Una lleidatana que porta trenta anys a Israel: “Tots coneixem un mort o ostatge”

Esther Moscatel-Mendelsohn és una lleidatana que viu a Israel des de fa trenta anys i afirma que “tots coneixem un mort, un ferit o un ostatge” després de l'atac de Hamas. Assegura que “hi haurà pressions perquè enmig de l'operació hàgim de parar” i destaca que “l'ideal seria que el poble de Gaza s'alliberés de Hamas”.

Esther Moscatel-Mendelsohn, una lleidatana que porta trenta anys vivint a Jerusalem, va assegurar ahir que “tots coneixem un mort, un ferit o un ostatge” arran de l’atac terrorista de Hamas de fa just una setmana. En aquest sentit, va posar com a exemple que “al nebot de la meua millor amiga el van assassinar a la festa Supernova”. Moscatel-Mendelsohn procedeix d’una família de Lleida de llarga tradició comercial i es va traslladar a Israel, on té família, per motius personals i professionals.

Va afirmar que l’inici de l’atac de Hamas els va agafar per sorpresa. “Tinc una filla de 9 anys. Estàvem dormint i em va despertar una sirena. Vaig preferir no despertar la meua filla perquè era molt aviat i potser era una falsa alarma. Després ja van sonar tres, quatre i fins a cinc alarmes, es va despertar i vam baixar al refugi”. També va assenyalar que la guerra ha comportat que els nens no vagin al col·legi, encara que dilluns vinent començaran les classes online.Va assenyalar que els terroristes anaven “pels pobles intentant fer que la gent sortís dels refugis”. “O aconseguien trencar la porta del refugi o cremaven la casa perquè la gent s’ofegués dins”, va subratllar. Així mateix, va destacar que “s’ha trobat molta cocaïna als cotxes dels terroristes, perquè estiguessin més alterats”.

Malgrat l’enfrontament, va apuntar que la població israeliana de totes les ètnies i religions està “absolutament unida” en defensa del país. Quan al final del conflicte, va afirmar que “hi haurà pressions internacionals perquè enmig de l’operació militar aquesta sigui interrompuda” i va defensar que “l’ideal seria que el poble de Gaza s’alliberés de Hamas”.Pel que fa als ostatges capturats per Hamas, va dir que “hi ha uns 150 israelians segrestats” i va afegir que entre ells es troben dos nens de 6 i 9 mesos. Va explicar que no poden deixar que “estiguin a les presons de Gaza, potser torturats”, i “tenim l’obligació moral de recuperar-los”. Va destacar que “si el nostre Estat no lluités per portar aquests nens a casa” hi hauria una revolta popular al país.

“Fa més de 75 anys que Israel aniquila palestins”

“Fa més de setanta-cinc anys que els israelians intenten expulsar els palestins de la seua terra utilitzant la violència, matant milers de civils indiscriminadament. La vida del palestí és plena de sofriment i mort, vivint en camps de concentració, amb tocs de queda i sota un sistema cruel de control imposat per Israel. I la comunitat internacional no només no se solidaritza amb el poble palestí, sinó que està col·laborant amb aquest genocidi. Si els ucraïnesos resisteixen contra els russos són herois, però si nosaltres intentem resistir davant de l’ocupació israeliana som terroristes.” Així s’expressa Saif Abukeshek, palestí que va créixer al camp de refugiats d’Askar i que des de fa vint anys viu a Catalunya. “Sempre he presumit de la democràcia i la defensa dels drets humans que té per bandera Occident, però ara no puc més que sentir vergonya i impotència per la política que du a terme Europa.El que intenta Israel des que es va fundar el 1948 és una neteja ètnica sense cap impediment. 

El mateix ministre de Defensa israeliana va dir fa uns dies que els habitants de Gaza són animals. No ens veuen com a persones i diuen obertament, sense pudor, quines són les seues intencions: matar tots els palestins. Tallar la llum als hospitals i utilitzar bombes il·legals de fòsfor blanc són crims de guerra”, lamenta Abukeshek. “Només espero que algun dia alguna comunitat internacional digui prou d’apartheid, de genocidi i d’ocupació militar il·legal i que d’una vegada per totes es respectin les resolucions que ha dictat Nacions Unides”, assenyala, esperançat.