Aragonès defensarà al Senat l'amnistia i l'autodeterminació

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, acudirà demà a la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat, impulsada pel Partit Popular, per defensar “els grans consensos” de la societat catalana entorn de l’amnistia i l’autodeterminació, davant la “dreta reaccionària”. Així ho va anunciar ahir la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, que va argumentar que l’Executiu “no deixarà mai cap espai buit” per reivindicar “la resolució del conflicte i el consens de la societat catalana entorn d’una qüestió fonamental com és el final de la repressió”.

La Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat es reunirà a proposta del PP, que té majoria absoluta a la Cambra, amb l’objectiu que els presidents autonòmics es pronunciïn en contra d’una eventual llei d’amnistia. No obstant, malgrat que està previst que hi assisteixin tots els presidents autonòmics del PP, no contemplen acudir a la cita ni els del PSOE ni el lehendakari Iñigo Urkullu. De fet, la portaveu del Govern central i ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, va defensar ahir l’absència dels barons socialistes per no participar en el que considera una “instrumentalització” per part dels populars d’aquest “important òrgan” de la Cambra Alta.Per la seua part, Plaja va opinar que la Generalitat “no pot deixar en mans del PP i els seus presidents autonòmics un debat sobre l’amnistia”, quan els populars “han estat un dels principals promotors de la repressió política contra l’independentisme” i “només es posen Catalunya a la boca per generar crispació”. En aquest sentit, va afirmar que Aragonès és el més indicat per acudir-hi perquè “si es parla de Catalunya, ha de ser-hi el seu president”.

El PP aprofita la majoria absoluta al Senat per aprovar una iniciativa contra la llei d’amnistia

El Partit Popular va tornar ahir a aprofitar la seua majoria absoluta al Senat per aprovar per segona vegada una iniciativa en la qual rebutja de nou una hipotètica llei d’amnistia i censura els pactes del PSOE amb els partits independentistes. La moció, que no és vinculant, va ser durament criticada per l’esquerra i els nacionalistes.

Les bases del Consell de la República (CdRep), que encapçala l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, han avalat amb un 76,5% la consulta proposada per la direcció per reestructurar l’entitat, que ha comptat amb una participació del 6,53% d’un cens de 90.481 persones. A finals d’agost, Puigdemont va proposar de fer una “reforma substancial, orgànica i normativa” del CdRep, que comportava restar poders a l’Assemblea de Representants, que defineixen com el parlament de l’entitat i que està composta per 121 membres, els quals tenen la funció de controlar la cúpula del govern de l’entitat, que lidera l’expresident.

D’aquesta manera, Carles Puigdemont va expressar la seua voluntat de reformular aquest òrgan en dos cambres: una de representació dels consells locals i les bases del CdRep, i una altra que elaborarà la “legislació republicana”. Aquesta proposta va provocar el malestar d’un grup de membres de l’Assemblea, que es van mostrar crítics amb la gestió de Toni Comín.

El president del Govern en funcions i líder del PSOE, Pedro Sánchez, va traslladar ahir confiança en el fet que tirarà endavant la seua investidura durant una reunió amb la comissió negociadora del seu partit a Ferraz, malgrat reconèixer la “complexitat” en les negociacions amb els grups.A la sortida de la reunió, el diputat socialista Óscar Puente, que és un dels set integrants de la comissió negociadora del PSOE al costat de Félix Bolaños i María Jesús Montero, entre altres, va afirmar que Sánchez segueix confiat que aconseguirà tornar a governar i que “és una qüestió d’anar madurant els acords”, encara que va evitar de nou aclarir si entre aquests acords s’inclou l’amnistia. Respecte a la mesura de gràcia, Puente sí que va apuntar que “les circumstàncies van canviant i és necessari adaptar-se”. “Cal pensar sempre en el millor per al país”, va afegir. En aquest sentit, va rebutjar que es qüestioni la constitucionalitat de la mesura, perquè la constitucionalitat, o no, de la mesura l’ha de fixar, en tot cas, el Tribunal Constitucional.

Respecte a la figura del “mediador” que sol·liciten tant ERC com Junts en les negociacions, davant de “la total falta de confiança entre les parts”, el president en funcions s’hauria mostrat disposat a acceptar-la sempre que no fos un ens internacional, segons indiquen diversos mitjans de comunicació. Entre els noms que s’estudien hi hauria el de l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero.

Núñez Feijóo: “L’aritmètica no pot substituir l’ètica”

■ El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va advertir ahir novament que “no tot s’hi val” per convertir-se en president del Govern i va acusar el líder del PSOE, Pedro Sánchez, de “blanquejar” el “braç polític d’una organització terrorista”, amb referència a Bildu, i oferir “amnisties a persones fugides” a canvi de la presidència. “L’aritmètica no pot substituir l’ètica”, va sentenciar, però “hem deixat de parlar dels problemes dels espanyols per parlar dels problemes que afecten els polítics”. Contra la llei d’amnistia va tornar a carregar també l’expresident socialista Felipe González, que va afirmar que no hi hauria amnistia si Sánchez no necessités vots de Junts i el va acusar de moure’s per “interès personal”. Així mateix el va animar a celebrar un referèndum per veure si la ciutadania està a favor de la mesura de gràcia.