Bolaños diu que la llei d'amnistia entrarà en vigor el 2024

El ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha apuntat en una entrevista a Rac1 que és "impossible" que la llei d'amnistia estigui vigent ja aquest any, però entrarà en vigor "amb tota seguretat" l'any que ve, el 2024. En tot cas, ha evitat concretar quan creu que l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, podrà tornar a Catalunya sense ser detingut. "Un cop entri en vigor veurem el recorregut judicial que té", perquè "són els jutges els que s'han de pronunciar i aplicar la llei en cada cas concret", ha dit. Bolaños no té cap dubte que un cop s'aprovi a les Corts, el rei Felip VI la signarà. "El rei compleix escrupolosament les seves funcions constitucionals, i una d'elles és signar les lleis que surten de les Corts". Bolaños ha recordat que un cop el PSOE va registrar aquest dilluns la llei al Congrés dels Diputats, ara s'inicia un camí de la tramitació parlamentària. La norma ha de superar primer els debats al Congrés, on es tramitarà per la via d'urgència, i després anirà al Senat, on el PP utilitza la seva majoria absoluta per forçar un canvi de reglament i dilatar els tràmits.

Segons Bolaños, aquesta estratègia dels populars al Senat demostra que el PP és un partit "nostàlgic de l'enfrontament i del conflicte, que és on viu més còmode que no pas en la del diàleg". En tot cas ha apuntat que, personalment, té "algun dubte" que el canvi de reglament del Senat propiciat pels populars sigui "constitucional". Per tant, segons Bolaños, ara per ara "seria aventurat poder dir una data" d'entrada en vigor de la llei, "però en tot cas el pròxim any amb tota seguretat, perquè estem al mes de novembre i és impossible que s'aprovi aquest any".

El ministre ha insistit que a diferència de la proposició de llei d'amnistia que els grups independentistes van registrar al Congrés el 2021 i que va ser rebutjada de pla els socialistes perquè era "clarament inconstitucional", la norma que el PSOE va registrar en solitari al Congrés és "constitucional". Segons Bolaños, entre els dos textos hi ha "diferències de fons" en l'exposició de motius. "Crec que l'exposició de motius" de la llei d'amnistia actual "té cabuda a la constitució, i no hi ha cap dubte que l'amnistia és constitucional". El que es va registrar aquest dilluns, ha dit, "és un text molt pactat, avançat i consensuat" amb ERC i Junts, i malgrat que el van presentar els socialistes en solitari, era "bo" que "ja es conegués" perquè "hi havia moltes opinions" sobre la llei i calia obrir el debat d'investidura coneixent el contingut del projecte.

178 vots

Segons el ministre, els motius de cada grup per no signar les han d'explicar ERC i Junts, però l'important és que la llei s'aprovarà amb 178 vots (PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu, PNB i BNG) i la norma "consolida una nova etapa de convivència a Catalunya", que estava condicionada pels processos judicials, i suposa que la política a Catalunya "es normalitzarà" per "parlar del que importa als ciutadans". El ministre ha explicat que la llei estableix "un perímetre" de fets que queden amnistiats, que són els que estan vinculats al procés des de l'1 de gener del 2012 fins aquest dilluns, de manera que els processos que podien suposar "un problema per la normalització" queden amnistiats, perquè "és hora de passar pàgina sense que tinguem cap dificultat derivada del passat".

Adverteix dels "discursos perillosos" de PP i Vox

Sobre les manifestacions el ministre ha recordat "hi ha discursos que són perillosos", i "les persones amb responsabilitat pública han de ser conscients de l'efecte que tenen les seves paraules". "Hi ha discursos de la dreta i de la ultradreta" que són "perillosos per a la convivència" perquè "parteixen de fal·làcies per intentar aterrir la població", i "després es produeixen comportaments inacceptables i violents".