La intel·ligència artificial necessita humanitzar-se i incorporar l’ètica, segons una lingüista

El repte de la intel·ligència artificial (IA) està en humanitzar-la, incorporar-li una regulació ètica i en formar en humanitats a totes les persones que treballen amb aquestes eines, ha afirmat a EFE la lingüista Carmen Aranda. Aquesta és una de les conclusions de la seua conferència "Intel·ligència artificial (IA) o intel·ligència a seques", dins del VII Congrés Trabalengua 2023, que se celebra aquest cap de setmana a La Rioja i que reuneix lingüistes, periodistes i escriptors per analitzar les últimes tendències en divulgació de l’espanyol i l’aposta pel llenguatge clar i la intel·ligència artificial.

L’IA té "gran potencial" i és "la principal palanca de l’actual revolució industrial, però un dels seus grans reptes està en humanitzar-la", ha assegurat aquesta especialista, que atresora un dilatat currículum com a cofundadora d’empreses; és membre del Consell Consultiu del PERTE de la Nova Economia de la Llengua i assessora institucions públiques i privades en l’àmbit de la intel·ligència artificial i diversitat. 

Tanmateix, entén que un dels reptes principals de l’IA està en humanitzar-la i en formar en perfils d’humanitats -psicologia, filosofia o antropologia, entre d’altres- a qui donen instruccions a aquestes eines, com ara estudiants d’enginyeries o responsables de les firmes tecnològiques que desenvolupen aquests sistemes. Si aquests perfils que treballen la dada i la configuració dels sistemes d’IA manquen de formació en humanitats, ha alertat, "no pensaran en els impactes que poden tenir aquestes aplicacions" sobre les persones que les utilitzaran, a més de ser necessari una regulació normativa ètica. Aranda ha contextualitzat el títol de la seua conferència d’aquest dissabte en el poema de Glòria Fuertes "No tinc memòria", en el qual indica que està condemnada a ser intel·ligent a seques.

Des del seu punt de vista, "l’IA és una eina però, com a persones, en tenim moltes més amb les quals superar de forma brillant a aquesta tecnologia".

LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL, "INCREÏBLEMENT XIMPLE"

Aranda, que actualment dirigeix el Clúster en Humanitats Digitals i Tecnologies de l’Espanyol de la Comunitat de Madrid, ha defensat també que " les aplicacions d’intel·ligència artificial, aparentment, són molt intel·ligents, però increïblement ximples perquè no actuen, no treballen ni processen amb la mateixa lògica que els parlants en el nostre llenguatge natural". El llenguatge natural de les persones, ha prosseguit, és "un increïble sistema de comunicació", en el que "intervé la veu, el to, la comunicació no verbal, el lèxic, la capacitat associativa, el coneixement del món i la cultura", la qual cosa les màquines -la intel·ligència artificial- no processen. Actualment, aquestes tecnologies, com el ChatGPT -una intel·ligència artificial entrenada per mantenir converses- són capaces de resumir, de fer moltes funcionalitats, produir i proposar determinats tipus de contingut, ha precisat.

Tanmateix, "són lloros", treballen a través probabilitats" i els costa interpretar, per exemple, aspectes de la semàntica, com la ironia o la metàfora, les frases dubitatives o causatives, ha reflexionat. "Aquest ràpid processament associatiu que tenim els parlants, per exemple, en els acudits o en els jocs de paraules", ha precisat, no ho té la intel·ligència artificial i aquest és també un repte d’aquestes eines en terme de la lingüística. Ha incidit que els sistemes d’intel·ligència artificial que afecten les persones necessiten incorporar components ètics i, referent a això, "queda per avançar en aquestes tecnologies", com és l’aspecte de regulació normativa.

També ha citat altres exemples d’eines de traducció d’idiomes "molt esbiaixades", altres que només es fan servir per fer selecció de currículum i, fins i tot, hi ha sistemes d’IA de reconeixement facial que no reconeixen persones de color. Aranda ha celebrat la celebració del Congrés Trabalengua, organitzat pel Govern de La Rioja a través de la Fundación San Millán de la Cogolla, que està pensat per a la promoció i divulgació de l’espanyol, en un format allunyat dels cànons més acadèmics, però sense perdre el seu rigor.