L’Audiència Nacional demana al Suprem que investigui per terrorisme Puigdemont, Rovira, Wagensberg i 9 més pel Tsunami
García Castellón diu que l’expresident a l’exili era al “vèrtex” de l’organització amb una “autoritat inqüestionable”
L'expresident de la Generalitat i diputat de Junts Carles Puigdemont.
El magistrat de l’Audiència Nacional que instrueix el cas del Tsunami Democràtic’, Manuel García Castellón ha enviat al Tribunal Suprem una exposició raonada perquè investigui per terrorisme l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, i el diputat d’ERC al Parlament Rubén Wagensberg, a banda de deu persones més com la secretària general dels republicans, Marta Rovira. El magistrat assenyala que per aclarir els fets ha de fer certes indagacions que no pot practicar perquè Puigdemont i Wagensberg són aforats. L'escrit assegura que Puigdemont se situaria al vèrtex de l'organització del Tsunami i que la seva posició com a expresident i líder des de Bèlgica de l'independentisme li confereix “una posició d'autoritat inqüestionable”. Segons explica el jutge, hi ha indicis que permeten inferir la seva participació en el naixement i planificació de les accions de Tsunami. Entre aquests indicis, explica, hi ha els missatges a través del mòbil entre els investigats Josep Lluís Alay, cap de l’oficina de Puigdemont, i Jesús Rodríguez, periodista de ‘La Directa’, les anotacions de l'agenda del primer o l'impuls de Puigdemont mitjançant Twitter del llançament de la plataforma de Tsunami. També s'infereix el rol de lideratge de Puigdemont a Tsunami, continua l'instructor, d'una conversa mantinguda amb l'investigat Josep Campmajó en què discuteixen sobre l'actitud que tenen els dirigents polítics catalans en relació amb la sentència del procés.
Al llarg d'escrit, el titular del jutjat central d'instrucció número 6 repassa les accions que s'atribueixen a Tsunami Democràtic en resposta a la sentència del Tribunal Suprem en el judici del procés, com la vaga general del 18 d'octubre del 2019, l'intent d'afectació de les eleccions generals de novembre o el bloqueig d'infraestructures crítiques de l'Estat o d'Europa com les accions dutes a terme a l'aeroport de Barcelona-El Prat i la torre de control ENAIRE de Barcelona-Gavà.
En relació amb això últim, el magistrat destaca la importància estratègica d'aquest objectiu, i les greus conseqüències que pogués haver tingut per a la seguretat del trànsit aeri nacional i internacional l'èxit de l'acció pretesa. Segons el magistrat, “si el Tsunami hagués aconseguit el seu objectiu d'impedir el canvi de torn dels controladors aeris de la instal·lació, això no només hauria provocat danys econòmics, sinó que podria haver tingut un resultat catastròfic de conseqüències imprevisibles per a les persones que en aquell moment eren en vol a bord de les aeronaus a l'àrea objecte de control, amb el risc evident i perill per a les seves vides”.
