POLÍTICA LINGÜÍSTICA
Letònia i Lituània rebutgen oficialitzar el català a la UE
Moncloa vol que el seu ús sigui “un cas únic” i s'ofereix a assumir els costos
Aragonès: “Redoblarem l'ofensiva diplomàtica”
Letònia i Lituània van mostrar ahir el seu rebuig a modificar el reglament que regeix l’ús de les llengües oficials de la UE per incloure-hi el català, l’eusquera i el gallec, després que ho proposés el Govern espanyol. Els ministres d’Exteriors de tots dos països, Krisjani Karins i Gabrielius Ladsbergis, respectivament, van al·legar que els Vint-i-set tenen altres “problemes” a l’agenda “a què dedicar temps i en els quals centrar-se”, i van apuntar a l’“impacte polític” que aquesta mesura podria tenir en estats com els seus, on hi ha una minoria que parla rus.
El titular espanyol d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, va defensar que el reconeixement de català, eusquera i gallec com a llengües oficials a la UE ha de ser un “cas únic” que no se circumscrigui a altres llengües regionals europees, en un intent per superar el temor a un efecte contagi d’altres països. En aquest sentit, va advocar per fixar una sèrie de condicions que únicament el català, l’eusquera i el gallec poden complir.Després que el Govern suec i finlandès hagin mostrat els seus dubtes sobre l’encaix jurídic i econòmic d’aquesta mesura, Albares va insistir que la Moncloa està disposada a assumir el cost de la traducció d’aquestes llengües. També s’ha encarregat a Brussel·les una avaluació del cost de la iniciativa, que els Vint-i-set tornaran a abordar al novembre.Per la seua part, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va demanar “rematar” l’oficialitat del català a la UE en les properes setmanes i va avançar que “redoblarem l’ofensiva diplomàtica” per aconseguir-ho. La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, va celebrar que “no hi hagi vetos” a la iniciativa, si bé va remarcar que el cost de la traducció “no pot ser un impediment” per impulsar-la. També va advertir el Govern espanyol que els “passos” que ha fet per reeixir en la iniciativa “no són suficients”.Junts va reclamar a l’Executiu central fixar “una data per a l’aprovació” de la iniciativa i va avisar que “estem en temps de descompte”.