El Tribunal de Comptes jutja més de 30 ex-alts càrrecs del Govern per l’1-O i Exteriors tot i la previsible amnistia

El Tribunal de Comptes (TdC) ha celebrat aquest divendres al matí el judici comptable contra els expresidents de la Generalitat, Artur Mas i Carles Puigdemont, l’exvicepresident Oriol Junqueras, diversos exconsellers i altres ex-alts càrrecs del Govern del 2012 al 2017 per les despeses de l’1-O i del Diplocat. Tot i que les defenses havien demanat suspendre el procediment perquè previsiblement seran amnistiats, la consellera d’enjudiciament ho ha descartat i ho argumentarà properament. En la vista han declarat tres testimonis, una de les quals, una interventora de l’Estat, ha admès que no tenien “capacitat” per controlar tots els pagaments de la Generalitat el 2017 encara que el Ministeri d’Hisenda deia el contrari.

La fiscalia demana una responsabilitat patrimonial de 3,1 milions d’euros, uns 336.000 menys dels inicialment reclamats als 35 encausats perquè havia retirat del còmput la campanya 'Civisme'. Per la seva banda, Societat Civil Catalana, també acusació, reclama més de 5 milions d’euros tant pels costos d'organitzar i celebrar l'1-O com per la despesa de la "política exterior" desplegada pel Govern a través del Diplocat durant els anys del 'procés'.

En una vista que ha durat una hora i mitja aproximadament, a l’inici s’ha discutit la possible suspensió del procediment a la vista de la probable aprovació de l’amnistia i la possible declaració per videoconferència de Puigdemont. La consellera d’enjudiciament Elena Hernáez considera que el procediment no es pot suspendre encara perquè l’amnistia no està vigent. Tampoc ha acceptat que Puigdemont declarés per videoconferència perquè es va demanar amb massa poca antelació, tot i que Gonzalo Boye, advocat de l’expresident, ha dit que ho van demanar quan van saber segur que no podia tornar a Espanya. La consellera argumentarà més la decisió en un escrit els propers dies.

El primer testimoni ha estat el de María Luisa Lamela, interventora general de l’Estat i germana de Carmen Lamela, magistrada de l’Audiència Nacional que va enviar a presó preventiva alguns dels processats per l’1-O. Lamela ha respost a Gonzalo Boye, advocat de Puigdemont, que ella no parla de feina amb la seva germana i no tenia accés a la causa judicial contra els independentistes.

També ha explicat que el Ministeri d’Hisenda, dirigit per Cristobal Montoro, va decretar el juliol del 2017 que tots els pagaments de la Generalitat a proveïdors havien de ser autoritzats per l’Estat. Això va començar a passar a partir de setembre i el primer pagament es va fer a finals d’aquell més. Segons Lamela, la major part dels pagaments eren nòmines d’educació, sanitat i serveis socials. No obstant, la ingent quantitat de documentació que la Generalitat enviava a la Intervenció General de l’Estat sobrepassava la seva “capacitat” de gestió. Ella es refiava dels documents certificats prèviament per la Intervenció de la Generalitat, ha dit, i ha explicat que la seva principal preocupació era pagar les nòmines abans del dia 1 de cada mes.

Lamela ha explicat que ni ella ni la Intervenció General de l’Estat “controlaven” les despeses de la Generalitat, sinó que simplement ho supervisaven com podien i autoritzaven els pagaments i els feien a compte dels diners que l’Estat hauria d’haver transferit a la Generalitat. Van fer uns pagaments per valor de 700 milions d’euros, ha dit, però ha negat que veiés mai cap factura signada per Puigdemont.

El segon testimoni de les defenses ha estat Antoni Millet, membre del comitè directiu del Diplocat del 2003 al 2019. Ha explicat que aquest consorci està format per institucions públiques però també entitats privades, com la Federació Catalana de Caixes d’Estalvis que ell representava. De fet, ha dit que dels vuit membres del comitè executiu, només dos o tres eren de la Generalitat, i els altres eren representants privats o d’associacions municipalistes.

