L'amnistia inclou les accions vinculades al procés des del 2012 sense esmentar el lawfare

La llei d’amnistia pactada entre el PSOE i ERC i Junts inclou tots els actes de “responsabilitat penal, administrativa o comptable” relacionats amb el procés ocorreguts entre l’1 de gener i fins al dia d’ahir, cosa que inclou la consulta del 9 de novembre de l’any 2014 i l’1-O. El document, registrat ahir en solitari pels socialistes al Congrés després de dubtes d’última hora d’ERC sobre detalls tècnics, no inclou cap al·lusió al lawfare (guerra judicial), i tampoc no esmenta les comissions d’investigació al Parlament sobre sentències judicials, incloses en l’acord segellat entre Junts i PSOE per investir Pedro Sánchez.

Aquests detalls es van conèixer poc després que la presidenta del Congrés, Francina Armengol, anunciés la convocatòria del debat d’investidura de Sánchez per demà i dijous. Divendres podria assumir el càrrec i dissabte els qui jurarien els càrrecs serien els membres del seu Govern.

L’amnistia beneficiarà 309 independentistes i 73 policies encausats per l’1-O, segons els socialistes

El text presentat en solitari pel PSOE planteja amnistiar “els actes comesos amb la intenció de reivindicar, promoure o procurar” la independència de Catalunya o els comesos per “convocar, promoure o procurar la celebració” de la consulta del 9-N o l’1-O. Això inclou l’organització i la celebració d’ambdós conclaves i “els actes preparatoris i les accions de protesta per permetre’n la celebració”. Fonts del PSOE indiquen que la llei beneficiarà un total de 309 encausats pel procés i 73 policies que van participar en les càrregues de l’1-O.

El text cita que la norma s’haurà d’aplicar sense perjudici de posteriors recursos, que “no tindran efectes suspensius”. No esmenta el lawfare i descarta que l’amnistia inclogui “actes no connectats directament amb el procés”. Sí que conté una exposició de motius en la qual assenyala que es tracta d’una mesura constitucional, i admet que “l’aplicació de la legalitat és necessària, però, de vegades, no és suficient per resoldre un conflicte polític sostingut en el temps”.Malgrat que s’esperava que els grups que donen suport i han negociat l’amnistia registressin ahir el projecte de llei de forma conjunta al Congrés, finalment els socialistes van ser els únics a firmar el text. Els juntaries van afirmar que encara l’estan “revisant” i els republicans van mostrar dubtes d’última hora sobre l’abast de la llei, perquè creuen que podria deixar fora les causes relacionades amb Tsunami Democràtic i els CDR. El PNB al·lega que no l’ha firmat perquè no li ho han demanat.

En un altre ordre de coses, l’expresident Carles Puigdemont va demanar a la Generalitat l’“assignació immediata” d’escorta policial davant l’“augment del nivell de perillositat”. Tot en mig de les protestes contra l’amnistia.

ERC al·lega dubtes relatius a Tsunami i als CDR

ERC va evitar ahir firmar la proposició de llei d’amnistia que el PSOE va registrar en solitari al·legant que encara està analitzant el text, i va mostrar dubtes sobre el redactat en els casos relatius a Tsunami Democràtic i els dotze membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) acusats de terrorisme. Si bé el text exclou el perdó per als delictes de terrorisme quan existeixi una condemna ferma, els republicans volen assegurar-se que els encausats per Tsunami i els CDR seran també amnistiats. La portaveu d’ERC, Raquel Sans, va afirmar al migdia que la llei d’amnistia “no perilla” perquè hi ha un “pacte polític”, i va subratllar que els republicans estan “revisant” el text definitiu sobre la proposició de llei, que van rebre de matinada.Per la seua part, la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, va donar per fet que la llei que s’anava a registrar al Congrés és la que la seua formació va pactar amb el PSOE, si bé finalment els juntaires no van firmar el text presentat pels socialistes. Nogueras va dir que encara estan negociant alguns serrells del text, entre els quals els casos dels CDR i Tsunami.El ministre de la Presidència en funcions, Félix Bolaños, va assegurar que l’amnistia compta amb el suport d’una “àmplia majoria parlamentària”, la qual cosa farà que “aquesta llei sigui una realitat en les properes setmanes”.Per la seua part, el president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, va demanar “serenitat” a l’executiva federal del PSOE arran de les manifestacions contra l’amnistia.

Inclou polítics, edils, manifestants i policies

A més dels dirigents del procés, queden coberts els directors de col·legis en què es van col·locar urnes l’1-O, alcaldes, manifestants i policies que van actuar per intentar evitar el referèndum.

Exclosos els condemnats per terrorisme i tortures

La proposició de llei exclou el perdó per als delictes de terrorisme quan existeixi una condemna ferma, i tampoc inclourà els casos de tortures. Per tant, podria beneficiar els 12 CDR processats per presumpta pertinença a organització terrorista i els encausats per Tsunami Democràtic.

L’euroordre contra Puigdemont, sense efecte

Malgrat que no cita Carles Puigdemont, el text demana deixar sense efecte les “ordres nacionals, europees i internacionals de detenció”, que afecten també els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig i la secretària general d’ERC, Marta Rovira.

Esborra la responsabilitat comptable de l’1-O

La llei beneficiarà una trentena d’exalts càrrecs del Govern, inclòs Puigdemont, als quals el Tribunal de Comptes reclama fins a 5 milions per la suposada desviació de fons per a les despeses de l’1-O i de l’acció exterior de la Generalitat.

Els amnistiats, sense dret a indemnització

La llei no donarà dret als beneficiats a cap indemnització o al retorn de les multes imposades, cosa que afecta per exemple Artur Mas.

Dos mesos per aplicar la llei quan sigui aprovada

Una vegada aprovada la llei, els jutges tindran un màxim de dos mesos per aplicar-la. Els seus possibles recursos no en suspendrien l’aplicació.