidenta de l’Associació Catalana de Municipis, Meritxell Budó, va reivindicar la figura del mediador com a “indispensable per donar qualsevol tipus de suport” en la investidura a la Presidència del Govern central. Budó va afirmar que “cap dels dos partits principals de l’Estat, ni PP ni PSOE” donen garanties en les negociacions, per la qual cosa veuen necessari un mecanisme de mediació.

El PSOE defensa que la proposta és de Sumar

El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va matisar ahir que l’informe dels juristes sobre l’amnistia “és un document que pertany a Sumar i no és la posició del PSOE”. Bolaños, que es va obrir a “debatre’l” va demanar “discreció” en les negociacions.

Feijóo advoca per “desemmascarar” el PSC

El líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, va assenyalar ahir que han d’“enfortir” la formació a Catalunya per captar “milers de catalans orfes políticament” i alhora “desemmascarar” el PSC, que al seu judici ja no té un projecte constitucionalista.