Centenars de milers de persones protesten per tot Espanya contra Sánchez i l'amnistia

Centenars de milers de persones van protestar ahir per tot Espanya en contra dels pactes del PSOE per investir Pedro Sánchez i en contra de la llei d’amnistia acordada amb els independentistes catalans. Unes manifestacions que va convocar el PP a totes les capitals de província de l’Estat en les quals els assistents van assegurar que “Espanya no es ven” i van demanar presó per a l’expresident de la Generalitat i líder de Junts, Carles Puigdemont.

La concentració més multitudinària va ser a Madrid, en què 80.000 persones segons la Delegació del Govern i mig milió segons el PP van inundar la Puerta del Sol amb banderes espanyoles. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, va intervenir remarcant que la majoria d’espanyols “ja no és silenciosa” contra la llei d’amnistia i va assegurar que les protestes es mantindran “fins que hi hagi eleccions”. També va assistir el líder de Vox, Santiago Abascal, que va acusar Sánchez de ser al capdavant “d’un cop d’Estat” i va prometre que la formació d’ultradreta mantindrà “una mobilització permanent”.A Barcelona, unes 6.500 persones, segons la Guàrdia Urbana, van protestar a la plaça Sant Jaume, on van acudir el president del PP català, Alejandro Fernández, i el secretari general de Vox, Ignacio Garriga. Fernández es va mostrar “absolutament” convençut de “poder capgirar” la situació “utilitzant tots els recursos legals que posa l’Estat de dret a la nostra disposició”. Paral·lelament, també hi va haver manifestacions amb diversos milers de persones en capitals com Sevilla, Saragossa, València, Oviedo, Santiago de Compostel·la i Valladolid, entre altres, així com a totes les capitals de província catalanes, també a Lleida (vegeu la pàgina 7). Totes van transcórrer sense incidents destacables i els manifestants van corejar consignes com “Espanya no es ven”, “Pedro Sánchez traïdor”, “Que et voti Txapote”, “Visca Espanya i visca la democràcia” o “Puigdemont a presó”, entre d’altres.Paral·lelament, després que es dissolguessin les manifestacions, centenars d’assistents van acudir a protestar davant la seu del PSOE. Al tancament d’aquesta edició encara es mantenia la concentració davant la seu socialista de Ferraz, amb centenars d’assistents. Per la seua part, dirigents regionals del PSOE van demanar ahir al PP que respecti el resultat electoral i condemni els actes violents davant de seus socialistes ocorreguts aquests últims dies. La presidenta de Navarra, María Chivite, va dir que “la dreta acostuma a deslegitimar els acords dels altres, però avala els que ells construeixen, ja siguin amb nacionalistes o amb aquesta ultradreta agitadora que està alimentant una perillosa estratègia irresponsable”. Per la seua part, el líder del PSOE madrileny, Juan Lobato, va afirmar que “els líders polítics han d’escoltar amb atenció, atendre i entendre per què protesta i per què es queixa la gent”.

Les bases de Junts ratifiquen l’acord amb el PSOE

Els afiliats de Junts per Catalunya van ratificar ahir l’acord assolit a Brussel·les amb el PSOE per part de la formació independentista amb un 86,16% de vots favorables, en una consulta a les bases que va començar dissabte i es va tancar ahir. La participació va ser del 67%, dels quals el 86,16% han votat sí, mentre que un 13,83% hi va votar en contra. L’abstenció va ser només del 0,01%. La llum verda de les bases de Junts era l’últim pas per beneir l’acord després que l’executiva i el consell nacional de la formació també avalessin el pacte liderat a Brussel·les per Carles Puigdemont. La pregunta de la consulta a la militància era “Ratifiques l’acord firmat a Brussel·les entre Junts i el PSOE, en el qual s’estableixen tant les condicions com els mecanismes per a la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l’Estat espanyol i en el qual plantejarem un referèndum d’autodeterminació?”. D’altra banda, el partit va informar que dissabte va patir un atac cibernètic que no va afectar el procés de votació de l’acord-marc amb el PSOE. L’atac, segons fonts de Junts, va ser “coordinat des de diferents països i es van rebre unes 70.000 agressions planificades”.