El jutge imputa Puigdemont i Rovira per terrorisme i tensa el camí de la investidura

El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García Castellón va imputar ahir l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, la secretària general d’ERC, Marta Rovira, i deu persones més en la causa per Tsunami Democràtic oberta per terrorisme, tot això al mig de les hores de màxima tensió per la negociació entre Junts i el PSOE sobre l’amnistia. García Castellón també va instruir la causa dels CDR i la mateixa Fiscalia de l’Audiència Nacional ha anunciat que recorrerà les imputacions del líder de Junts i la dirigent d’Esquerra. El magistrat ha ofert a Puigdemont la possibilitat de comparèixer voluntàriament davant la sala “mentre no es lliuri el corresponent suplicatori” per la seua condició d’eurodiputat. En la interlocutòria se cita com a investigat l’expresident “perquè tingui l’oportunitat de defensar-se”. Fa el mateix oferiment al diputat d’ERC al Parlament Rubén Wagensberg.

La Guàrdia Civil no havia atribuït cap paper concret en l’organització de Tsunami Democràtic a Puigdemont. Però el jutge assenyala que de l’anàlisi de l’agenda del cap de l’oficina de l’expresident, Josep Lluís Alay, que també ha imputat, es desprèn que el líder de Junts va acudir a reunions en les quals “s’hauria pogut planificar l’actuació” de Tsunami Democràtic. També situa Rovira en el centre de la investigació a l’afirmar que “amb molta probabilitat” tenia “coneixement previ d’almenys certes accions de la plataforma”.García Castellón assenyala que la finalitat de Tsunami Democràtic era “subvertir l’ordre constitucional, desestabilitzar econòmicament i políticament l’Estat, i alterar greument l’ordre públic mitjançant la mobilització social massiva”.Per la seua banda, la Fiscalia va anunciar que recorrerà la resolució de l’Audiència perquè no veu terrorisme en les actuacions de Tsunami Democràtic. A més, va al·legar que, com que s’ha eliminat el delicte de sedició, només es pot seguir la causa per desordres públics.Puigdemont va acusar la justícia espanyola de viure en “un cop d’estat permanent” ja “sigui amb sabres o amb togues”. També ERC va assegurar que la decisió de García Castellón és una mostra de la resposta dels “poders reaccionaris” de l’Estat a l’amnistia i la CUP va denunciar que “segueix la repressió” contra l’independentisme. El líder d’Òmnium, el lleidatà Xavier Antich, va assegurar que “cap acusació de terrorisme no ens pararà”. La secretària de Cultura i Esports del PSOE, Manuela Villa Acosta, va lamentar la decisió: “Jutges fent política.”Tot això mentre la cúpula de Junts i negociadors del PSOE van provar ahir de tancar l’acord sobre l’amnistia, escull principal de cara a la investidura de Sánchez. Tots dos discrepen en “qüestions tècniques” i en l’abast d’aquesta iniciativa. Els juntaires insisteixen que inclogui casos com el d’Alay o l’exconseller Miquel Buch, ja que consideren que han estat víctimes del lawfare o guerra judicial, que implica un “ús estratègic de les lleis per perjudicar dissidents o rivals polítics”, segons va denunciar diumenge Piugdemont. Fonts de la negociació van remarcar que les converses són lentes perquè els equips jurídics de les dos formacions han de revisar els textos. “Si fos una qüestió política seria més ràpid”, remarquen, abans d’afirmar que s’està “a prop” del pacte.

ERC rebutja incloure casos de corrupció en l’amnistia

La portaveu d’ERC Raquel Sans va afirmar que tota la causa judicial contra l’independentisme “és lawfare” és a dir, guerra judicial, i va rebutjar vincular a l’amnistia causes relacionades amb la corrupció. “Corrupció és corrupció”, va remarcar, en una al·lusió velada a la presidenta de Junts, Laura Borràs. També va avisar que els republicans “revisaran” el text final de l’amnistia, abans de decidir si el firmen o no, en funció de com quedi el redactat si Junts i PSOE tanquen finalment un acord. També la secretària general d’ERC, Marta Rovira, va defensar que aquesta iniciativa “no va de casos ni de persones” i va subratllar que “si volem una llei no impugnable fàcilment hem de ser molt curosos”.D’altra banda, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va defensar des del Vaticà que el pacte entre PSOE i ERC per a la investidura de Pedro Sánchez “garanteix una amnistia que arribi a tothom” i permet continuar negociant “per arribar al fons del conflicte”, que passi pel “reconeixement nacional de Catalunya” i per “una solució democràtica”. Així es va pronunciar després d’una audiència amb el papa Francesc, amb qui també va abordar el conflicte entre Israel i Hamas.

Urkullu recorda a Pedro Sánchez que necessita els vots del PNB

El lehendakari, Iñigo Urkullu, va recordar al president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, que, a més dels de Junts, també necessita els vots del PNB per poder ser investit. Va destacar que a l’Executiu central encara li queda per complir l’Estatut i “garantir” l’autogovern basc i va afirmar que el seu compromís i el del seu equip amb Euskadi és oferir “certesa”. El PNB ve advertint el PSOE que no estan avançant “en temes importants” per a ells.D’altra banda,la portaveu del BNG, Ana Pontón, i la vicesecretària general del PSOE, María Jesús Montero, van firmar el pacte que segella el suport del diputat de la formació gallega a la investidura de Sánchez. Els socialistes es comprometen a impulsar descomptes a les autopistes AP-9 i l’AP-53, a condonar part del deute de Galícia amb l’Estat més enllà del Fons de Liquiditat Autonòmic i a modernitzar la xarxa de rodalies gallega. També “asseguren” a Galícia el mateix estatus de Catalunya i Euskadi com a nacionalitats històriques. Pontón va defensar el pacte i va contraposar la seua tasca amb la del president gallec, Alfonso Rueda, a qui va acusar de “només oferir crispació i mentides”.