L'Argentina se la juga a les urnes

Els argentins acudeixen avui a votar en una segona volta de les eleccions molt obertes, amb l’oficialista Sergio Massa i l’aspirant de la ultradreta Javier Milei separats per només uns punts, segons els últims sondejos, i enmig d’un clima enardit per l’antagonisme d’ambdós opcions i les acusacions de l’oposició alertant de frau electoral.

D’acord amb les deu últimes enquestes recopilades pel diari La Nación, Milei surt com a vencedor en sis d’aquestes, per les quatre que parlen d’un triomf de Massa. L’esmentat estudi també reflecteix una mitjana d’un 2,9 per cent de vot en blanc i un 2,5 per cent d’indecisos.Els dos presenten perfils molt diferents, i els analistes mantenen cert consens en la traça de Massa en detriment de Milei durant el debat de fa just una setmana, l’últim dels actes d’una campanya en la qual igual com el cara a cara televisat hi ha hagut més protagonisme per als retrets i les crítiques entre tots dos candidats que per a les propostes per a aquests propers quatre anys.El tancament de campanya ha estat marcat pels atacs que la coalició de Milei ha dirigit contra el sistema electoral argentí, llançant unes infundades sospites sobre un frau electoral, que recorden a les d’alguns dels seus homòlegs a la regió, com l’expresident brasiler Jair Bolsonaro.

Sis enquestes de grans rotatius fan vencedor l’ultraliberal, mentre que quatre aposten per Massa La inflació frega el 143%, la pobresa supera el 40% i la bretxa canviària és superior al 200%

Abanderat dels denominats llibertaris, Milei ha centrat la campanya a assenyalar la política tradicional i la seua classe dirigent, a la qual defineix com casta, com a principals responsables dels mals de l’Argentina, encara que ha rebaixat el to precisament per aconseguir el suport de la dreta “de tota la vida”. En matèria social Milei no deixa espai al dubte i ja ha deixat clar que si d’ell depengués reduiria el paper de l’Estat fins al punt de justificar votar en contra d’una llei que detecta cardiopaties congènites en els nadons abans de nàixer perquè suposaria més despesa pública. “Jo soc liberal llibertari, filosòficament, soc anarquista de mercat”, va dir en una ocasió. S’ha mostrat contrari a l’avortament, fins i tot si l’embaràs ve d’una violació, però sí que li sembla bona idea crear un mercat per promoure la compravenda d’òrgans. Milei defensa dolaritzar l’economia i ha qüestionat la xifra oficial de 30.000 desapareguts durant l’última dictadura.Entre les seues polèmiques destaca que ha arribat a defensar l’exprimera ministra britànica Margaret Thatcher, per qui sempre ha sentit una gran afinitat i a qui ha arribat a qualificar de “gran líder”, la qual cosa ha provocat el rebuig, per exemple, de col·lectius de veterans de la guerra de les Malvines.Per la seua part, Massa ha estat bregant amb la paradoxa que suposa ser responsable de les finances d’un país que passa per un dels seus pitjors moments econòmics i candidat de la força que aspira a estar uns altres quatre anys al poder, apel·lant de nou de manera particular la classe treballadora, sector al qual acudeix tradicionalment el peronisme per aconseguir vots.Resulta complicat explicar que el titular del Palau d’Hisenda, amb una inflació interanual del 142,7%, una pobresa del 40,1% i una bretxa canviària superior al 200 per cent, competeixi cap a cap per la Casa Rosada.

Els vots de la dreta tradicional seran clau avui a les urnes

La cita d’avui està marcada per la sorpresa que van suposar els resultats de la primera volta electoral, en la qual els vaticinis d’un Javier Milei vencedor –com en les primàries d’agost– van saltar pels aires quan Sergio Massa va aconseguir treure-li gairebé 7 punts. Sigui qui sigui qui aconsegueixi mudar-se a Casa Rosada, haurà de bregar amb l’enèsima crisi financera d’un país la inflació del qual es preveu que torni a superar màxims històrics i enmig d’una forta polarització.En aquesta segona volta cal veure també com influirà la mobilització per rebuig que susciten tots dos candidats i per qui es decantarà el 23 per cent que va votar en primera ronda per Patricia Bullrich, que ara recolza Milei i que podria ser clau per catapultar-lo com a vencedor.

Les comarques de Lleida compten amb prop de 600 argentins

A l’Argentina, el vot és obligatori, tret d’excepcions contemplades per la llei i que en qualsevol cas ha de justificar l’elector. No acudir-hi implica multa i, en cas d’impagament, la inhabilitació per realitzar gestions davant dels organismes oficials durant tot un any. L’obligatorietat del vot no s’aplica, tanmateix, en el cas dels argentins expatriats. En el cas d’Espanya, més de 110.000 ciutadans estan cridats a les urnes en aquestes crucials eleccions en sis centres diferents, repartits en funció dels diferents consolats: Barcelona és el més multitudinari, amb 47.000 potencials votants, mentre que Madrid en concentra uns 34.000. Per una altra banda, les últimes dades oficials de l’any passat situen en 573 els argentins que viuen a les comarques de Lleida.