POLÍTICA CATALANA
La Generalitat diu que Catalunya és una nació i no una 'minoria nacional'
Les bases del Consell de la República demanen bloquejar la investidura de Sánchez
El Govern de la Generalitat va rebutjar ahir de ple la possibilitat de definir Catalunya com una “minoria nacional”, iniciativa que segons La Vanguardia estarien negociant PSOE i Junts de cara a la investidura de Pedro Sánchez, i va subratllar que Catalunya és “una nació”. El conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, va afirmar que el concepte de minoria nacional es fa servir per parlar de “minories que viuen en altres estats i que reclamen protegir els seus drets”. “Catalunya no s’ha reivindicat mai com a minoria nacional. Si no, no tindríem les institucions que hem tingut. Som una nació i com a subjecte polític volem exercir l’autodeterminació”, va sentenciar.
També els portaveus d’ERC i comuns, Raquel Sans i Joan Mena, respectivament, havien mostrat dilluns el seu rebuig a denominar Catalunya minoria nacional.En un altre ordre de coses, les bases del Consell de la República, que presideix Carles Puigdemont, van aprovar ahir “promoure el bloqueig a la investidura” de Pedro Sánchez. El 74,9% dels membres que van participar en aquesta consulta no vinculant –només el 4,45% dels 90.484 afiliats que té l’entitat– van avalar aquesta iniciativa.
Un expresident del TC avala l’amnistia per l’1-O
L’expresident del Tribunal Constitucional (TC) Pascual Sala va defensar ahir que impulsar una llei d’amnistia als afectats pel procés a canvi de “tenir els vots necessaris per poder ser investit president del Govern” seria “arbitrari i inconstitucional”. No obstant, Sala, que és també expresident del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem, va defensar que la hipotètica amnistia pot arrogar-se a la “convivència ciutadana” i va subratllar que té cabuda a la Constitució espanyola perquè aquesta no la prohibeix.Per la seua part, l’exvicepresidenta del TC Encarnació Roca va evitar pronunciar-se sobre “la constitucionalitat d’una llei que no existeix”. Després d’assegurar que “l’amnistia pot ser una conseqüència lògica d’haver derogat el delicte de sedició”, va recordar que encara queda un delicte que no ha desaparegut, el de malversació, que podria tenir conseqüències “compromeses” de cara a Europa.