PANORAMA
Sánchez s'assegura la majoria absoluta en la investidura al tancar acords amb PNB i CC
Compta amb el suport de 179 diputats amb els pactes que reuneixen Sumar, Junts, ERC, Bildu i el BNG
Els nacionalistes bascos es garanteixen el traspàs a Euskadi de totes les competències pendents
El president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, es va assegurar ahir una investidura per majoria absoluta al tancar sengles acords amb el PNB i Coalició Canària. Després que dijous es desbloquegés el pacte amb Junts, només estava pendent que es concretés el suport de la formació basca perquè la suma dels escons a favor superés la majoria de 176 escons. Finalment, la depassarà per tres més, fins als 179, ja que als suports del PNB ha sumat també el de l’única diputada de Coalició Canària.
Sánchez va voler simbolitzar la importància que continua donant a la seua relació amb els bascos protagonitzant ell mateix la rúbrica d’un pacte en el qual es garanteix transferir les competències pendents al País Basc abans de dos anys i obrir una negociació per ampliar l’autogovern en el futur, amb el reconeixement nacional d’Euskadi inclòs en aquest diàleg. El text no fa referència explícita a una transferència pendent com la de la Seguretat Social, per la qual cosa no es fixa un termini immediat perquè es faci realitat. En aquest sentit, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va reconèixer que aquest traspàs serà “difícil”.El president de la formació nacionalista, Andoni Ortuzar, va assenyalar que de moment han acordat el sí a la investidura i que l’estabilitat de la legislatura dependrà del compliment de l’acord.El partit canari, el suport del qual va arribar per sorpresa a canvi de millores en les infraestructures educatives i obres hidràuliques, va dir que votarà a favor per a l’avenç de les illes, però que ho farà “sense cor” al deixar clar la seua única diputada, Cristina Valido, que rebutgen la llei d’amnistia. La mesura de gràcia, que va acordar amb ERC i Junts, és la que va trastocar els plans de Sánchez, que volia celebrar aquesta setmana el ple d’investidura per arribar com a president en plenes funcions al Congrés que el Partit Socialista Europeu celebra a Màlaga. El líder del PSOE intervindrà avui en el ple.Les negociacions per a la investidura han passat factura al PSOE, i el PP seria el guanyador si hi hagués una repetició electoral, segons l’últim baròmetre del CIS del mes de novembre, realitzat en plenes converses. El socialista perdria gairebé un punt i mig en intenció de vot, que se situaria en el 31,3%, mentre que els populars sumarien 1,7 punts, fins al 33,9%. El CIS manté Sumar en la tercera plaça amb una estimació de vot de l’11,8%, malgrat que perd gairebé un punt respecte a l’última enquesta. Vox repeteix en la quarta posició amb un 10%, similar a l’anterior.
Les negociacions per a la investidura passen factura al PSOE i posen en avantatge el PP si hi hagués eleccions No veu acreditat que la plataforma fos un grup criminal i demana passar el cas al jutjat de Barcelona
La Fiscalia considera que no hi ha prou indicis de culpabilitat per investigar l’expresident Carles Puigdemont pels aldarulls de la tardor del 2019 atribuïts a la plataforma Tsunami Democràtic, en la qual no veu ni l’existència d’un grup criminal ni de caràcter terrorista.
Amb aquests arguments, el Ministeri Públic ja ha interposat un recurs d’apel·lació davant de la Sala Penal de l’Audiència Nacional, on demana revocar la resolució en la qual el jutge va acordar dirigir la investigació del cas Tsunami per terrorisme contra Puigdemont, la secretària d’ERC, Marta Rovira, i una desena més de persones. Ho fa perquè, segons el criteri de la Fiscalia, en quatre anys d’investigació no s’han obtingut dades “que permetin sostenir l’existència d’una organització o grup criminal, ni tampoc el seu caràcter terrorista”. Assenyala també que no s’ha acreditat l’existència d’una jerarquia, un òrgan directiu, distribució de funcions o una perpetració concertada de fets delictius. Per això la Fiscalia considera que no s’han constatat “altres delictes que no siguin mers desordres públics una vegada derogada la sedició”, raó per la qual demana enviar el cas als jutjats de Barcelona.
El Ministeri Públic creu que els únics fets investigats que serien constitutius de delictes serien els disturbis en resposta de la sentència del procés a l’aeroport del Prat, a Barcelona, i al post fronterer de la Junquera, constitutius de desordres públics greus, després que es derogués la sedició.
Page diu que recorrerà els acords del PSOE
El president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, va insinuar ahir que recorrerà l’acord fiscal i per l’amnistia entre el PSOE i Junts per a la investidura del president en funcions, Pedro Sánchez. “No és ni avís ni amenaça, si cal exercir recurs, ho faré”, va dir. En aquest sentit, va afirmar que en el pacte només veu “molta necessitat” de governar d’un costat, de deslliurar-se de la presó d’un altre i “cap virtut”.
El registre de la llei d’amnistia, dilluns
Una vegada culminats tots els acords, el PSOE farà arribar als socis d’investidura el text de la llei d’amnistia per registrar-la posteriorment al Congrés, cosa que es preveu que passi dilluns perquè pugui ser tramitat dimarts per la Mesa de la Cambra. Després d’això se celebrarà el ple d’investidura, que a falta de confirmació oficial per part de la presidenta de la institució, Francina Armengol, es preveu per al 15 i 16 de novembre.
Ponsatí carrega contra Puigdemont pel pacte
L’exconsellera i eurodiputada per Junts Clara Ponsatí va lamentar ahir que Carles Puigdemont hagi pactat amb el PSOE per investir president del Govern de l’Estat Pedro Sánchez: “És un menyspreu a la gent que ha confiat en ell i que l’ha protegit”, va asseverar.
El verificador, a la negociació amb Junts
La líder de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, va afirmar ahir en una entrevista a TV3 que en les negociacions que va mantenir amb el PSOE ja va participar un verificador. La presidenta de Junts, Laura Borràs, va afegir que en les que s’obren ara seran un total de quatre els que hi participin. Des del PSC, Salvador Illa va deixar clar que en tot cas els acords que s’assoleixin seran entre partits, no governs.