Aragonès defensa al Senat l'amnistia com a “punt de partida” cap al referèndum

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va reivindicar ahir al Senat l’amnistia als encausats pel procés com “un punt de partida amb una destinació: que la ciutadania voti sobre la independència”. “L’amnistia no és un punt final”, va remarcar davant de la comissió general de comunitats autònomes a la Cambra Alta, forçada pel PP perquè els presidents autonòmics es posicionin sobre l’amnistia. Van acudir-hi els barons del PP, però no els del PSOE ni tampoc el lehendakari Iñigo Urkullu. Aragonès va abandonar el Senat abans d’escoltar les intervencions dels barons del PP, que van mostrar el seu rebuig de l’amnistia que ERC i Junts exigeixen per investir Pedro Sánchez.

El president va retreure a populars i socialistes que no “els importa Catalunya ni els catalans”, sinó que “només volen utilitzar-nos per a les seues picabaralles”. “Si els importés Catalunya, l’escoltarien i voldrien saber què pensa”, va censurar. En un discurs íntegrament en català, Aragonès va assegurar que va assistir al Senat per “defensar la Catalunya de tots, independentment de què pensin”, alhora que va acusar el PP de voler avivar “l’anticatalanisme per desgastar l’adversari”. Va insistir que “l’amnistia és avui imprescindible en la resolució del conflicte” entre Catalunya i l’Estat, que passa per “el diàleg, la negociació i els pactes”.En aquest sentit, el cap del Govern va reivindicar la seua aposta per aconseguir un referèndum a l’escocesa: “Ho volem fer de forma acordada, reconeguda i amb participació de tot el món, perquè sigui la ciutadania catalana la que decideixi.”Per un altre costat, Aragonès també va retreure al PP que “s’escandalitzi per una amnistia que ha d’acabar amb la repressió o tornar un debat polític a la política”, però que no es molesti “davant dels 6.000 indults dels governs de Felipe González”. Tampoc davant dels 6.000 indults dels governs de José María Aznar, que beneficiaven condemnats per corrupció o terrorisme d’Estat.Al·legant motius d’agenda, el president va abandonar la comissió minuts després de donar el seu discurs i sense escoltar les intervencions dels presidents autonòmics del Partit Popular. Aquests li van retreure que no es quedés a escoltar els seus discursos, si bé els presidents del País Valencià i les Balears, Carlos Mazón i Marga Prohens, ambdós del PP, també van abandonar el Senat abans del final de la comissió.Per la seua part, la senadora lleidatana d’ERC Sara Bailac va reivindicar l’amnistia i el referèndum com a eines per “acabar amb la repressió” i posar “el comptador a zero”.El portaveu de Junts a la Cambra Alta, Josep Lluís Cleries, va insistir que la seua formació no renunciarà a la unilateralitat, alhora que va remarcar que l’objectiu de l’amnistia “no pot ser el de perdonar, sinó el de reparar una injustícia”.

Aragonès va abandonar el Senat sense escoltar els discursos dels presidents autonòmics del PP Només el 29% dels joves nascuts entre 1997 i 2012 mostren interès per les mobilitzacions feministes

L’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) ha detectat un “repunt de posicions de dretes” i desafecció cap als partits polítics en les generacions més joves. L’organisme assenyala una alça de posicions d’“extrema dreta” de fins al 8% entre els joves de la generació Z (nascuts entre 1997 i 2012), sent la franja d’edat on més persones coincideixen amb els principis d’aquesta branca política. En canvi, els baby-boomers (nascuts entre 1946 i 1964) són la generació que se situa més a l’esquerra (un 17% es declaren d’extrema esquerra i un 36% d’esquerres), seguits pels millennials (de 27 a 42 anys) i la generació X (de 43 a 58 anys), amb percentatges de suport a l’esquerra per sobre del 50%.

L’enquesta, realitzada sobre una mostra de 6.520 persones, també reflecteix que el PSC és el partit que desperta més simpatia en la generació silenciosa i en els boomers (20% de mitjana); el segueix Junts, en el cas de la generació silenciosa (14%), i ERC en el cas dels boomers (16%). Preguntats per quin partit els genera més afecció, la resposta més freqüent entre la generació X, la Z i els millennials és que “cap”, opció a què dona suport el 20 per cent dels enquestats en aquestes franges d’edat.En un altre ordre de coses, només un 29% dels homes de la generació Z mostren interès en les mobilitzacions feministes dels últims anys, gairebé la mateixa proporció que els majors de 78 anys i molt per sota de les seues companyes de generació (65%).

Els populars carreguen contra Sánchez i censuren l’amnistia

Els presidents autonòmics del PP van rebutjar frontalment ahir l’amnistia que ERC i Junts exigeixen a Pedro Sánchez per investir-lo. També van carregar en bloc contra el líder del PSOE, a qui van acusar d’estar disposat a “cedir” per “mantenir-se al poder”. “Concedir l’amnistia no seria perdonar-los, seria demanar-los perdó”, va censurar el president andalús, Juanma Moreno. La madrilenya Isabel Díaz Ayuso va assegurar que si la “indignitat” de l’amnistia tira endavant “aviat no hi haurà espanyols”. El president murcià, Fernando López Miras, va assegurar que els barons socialistes no van acudir al Senat perquè no podrien “justificar l’amnistia”.

El PSOE acusa els populars de provar de boicotejar la investidura

El senador del PSOE Juan Espadas va acusar ahir el PP d’intentar “boicotejar” la investidura de Pedro Sánchez amb la comissió celebrada al Senat. El socialista va lamentar la “falta de respecte institucional” dels populars i, sense esmentar l’amnistia, va optar per respondre a les crítiques dels dirigents del PP pel diàleg amb els partits independentistes recordant-los els seus pactes amb Vox després de les eleccions municipals i autonòmiques del 23-J. “El que s’ha sentit avui aquí és que vostès no accepten o porten molt malament el resultat del 23-J, que va ser un no a un govern del PP i Vox, un no a un govern de retrocés que deroga”, va sentenciar.