Les claus de la llei d’amnistia

La proposició de llei orgànica d’"amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya" esborra els delictes relacionats amb el "procés" comesos durant una dècada, exonera de forma expressa a l’expresident Carles Puigdemont i la resta de fugits de la justícia espanyola i dona un termini de dos mesos als jutges perquè l’apliquin. La llei té setze articles i vint-i-dos pàgines, de les quals la meitat estan dedicades a l’exposició de motius. En ella se subratlla la necessitat i la constitucionalitat de la llei, s’afirma que no afecta la separació de poders i es recalca que es respecta el principi d’igualtat i de proporcionalitat.

Els beneficiats

La llei implica anul·lar la "responsabilitat penal, administrativa i comptable" de totes aquelles persones vinculades amb la preparació, execució i conseqüències del procés sobiranista a Catalunya durant una dècada, entre l’1 de gener de 2012 i el 13 de novembre de 2023. A més dels dirigents polítics independentistes, queden coberts directors de col·legis en els quals es van col·locar urnes de l’1-O, alcaldes, manifestants i agents policials que van actuar durant el referèndum de l’1 d’octubre de 2017.

Els exclosos

La norma exclou el perdó per als delictes de terrorisme quan existeixi una condemna ferma i hagin consistit en alguna de les conductes previstes en les directives europees, que inclouen des d’atemptats mortals a la fabricació d’explosius, així com els de tortures. Queda així ara mateix en l’aire una possible amnistia per a dos de les causes obertes a l’independentisme per terrorisme: la de les protestes de Tsunami Democràtic, en la qual l’Audiència Nacional investiga l’expresident català Carles Puigdemont, i la secretària general d’ERC Marta Rovira, així com la dels CDR encausats per planificar actes de sabotatge en replicada a la sentència del procés.

La referència a Puigdemont i els exiliats

No s’esmenta el seu nom, però sí es fa referència directa a ell en assenyalar que "quedaran sense efecte les ordres de crida i cerca i ingrés a la presó", així com "les ordres nacionals, europees i internacionals de detenció", que afecten també els exconsellers Antoni Comín i Lluís Puig i la secretària general d’ERC, Marta Rovira.

Les càrregues policials

La norma cobreix de forma expressa les actuacions policials dirigides a dificultar o impedir el procés. En l’exposició de motius s’assegura que amnistiar les accions delictives que poguessin haver-se comès en defensa de la legalitat i de l’ordre constitucional "no suposa demèrit o cap retret per als col·lectius concernits" ni implica criminalitzar els funcionaris que van intervenir en defensa de l’ordre públic, sinó que persegueix alleujar la seua situació processal.

La justificació

En la proposició s’assumeix que l’aplicació de la legalitat és "necessària", però "en ocasions no és suficient per resoldre un conflicte polític sostingut en el temps", per la qual cosa advoca per adaptar el Dret al context polític. Es justifica l’amnistia "per la convivència democràtica", "en nom de l’interès general" i "per a la superació d’un conflicte polític". La norma, s’assenyala, aspira a "generar un context social, polític i institucional que fomenti l’estabilitat econòmica i el progrés cultural i social tant de Catalunya com del conjunt d’Espanya".

El seu encaix constitucional

El text destaca que "la Constitució no prohibeix la institució jurídica de l’amnistia", perquè així ho va voler el constituent de 1978 quan va abordar l’amnistia de 1977, encara que sí que va prohibir expressament els indults generals. Afirma que és "un mecanisme constitucional" en el qual es garanteix que "tots els camins han de transitar dins de l’ordenament jurídic nacional i internacional".

L’aplicació

La llei entrarà en vigor el mateix dia de la seua publicació al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).

Els tribunals i els òrgans administratius i comptables implicats, amb casos vinculats al procés, hauran d’aplicar la llei amb caràcter "preferent i urgent" en un termini màxim de dos mesos.

El "lawfare"

El "lawfare", la presumpta persecució política des dels tribunals recollida en l’acord firmat pel PSOE i Junts i que ha suscitat el rebuig unànime de tots els operadors jurídics, no apareix en la llei, que tampoc no parla de possibles comissions d’investigació en el Parlament que s’esmentaven en aquest pacte. Recorda la proposició que "el Poder Judicial està sotmès a l’imperi de la llei" i destaca que és precisament una llei orgànica la que preveu els supòsits coberts per l’amnistia, corresponent als jutges i tribunals la seua aplicació.

Els diners

L’amnistia no donarà dret a percebre cap indemnització, ni la restitució de les quantitats abonades en concepte de multa o sanció –la qual cosa afecta, entre d’altres, a l’expresident Artur Mas– i tampoc no exonerarà de la responsabilitat civil davant particulars.