Divisió al si del poder Judicial, que s'haurà de posicionar

La petició de vuit vocals conservadors del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) de celebrar un ple extraordinari per abordar l’amnistia ha causat “commoció” en la resta dels vocals, que ho veuen com “una incitació a la sublevació i a un cop d’Estat dels jutges” provant d’“intervenir obertament en la política”.

Fonts jurídiques alerten que es tracta d’“un pas sense precedents” que “atempta contra la separació de poders”, al buscar condicionar l’activitat constitucional dels poders Executiu i Legislatiu.Tot això després que els vocals de l’ala conservadora hagin proposat emetre una declaració institucional contra l’amnistia, a l’assegurar que l’entrada d’aquesta iniciativa suposaria “la degradació, si no abolició, de l’estat de dret a Espanya”. El president interí de l’òrgan de govern dels jutges, Vicente Guilarte, ha accedit a la petició dels vuit vocals i ha convocat per dilluns que ve un ple extraordinari per debatre la posició del CGPJ sobre l’amnistia. Perquè la declaració institucional contra l’amnistia tiri endavant es necessitarà els vots d’almenys nou vocals.Per la seua banda, l’associació de Jutges i Jutgesses per a la Democràcia (JJpD) va assenyalar que una possible declaració del CGPJ sobre la inconstitucionalitat de la llei que exigeixen Esquerra i Junts seria “un abús de les atribucions” de l’òrgan de govern dels jutges i “una desviació de la legítima funció d’aquest òrgan”. El coordinador de JJpD a Catalunya, Carlos Pascual, va afirmar que “és poc rigorós i adequat, per a una alta institució de l’Estat, posicionar-se sobre un projecte que està en l’aire i que encara no existeix”.També la ministra de Defensa en funcions, Margarita Robles, va mostrar la seua “sorpresa” per la petició dels vocals conservadors, i els va acusar de no ser “els més adequats per donar lliçons de constitucionalitat” tenint en compte que els seus mandats estan caducats i la seua situació és “clarament inconstitucional”.En canvi, l’Associació Professional de la Magistratura (APM), conservadora i majoritària en la carrera judicial, va manifestar el seu “més ferm rebuig” d’una llei d’amnistia per als encausats pel procés, i va assegurar que “seria el principi del final de la nostra democràcia”. Va subratllar que aquesta iniciativa qüestiona la tasca dels jutges i pretén “trencar” les regles de la Constitució. També adverteix que eximeix de responsabilitat penal “una classe de persones únicament amb base en la suposada motivació política de les seues actuacions”.