Els principals beneficiats per l’amnistia

La proposició de llei per amnistiar l’independentisme català beneficiaria als dirigents del 'procés', als 12 membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) processats per un delicte de pertinença a organització terrorista, als 10 encausats pels aldarulls presumptament promoguts per Tsunami Democràtic després de les condemnes pel 'procés' a la tardor de 2019 o als policies processats per la seua actuació durant la celebració del referèndum il·legal de 2017. La norma també inclouria Josep Lluís Alay, el cap de gabinet de l’expresident català Carles Puigdemont i l’exconseller d’Interior de la Generalitat catalana Miquel Buch.

Així consta en el text, que delimita l’amnistia a un context temporal que comprèn des de l’1 de gener de 2012, "any en què van començar a desenvolupar-se els fets del procés independentista", i aquest 13 de novembre de 2023. A més del marc temporal, la proposta delimita els delictes que seran amnistiats, i que inclouen els d’usurpació de funcions públiques, malversació, desobediència, desordres públics i prevaricació.

Els líders independentistes

Tal com estava previst en el marc de les negociacions de les últimes setmanes per a una investidura i una eventual formació de Govern espanyol, la proposició beneficiaria els líders del 'procés', tant als que ja estan condemnats com als que romanen processats en rebel·lia i fugits de la Justícia. El text no fa menció expressa als seus noms, però la mesura inclouria l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras i als exconsellers Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa, els qui van ser indultats però romanen inhabilitats per delictes de desobediència i malversació després que el Tribunal Suprem revisés les seues condemnes arran de la reforma que va eliminar la sedició i va modificar la malversació.

També afectaria als dirigents Jordi Sànchez i Jordi Cuixart –condemnats per desordres públics després de la reforma–, a l’expresidenta del Parlament Carmen Forcadell i als exconsellers Josep Rull i Joaquim Forn –condemnats per desobediència una vegada aplicat el nou Codi Penal–, encara que en els seus casos ja es van extingir les seues penes d’inhabilitació i van ser indultades les seues penes de presó. Respecte als independentistes fugits de la justícia espanyola, l’amnistia beneficiaria l’expresident català i líder de Junts Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, sobre els quals pesa una ordre nacional de detenció per delictes de desobediència i malversació. El text al seu torn tindria impacte en el cas de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, que roman a Suïssa processada per un delicte de desobediència després de la reforma que va derogar la sedició, i contra la qual també pesa ordre de detenció nacional. Igualment beneficiada resultaria l’exconsellera i eurodiputada de Junts Clara Ponsatí, processada per desobediència.

Els CDR processats per terrorisme i els aldarulls de Tsunami

La norma deixaria sense judici oral els 12 membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) processats per un delicte de pertinença a organització terrorista que, segons l’Audiència Nacional, van planejar ocupar el Parlament de Catalunya i que van participar als talls de carreteres o aixecaments de barreres de peatge. També al si de l’Audiència Nacional, l’amnistia inclouria als 10 investigats pels aldarulls presumptament organitzats per Tsunami Democràtic després de les condemnes pel 'procés' el 2019, i que van ser des de l’intent d’assalt de l’aeroport d’El Prat, al tall de la frontera de la Jonquera o les reiterades protestes amb barricades davant la Prefectura de la Policia en la Via Laietana.

La llei explica que queden exclosos de l’amnistia únicament "els actes tipificats com a delictes de terrorisme castigats al capítol VII del Títol XXII del Codi Penal sempre que hi hagi sentència ferma". Es pot recordar que la causa dels CDR està pendent de judici i la relativa a Tsunami segueix en instrucció, per la qual cosa no hi ha hagut fallo en cap dels dos casos.

L’amnistia inclou "els actes de desobediència, qualsevol que sigui la seua naturalesa, desordres públics, atemptat contra l’autoritat, els seus agents i els funcionaris públics, resistència o altres actes contra l’ordre i la pau pública que haguessin estat executats per tal de mostrar suport als objectius" de l’independentisme o "als encausats o condemnats per l’execució de qualssevol dels delictes" amnistiats.

En el marc de la causa relativa a Tsunami, el jutge ha imputat Rovira, l’exconseller d’ERC Xavier Vendrell i el propi Alay i ha dirigit les seues indagacions contra Puigdemont, al qual ha ofert la possibilitat de comparèixer voluntàriament perquè per imputar-lo ha d’obtenir abans el permís de l’Eurocambra, de la qual forma parteix i per la qual gaudeix d’immunitat, i del Suprem, tribunal davant del qual és aforat.

Els propis Alay i Vendrell també es troben investigats en un Jutjat de Barcelona per 'Voloh', el cas en el qual s’indaga en la presumpta desviació de fons públics a l’independentisme.

Els policies, Buch i l’escorta

D’igual forma, la llei eximiria de responsabilitat als 45 agents de la Policia Nacional que van ser processats el mes de gener passat pel Jutjat d’Instrucció Número 7 de Barcelona per les càrregues de l’1-O a la ciutat.

Així mateix, el text assoliria a la condemna de quatre anys i mig de presó que es va imposar a l’exconseller de Interior Miquel Buch per designar al mosso d’esquadra Lluís Escolà com a càrrec de confiança perquè escortés Puigdemont a l’estranger després de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució. A més de la pena de presó, també impactaria en la condemna de 20 anys d’inhabilitació que es va dictar sobre Buch per delictes de malversació i prevaricació.

La norma no només beneficiaria a l’exconseller, sinó al seu torn al mosso que va fer d’escorta de l’expresident i que va ser condemnat a quatre anys de presó i 10 d’inhabilitació pel delicte de malversació.

Els encausats del tribunal de comptes

La proposta també contempla el procediment que se segueix contra 35 ex alts càrrecs catalans encausats en el Tribunal de Comptes per la responsabilitat comptable derivada de la suposada desviació de fons per a les despeses de l’1-O i de l’acció exterior del 'procés'.

La llista total dels 35 inclou al propi Puigdemont, Junqueras o a l’expresident català Artur Mas. També recull els noms d’exconsellers condemnats pel Suprem, com Romeva i Turull; exconsellers fugits, com Comín i Puig; exdelegats de la Generalitat a l’estranger, com els dels Estats Units, França, Itàlia i Portugal; i delegats a l’exterior que encara romanen en el càrrec, com Marie Katinka (Alemanya) i Eric Hauck.