Entitats i partits qualifiquen de “boicot” a l'amnistia la causa contra Tsunami Democràtic

Entitats com Òmnium Cultural o l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans, així com els partits independentistes i Catalunya en Comú van alçar ahir la veu contra la vinculació amb el terrorisme de les protestes impulsades per la plataforma Tsunami Democràtic, després que l’Audiència Nacional fes públic que estava investigant diversos dirigents com Carles Puigdemont o Marta Rovira. Tot en plenes negociacions entre PSOE i Junts per impulsar una llei d’amnistia que permeti la investidura de Pedro Sánchez.

En un acte celebrat a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya amb el lema Protestar no és terrorisme, tots ells van carregar contra el jutge que instrueix la causa, Manuel García-Castellón, que van acusar d’intentar criminalitzar l’independentisme per frustrar la investidura i la llei d’amnistia.I és que el magistrat ha demanat a la Guàrdia Civil que investigui si la mort d’un passatger francès que va patir un infart durant les protestes de la plataforma a l’aeroport del Prat la tardor del 2019 es pot vincular als investigats per Tsunami. Aquest extrem podria amenaçar l’aplicació de l’amnistia, ja que el text que estaria elaborant socialistes i juntaires inclouria l’oblit en els casos de terrorisme, però només en aquells sense morts o accions de sang. Això també obriria la porta a una futura impugnació de la llei davant dels tribunals europeus. En el seu moment, tant l’ambaixada francesa com Aena i el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) no van atribuir directament la mort de l’home al bloqueig de l’aeroport.

Incloure una mort en el cas podria deixar fora de la llei d’amnistia la causa contra Tsunami

La portaveu d’ERC, Raquel Sans, va afirmar que “és una mostra més dels hooligans de la repressió”. També per a la CUP és una demostració “d’un estat amb greus carències democràtiques”. El president d’Òmnium, Xavier Antich, va dir que incloure un mort en la causa “desborda tots els límits d’un sistema democràtic”. Des dels comuns, Jaume Asens va assegurar que aquests últims moviments judicials segueixen el “guió” de PP i Vox.Per la seua part, la defensa de Puigdemont va remetre un escrit a l’Audiència Nacional en el qual assegura que la investigació contra Puigdemont forma part del lawfare (guerra judicial) i la persecució contra l’independentisme. La Generalitat també va carregar contra el jutge, a qui va acusar de prevaricar i voler “condicionar” les negociacions. La portaveu del Govern central, Isabel Rodríguez, va evitar una declaració directa sobre el cas, però sí que va censurar el pronunciament del Poder Judicial contra l’amnistia. “És inaudit que rebutgin una llei que no existeix”, va asseverar.

PSOE i Junts continuen negociant: “La data límit és el 27 de novembre”

PSOE i Junts continuaven ahir negociant els “detalls tècnics” sobre la llei d’amnistia, amb l’objecte d’aconseguir un acord que permeti la investidura del president del Govern central en funcions, Pedro Sánchez, malgrat que cap de les parts no es va aventurar a afirmar si el pacte arribarà aquesta setmana. Al costat de l’expresident Carles Puigdemont, seguien ahir a la capital belga el secretari general de Junts, Jordi Turull; la presidenta de la formació, Laura Borràs, i el president del grup al Parlament, Albert Batet. Mentrestant, el secretari d’Organització dels socialistes, Santos Cerdán, s’està a l’hotel Sofitel de Brussel·les, on va arribar diumenge a la nit per intentar tancar l’acord d’investidura després del refredament de les negociacions, la setmana passada. “No tenim data límit, fins al 27 de novembre”, van assegurar fonts de la negociació, que van assenyalar que es continua “treballant” i “avançant” per provar de tancar “una llei important, la primera llei d’amnistia de la democràcia”. Junts vol que la mesura de gràcia inclogui casos de lawfare que no estan directament vinculats al procés, però que impliquen un “ús estratègic de les lleis per perjudicar dissidents o rivals polítics”. És per això que els que més estan treballant en l’elaboració del text són els equips legals de tots dos bàndols.No hi va haver cap pista sobre les expectatives del Govern central entorn de la data del debat d’investidura a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. La portaveu de l’Executiu, Isabel Rodríguez, es va limitar a assenyalar que seran els partits “en el seu cas i arribat el moment”.

Puigdemont vol suspendre el judici al Tribunal de Comptes per l’1-O

La defensa de l’expresident Carles Puigdemont ha sol·licitat al Tribunal de Comptes que suspengui el judici que té previst celebrar el 17 de novembre vinent contra ell i 34 excàrrecs més del Govern per la suposada desviació de fons per a les despeses de l’1-O i l’acció exterior emmarcada en la causa del procés.Ho fa a l’entendre que la jurisprudència del Tribunal Suprem estableix que “el Tribunal de Comptes no pot pronunciar-se en cap cas sobre la responsabilitat comptable derivada d’una conducta presumptament delictiva mentre no existeixi una resolució penal ferma, que declari si en efecte es tracta de fets constitutius de delicte”.

Convoquen vaga a Renfe i Adif pel traspàs de Rodalies

Els comitès d’empresa de Renfe i Adif han convocat vaga els dies 24 i 30 de novembre i 1, 4 i 5 de desembre davant la incertesa generada a les plantilles pel traspàs de Rodalies acordat per PSOE i ERC. La mobilització serà de 24 hores i està convocada pel conjunt de la xarxa ferroviària, inclosa l’alta velocitat. Els treballadors critiquen la falta d’informació respecte a les condicions laborals les plantilles després del traspàs. L’acord especifica que es crearà una nova empresa pública, Rodalies Catalunya, que administraran Generalitat i Estat a part iguals. Tant una administració com l’altra van garantir els seus drets.