El protagonisme dels ultres

Unes 1.500 persones, segons dades de la delegació del Govern central, es van concentrar ahir per tercera nit consecutiva a pocs metres de la seu central del PSOE a Madrid, blindada amb un fort cordó policial, per protestar contra l’amnistia. La cita es va veure de nou protagonitzada per la presència de grups ultra, que portaven simbologia i van entonar càntics feixistes. Tanmateix, fins al tancament d’aquesta edició no s’havia produït disturbis ni càrregues policials, que sí que es van registrar la nit de dilluns i la de dimarts, que es va saldar amb set detinguts i una trentena d’agents ferits.

Durant les primeres hores de la manifestació, convocada a través de les xarxes socials, els participants van intentar marcar diferència amb aquests extremistes i van expulsar els que arribaven a la protesta amb la cara coberta entre crits de “la violència no ens representa”. D’altres van utilitzar un megàfon per fer un discurs improvisat demanant calma als presents per no donar excuses a la Policia per carregar.Hores abans de les protestes, diverses veus del PP es van desmarcar i van condemnar els disturbis en les manifestacions de les passades dos nits a Ferraz, encara que van culpar Sánchez del rebuig als carrers i van instar a seguir amb les manifestacions. La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, es va avançar al líder del seu partit i va ser la primera per part dels populars a condemnar la violència d’“uns grups d’ultres” que van trencar una “manifestació pacífica” però va defensar els qui es manifesten a favor de la democràcia. Hores després, Alberto Núñez Feijóo va adoptar el mateix discurs i va acusar el president en funcions de voler donar lliçons quan ell “pretén amnistiar la violència”, amb referència a les protestes del procés. “La violència no té cabuda en democràcia i la seua impunitat tampoc”, va asseverar.Per la seua part, Vox, que va emparar i va donar suport a les protestes, va acusar Sánchez d’intentar “criminalitzar” les concentracions i va responsabilitzar dels disturbis el ministre de l’Interior, al qual imputen ordenar “accions absolutament desproporcionades” i “manifestament il·legals”. Per diferents camins, cap d’aquestes formacions afluixarà la seua pressió contra l’amnistia, malgrat les crítiques del PSOE, que els acusa de buscar al carrer la “majoria ultra” que no van tenir a les urnes. Polítics com el lehendakari basc, Íñigo Urkullu, han cridat també a “desconvocar l’onada de protestes que estan servint d’excusa per continuar generant odi, rancor i violència”. Sumar, per la seua part, va culpar Feijóo d’encoratjar i donar “carta blanca” als comportaments violents, no acceptar els resultats electorals i estar en “competició interna” amb Vox cridant a la “insubordinació”.Els actes a Ferraz van ser també condemnats pels partits independentistes. El portaveu de Junts al Senat, Josep Lluís Cleries, va manifestar la “solidaritat” del seu grup amb el PSOE pels aldarulls i va defensar la negociació entre les dos formacions. L’expresident Carles Puigdemont, per la seua part, va rememorar el missatge del rei Felip VI el 3-O i va preguntar si aquest sortirà a censurar els disturbis. “Després del que està passant a Madrid, a quina hora surt el rei a ordenar l’a por ellos? O és que està con ellos?”, va dir.

L’expresident va carregar contra Felip VI al no sortir a censurar els actes violents a Madrid com va fer el 3-O

El PSOE i Junts preveuen anunciar avui l’acord per a la investidura de Pedro Sánchez, segons van explicar ahir a la nit fonts de la negociació a Europa Press. L’anunci tindrà lloc després de dies de llargues i intenses negociacions entre ambdós formacions, que els últims dies s’han centrat a desencallar algunes diferències en el redactat de la llei d’amnistia i a definir-ne l’abast. L’objectiu era assegurar que la llei no tingués fissures i pugui superar el tràmit parlamentari i l’examen a què previsiblement la sotmetrà el Tribunal Constitucional. Poc abans de conèixer-se el que sembla un acord imminent, Felipe González va rebutjar l’amnistia “per set vots” per a una investidura i va defensar repetir eleccions “per guanyar”.

