Vuit vocals conservadors del CGPJ demanen un ple extraordinari per rebutjar la llei d’amnistia

Vuit vocals conservadors del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) han sol·licitat al president Vicente Guilarte la celebració d’un ple extraordinari per mostrar el rebuig de l’òrgan de govern dels jutges a la futura llei d’amnistia que beneficiarà els promotors i partícips en el procés.

Els consellers que han cursat la sol·licitud són Carmen Llombart, José Antonio Ballestero, Francisco Gerardo Martínez-Tristán, Juan Manuel Fernández, Juan Martínez Moya, José María Macías, Nuria Díaz Abad i María Ángeles Carmona, tots nomenats a proposta del Partit Popular.

Segons fonts del CGPJ, està previst que registrin la petició aquest dijous i el Ple podria celebrar-se dilluns vinent. La data exacta dependrà de la decisió que adopti el president interí de l’òrgan de govern dels jutges, els membres dels quals compliran el proper mes de desembre cinc anys amb el mandat caducat.

Els vuit vocals citats demanen de reunir al Ple per debatre una declaració institucional contra la norma que el PSOE està ultimant amb ERC i Junts, en el marc de les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. 

L’estat de dret serà "una mera proclama formal" 

Tot i que encara no es coneix el text de la futura llei, que està previst es registri en els propers dies al Congrés, els vocals conservadors donen per fet que tindrà efectes de "degradació" per al país, "quan no d’abolició de l’Estat de Dret a Espanya".

Afegeixen que quan s’apliqui l’amnistia als encausats pel procés, l’Estat de Dret a Espanya "passarà a ser una mera proclama formal que inevitablement haurà de produir conseqüències en perjudici de l’interès real d’Espanya".

En el seu escrit, recollit per Europa Press, els vocals conservadors expliquen que han observat "amb creixent preocupació" les declaracions que sobre aquesta mesura han fet els partits independentistes en les últimes setmanes.

Així mateix, expressen el seu temor a què aquesta afecti no només els esdeveniments relacionats amb el referèndum de 2017 sinó també altres d’anteriors, entre els quals hi hauria "delictes de corrupció", i també posteriors, comesos "per oposar-se a l’acció legítima de l’Estat per portar els seus autors davant de la justícia".

Segons detallen, van optar per mantenir una "actitud de prudent expectativa" mentre aquestes declaracions no van ser recolzades pel president del govern espanyol en funcions però, després de les declaracions de Sánchez dissabte passat davant del Comitè Federal del PSOE, confessant que l’amnistia és necessària per aconseguir suports a la seua investidura, consideren necessari un pronunciament del CGPJ.

Que s'escolti al consell 

Si la iniciativa es presentés a través d’un projecte del llei del govern espanyol seria obligatori obtenir informe del CGPJ però, com que es tramitarà mitjançant una proposició de llei dels grups parlamentaris, aquest informe no serà necessari. Per això els vocals exigeixen un ple extraordinari per deixar clara l’opinió del Consell.

Els signants de l’escrit denuncien expressament que la llei es pacti amb partits com Junts, "dirigit per un pròfug de la justícia que es beneficiarà personalment de la mesura", en referència a Carles Puigdemont.

A més, carreguen contra Sánchez per argumentar que l’amnistia s’adoptarà en "interès d’Espanya" per "impedir un eventual govern de partits de dreta en cas que hi hagués repetició electoral". "Confondre l’'interès d’Espanya' amb l’interès del president del govern espanyol en funcions per evitar la hipotètica formació de governs de partits d’una ideologia diferent de la seua és una mica manifestament incompatible amb l’alternança política", avisen.

És inconstitucional 

En aquest context, aspiren que el Ple del CGPJ deixi clara la inconstitucionalitat de l’amnistia, ja que, segons apunten, aniria en contra del principi bàsic del pluralisme polític. També recalquen que exceptuar "l’aplicació de la llei per impedir l’acció en curs dels tribunals o deixar sense efecte la que ja s’hagués produït mitjançant sentències fermes, convertint en paper mullat aquestes sentències, és una cosa rotundament incompatible amb el principi d’Estat de Dret en el qual es va voler constituir Espanya i efectivament es va constituir... almenys fins ara".

Per a aquests vocals, "no és compatible" amb el principi d’Estat de Dret ni amb el de responsabilitat dels poders públics "que els responsables polítics quedin exempts de respondre dels seus delictes davant dels tribunals", qualsevol que sigui la seua naturalesa "perquè un aspirant a President del govern espanyol pugui aconseguir el benefici personal i polític d’impedir el govern d’altres forces polítiques o, dit d'una altra manera, per a que pugui mantenir-se en el govern".

"Això suposa degradar i convertir el nostre Estat de Dret en objecte de mercadeig al servei de l’interès personal", agreguen, abans d’afegir que amb l’amnistia es generaria una "casta jurídicament irresponsable i impune pels seus delictes" que contravindria "el més elemental principi d’igualtat dels ciutadans davant de la llei".

També violenta el tractat de la UE

A més, assenyalen que amb aquesta mesura es "violenta la independència dels tribunals en el seu aspecte més bàsic". "Malament pot parlar-se d’independència ni de seguretat jurídica quan unes forces polítiques utilitzen les lleis en el seu benefici per impedir l’acció dels tribunals", destaquen. Segons la seua opinió, "l’enormitat de les conseqüències" del que ha anunciat Sánchez "és que converteix la independència dels tribunals i la seguretat jurídica, la justícia en suma, en una quimera."

Finalment, adverteixen que l’amnistia no només violenta la Constitució sinó també els articles 2 i 19 del Tractat de la Unió Europea "perquè a tota hora prevalguin els principis d’Estat de dret i independència judicial". "El risc que arribi el moment en què la Unió Europea decideixi no ser la coartada d’un Estat que no compleix els seus principis hauria de ser molt present, en aquest moment crític, en la previsió dels qui pretenguin realment actuar en l’'interès d’Espanya'", conclou l’escrit dels vocals.