Al llarg dels seus 16 anys al càrrec no va rebre mai cap requeriment per justificar despeses per part de l’Estat ni tampoc indicacions expresses del Govern de la Generalitat. Sobre les despeses per encarregar informes a universitats o convidar professors i diputats estrangers, ha dit que era relativament habitual. També ha justificat que es pagués la indemnització a dos treballadors de l’oficina del Diplocat a Lleida quan aquesta va tancar.

Per últim, ha declarat Alfons González Bondia, professor de dret internacional a la URV i que va rebre dos encàrrecs per fer informes. Després del procés va ser director general d’Afers Europeus i Mediterranis de la Generalitat. Ha explicat que els dos informes que va fer, un sobre l’ampliació interna de la Unió Europea a través de regions d’estats que ja en formen part, i un cens sobre normativa internacional, eren relativament habituals, i que el preu el va fixar la Fundació de la URV. Segons ell, els dos informes no estaven connectats, tot i que la fiscalia creu que es van dividir en dues parts per poder-los adjudicar a dit sense concurs públic.

El 2015 el Departament de Presidència i el Diplocat van contractar directament dos informes sobre tractats multilaterals dels quals forma part Espanya i sobre els procediments que ha de seguir un nou estat per poder entrar en organitzacions internacionals, amb els exemples d’Estònia, Letònia, Eslovàquia, Eslovènia, Kosovo i Montenegro. L’encàrrec es va fer a través de la Fundació Universitària Rovira i Virgili al mateix professor González, per dos pagaments de 17.500 euros més IVA.

Després d’aquesta declaració, la consellera ha donat per conclosa la vista oral. En els propers dies farà públics els arguments jurídics per no suspendre el procediment i per impedir a Puigdemont declarar per videoconferència. Després seran les parts les que presentaran els seus escrits de conclusions, i aleshores la consellera dictarà sentència, que encara es podrà recórrer davant del mateix TdC i el Tribunal Suprem.

A banda de Mas, Puigdemont i Junqueras, altres encausats rellevants són els exconsellers Francesc Homs, Andreu Mas-Colell, Raül Romeva, Dolors Bassa, Jordi Turull, Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig; exsecretaris generals com Albert Royo, Joaquim Nin, Roger Albinyana o Aleix Villatoro; secretaris de departaments i delegats de la Generalitat a l’estranger com Amadeu Altafaj, Martí Anglada, Andrew Scott o Josep Suàrez Iborra.

Les defenses demanen l'arxivament o l'anul·lació del cas, tot qüestionant la legitimitat del procediment i dels mètodes utilitzats, i adduint indefensió. També apunten que els fets han prescrit, perquè han passat més de 5 anys.

Puigdemont i els exconsellers a l’exili Toni Comín, Lluís Puig i Clara Ponsatí havien demanat la suspensió de la vista per la seva immunitat parlamentària, però la consellera d’enjudiciament va recordar fa uns dies que ja es va denegar aquesta petició al desembre perquè no són incompatibles la via comptable i la penal i la sentència del Tribunal Suprem sobre l’1-O no els és aplicable. També havien demanat que Puigdemont declarés per videoconferència, cosa que el TdC ha denegat perquè no veu motius suficients i s’havia demanat amb massa poca antelació.

A més, la consellera també va denegar la petició de l’acusació particular, Societat Civil Catalana, de fer les conclusions del procediment per via oral, i va dictaminar que s’hauran de fer per escrit dies després que s’acabi la vista oral. Això farà que la vista, que comença a les 11 del matí, s’allargui poc.

Per altra banda, si s’acaba aprovant la llei d’amnistia és previsible que el gruix dels acusats es puguin beneficiar d'aquesta mesura. De fet, ERC havia demanat suspendre la vista per la previsible aprovació de la llei d’amnistia. A banda d’això, el procediment pot tenir dos nivells de recurs, en un primer moment en una instància superior dins del Tribunal de Comptes i, posteriorment, a la sala tercera del Tribunal Suprem.