POLÍTICA LINGÜÍSTICA
La UE torna a retardar la seua decisió sobre el català
Despatxa el debat sobre l'oficialitat de la llengua a Europa en dos minuts
La Moncloa encara no convenç la resta d'Estats
El Consell d’Assumptes Generals de la UE reunit ahir. - ACN
El Consell d’Assumptes Generals de la UE va tornar a reunir-se ahir per abordar l’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec a les institucions europees, si bé la trobada, que va dedicar només dos minuts a aquest punt, únicament va servir per constatar la falta d’avanços en aquesta matèria. Només va intervenir el secretari d’Estat espanyol per a la UE, Pascual Navarro, que va explicar a la resta de països la “proposta adaptada” del Govern espanyol per evitar que altres llengües minoritàries puguin utilitzar el precedent del català, eusquera i gallec per demanar l’oficialitat a la UE. Cap representant de la resta d’estats membres no va intervenir en el debat, segons fonts presents a la sala. Navarro va al·legar que això es deu al fet que tots els Estats van quedar “satisfets amb la informació” que ell va exposar.
L’Executiu espanyol va enviar dilluns a la resta d’Estats de la UE una nova proposta en la qual fixa sis condicions per evitar que el cas del català pugui servir de precedent per a altres països amb llengües minoritàries, la qual cosa tanca la porta a sol·licituds similars d’altres països. El text insisteix que el cas del català, l’eusquera i el gallec és “únic” a la UE per circumstàncies “molt específiques” com el seu encaix a la Constitució, que siguin utilitzades al Congrés i al Senat o la xifra de parlants. Espanya s’ha compromès a assumir la factura de la seua introducció a la UE.El ministre finlandès d’Assumptes Europeus, Anders Adlercreutz, va retreure a la Moncloa que enviés la seua proposta un dia abans del debat i va dir que “no hem tingut temps d’analitzar-la”.Diversos Estats temen un “efecte dòmino” que encoratgi altres llengües minoritàries com el cors a França o el rus als països bàltics, a reclamar per a ells el mateix estatus que vol Espanya per al català. Per la seua banda, Brussel·les està avaluant l’impacte financer, legal i pràctic que el reconeixement de les tres llengües tindria per a la UE, i la Moncloa estima que l’estudi arribarà en “dos o tres mesos”.