Mentrestant, els populars maniobren al Senat. El PP va utilitzar ahir la seua majoria absoluta a la Cambra per avalar la presa en consideració de la proposta de reforma del Reglament que dilatarà la tramitació de la llei d’amnistia i ho farà per la via exprés amb la intenció de deixar-la aprovada definitivament dimarts vinent, abans que aquesta eventual norma surti del Congrés dels Diputats.D’altra banda, el comissari europeu de Justícia, Didier Reynders, ha demanat informació “detallada” al Govern espanyol en funcions sobre la llei d’amnistia “i sobre la qual s’expressen serioses preocupacions”. L’Executiu va respondre que aquesta es tramitarà a través dels grups parlamentaris a les Corts Generals, per la qual cosa li donarà explicacions en el cas que la proposició de llei es registri.D’altra banda, el president interí del Consell General del Poder Judicial, Vicente Guilarte, es va desmarcar de la declaració institucional contra l’amnistia aprovada dilluns al considerar-la “prematura”.

Els sindicats, contra 17 sistemes de Rodalies

Els comitès d’empresa de Renfe i Adif van aclarir ahir que la vaga de cinc jornades en ambdós empreses no s’ha convocat contra el traspàs dels serveis a Catalunya, sinó contra la possible segregació de Renfe i Adif en diferents empreses més petites. Volen assegurar que la plantilla mantindrà els seus drets i temen indicatos temen que Rodalies sigui el primer pas per fraccionar Renfe i Adif en 17 empreses, una per cada comunitat autònoma.

El Govern es reuneix amb el PSC per abordar els Pressupostos del 2024

La consellera d’Economia, Natàlia Mas, i la de Presidència, Laura Vilagrà, van mantenir ahir un primer encontre amb la portaveu del PSC-Units al Parlament, Alícia Romero, per començar a abordar els Pressupostos del 2024. La trobada va tenir lloc l’endemà que l’Executiu aprovés el sostre de despesa no financer de la Generalitat per al 2024, que ha fixat en 36.684 milions d’euros, un 9,6% més que el 2023. Fonts socialistes van explicar que la reunió la va demanar el Govern, que va durar prop de deu minuts i que “en cap cas donen les negociacions per començades”. El primer secretari del PSC, Salvador Illa, va dir hores abans al Parlament que, quan arribi el moment, estudiaran els comptes del 2024, però va insistir que primer s’ha de fer un balanç de com han anat el 2023.

Tensió al Parlament amb ‘peineta’ d’Albiach a Vox

La presidenta del grup d’En Comú Podem al Parlament, Jéssica Albiach, va dedicar ahir una peineta al cap de files de Vox, Ignacio Garriga, en una de les picabaralles en la sessió del control del ple parlamentari, marcat per la negociació d’una llei d’amnistia. Albiach va fer referència als aldarulls davant de seus socialistes. “No passaran. Malgrat el seu odi, la seua violència, les seues amenaces, aquest país tindrà una amnistia i un govern progressista i plurinacional”, va dir. Ignacio Garriga va replicar: “Sí, senyors comunistes hiperventilats, defensarem el llegat dels nostres avis i l’avenir dels nostres fills, en legítima defensa”, moment en el qual Albiach li va aixecar el dit del mig.A les Corts de Castella i Lleó, el PSOE va acusar el vicepresident del Govern, Juan García Gallardo (Vox), de fer gestos de fel·lació al grup socialista. Aquest va dir que feia gestos de plors.

Aragonès apressa que Catalunya recapti tots els impostos

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va reclamar ahir que l’any que ve es treballi en un acord al Parlament perquè “els impostos de Catalunya es recaptin a Catalunya”. Va respondre a Albert Batet (Junts), que li va retreure que l’acord d’investidura ERC-PSOE per condonar 15.000 milions d’euros de deute “no soluciona el dèficit fiscal”.