Disturbis i càrregues protagonitzen de nou la manifestació a Ferraz

Els disturbis van tornar a marcar ahir la concentració contra la llei d’amnistia davant la seu del PSOE a Ferraz, on es van reunir unes 8.000 persones, segons dades de la delegació del Govern central a Madrid. La manifestació, després de l’acord amb Junts, va transcórrer amb normalitat fins que grups d’ultres amb les cares tapades van tornar a copar les primeres files de la protesta i van llançar objectes, bengales i pots buits contra el contundent cordó policial entre càntics feixistes. Malgrat que la resta de manifestants van rebutjar els actes violents i van provar d’expulsar de la concentració els extremistes, els antiavalots van haver d’acabar responent als llançaments amb càrregues, amb les quals van dispersar els radicals. Al tancament d’aquesta edició almenys quinze persones havien estat detingudes per desordres públics.

A la tarda, unes 1.500 persones es van manifestar també davant la seu del Parlament Europeu. Els convocants van demanar a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, “i a totes les institucions i països democràtics”, que “vetllin per la democràcia a Espanya”.La tensió per l’amnistia també es va traslladar a Cadis, on una persona va agredir el secretari local del PSOE de Sanlúcar, Víctor Mora, a crit de “traïdor”.El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que va tornar a demanar manifestacions “pacífiques”, va titllar l’acord assolit per PSOE i Junts d’un “atac a la democràcia espanyola” i va asseverar que a diferència d’altres “cops” com el del 23-F, el del terrorisme ETA o el del procés “està protagonitzat per un candidat a la presidència del govern”. Per al líder dels populars a causa d’aquest pacte “Espanya ha perdut, els independentistes estan guanyant i el PSOE ha desaparegut”. Per a Feijóo, la llei d’amnistia és la culminació de la “deriva” d’un Sánchez capaç de “tot” per “mantenir-se en el poder”. “S’ha unit als qui tenen per objectiu derrotar l’Estat per donar-los suport en la seua lluita contra l’Estat”, va asseverar. Per aquest motiu, va prometre que el PP lluitarà “contra aquesta deriva”. “Ho farem per la via parlamentària, legal i amb la mobilització social ferma, serena i respectant la convivència”. En aquest sentit, diversos presidents autonòmics populars van confirmar que acudiran als tribunals per frenar un acord que consideren una “traïció”. La presidenta de la Comunitat de Madrid, de nou la primera dirigent del PP a sortir a criticar l’acord, va dir que aquest marca “l’inici d’una dictadura”.Des de Vox, el seu líder, Santiago Abascal, que ahir es va deixar veure en les protestes, va instar a una “resistència civil” davant d’un “període negre” a Espanya. El tinent alcalde de l’ajuntament de València de Vox, Juan Manuel Bádenas, pel seu costat, va afirmar que “ser nazi no és un delicte”. “S’ha de respectar el dret a la llibertat ideològica, que cada un sigui el que vulgui”, va etzibar.

Brussel·les rep un “gran nombre” de queixes sobra l’amnistia

La Comissió Europea va justificar ahir la petició d’explicacions al Govern central sobre la llei d’amnistia subscrita entre el PSOE i els partits independentistes per la inquietud que un “gran nombre” de ciutadans, a banda d’altres parts interessades, ha fet arribar a l’Executiu comunitari. El comissari europeu de Justícia, Didier Reynders, va reclamar dimecres per carta al Govern espanyol informació més detallada sobre l’“abast personal, material i temporal” de la mesura de gràcia. La Comissió Europea va apuntar que en casos en els quals es rep un gran nombre de queixes ciutadanes és “habitual” que es posin en contacte o demani explicacions a l’estat membre en qüestió, fins i tot en relació amb textos legislatius que encara no han estat aprovats.