El jutge reclama a Suïssa que localitzi Rovira i que investigui el finançament de Tsunami

El jutge de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón ha cursat una comissió rogatòria a Suïssa perquè la policia helvètica aporti les dades que permetin la localització de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, en el marc de les actuacions que manté obertes contra els suposats organitzadors de Tsunami Democràtic. Sospita que Rovira va estar en la reunió de Ginebra en la qual es va planificar i va organitzar l’acció de Tsunami l’agost del 2019, a la qual està “acreditat indiciàriament” que també va acudir Carles Puigdemont, al qual el jutge atorga un “rol de lideratge” en la iniciativa. Acompanya aquesta petició d’una sol·licitud de les dades d’un compte bancari del CIM Banque amb l’objectiu que les autoritats suïsses identifiquin els titulars de comptes relacionats, els productes financers subscrits, les persones autoritzades en aquests i els seus vincles.

A més, vol una relació dels moviments del compte des de la seua creació el juny del 2020. García-Castellón creu que des d’aquesta s’hauria finançat la plataforma a la qual es responsabilitza de les protestes després de la sentència del procés. El 2019 ja va intentar que Suïssa col·laborés amb la investigació. Tanmateix, les autoritats helvètiques van declinar llavors la seua petició.

Esquerra carrega contra l’“operació política” que diu que porta a terme García-Castellón El Govern central confirma el fiscal general de l’Estat malgrat la polèmica amb Delgado i l’amnistia

Tot plegat després que dimarts el jutge enviés al Tribunal Suprem una exposició raonada perquè investigui per terrorisme Puigdemont, Rovira i deu persones més, malgrat que el cas quedaria emparat per la futura llei d’amnistia.Davant d’aquesta situació, el Govern central va afirmar que respecta els passos de l’Audiència Nacional, però va deixar clar que seguirà endavant amb el seu full de ruta per a Catalunya. ERC va criticar l’“operació política” que està duent a terme García-Castellón.

El comissari europeu de Justícia, Didier Reynders, va assenyalar ahir que Brussel·les està “estudiant acuradament i objectivament” l’abast de la llei d’amnistia, però va assegurar que l’Executiu comunitari no conclourà la seua anàlisi fins que el Congrés no aprovi el text definitiu i conclogui l’etapa d’esmenes. Així ho va afirmar durant un tens debat celebrat al Parlament Europeu, a petició del PP i Ciutadans, al qual es va traslladar la lluita de blocs que es viu actualment al Congrés dels Diputats.

Durant el debat entre els eurodiputats, els d’altres països de la UE van seguir en línies generals els arguments dels seus companys de files espanyols, amb els socialistes i els seus aliats defensant que el principal risc per a l’estat de dret a Espanya és l’ascens de l’extrema dreta i l’oposició, encapçalada pel PP, Vox i Ciutadans, apel·lant Brussel·les a actuar.Junts i ERC van retreure als populars la seua deriva “trumpista” i van defensar que l’amnistia “no és una anomalia”. El juntaire Toni Comín, que es beneficiarà de la mesura de gràcia, va recordar al cap del PP Europeu, l’alemany Manfred Weber, que el Tribunal de Schleswig-Holstein (Alemanya) va descartar que durant el procés hi hagués rebel·lió i sedició. Tant ell com l’expresident Carles Puigdemont, que va lamentar “el circ”, van abandonar l’hemicicle abans que acabés el debat.En un altre ordre de coses, el Govern de l’Estat espanyol confirmarà Álvaro García Ortiz com a fiscal general de l’Estat fins al 2027, malgrat la polèmica entorn de la promoció professional de la seua predecessora, Dolores Delgado, un moviment en el qual el Suprem aprecia “desviació de poder” i malgrat les crítiques dels fiscals per no posicionar-se sobre l’amnistia.

Fiscalia rebutja la intenció del jutge d’elevar el cas al Tribunal Suprem

La Fiscalia de l’Audiència Nacional ha recorregut la decisió del jutge d’enviar al Tribunal Suprem la causa en la qual investiga Tsunami Democràtic pel seu paper en els disturbis que van seguir la sentència del Suprem que va condemnar els líders de l’1-O la tardor del 2019. El fiscal Miguel Ángel Carballo es remet als arguments que va incloure en un altre recurs, en el qual s’oposava a dirigir la causa contra l’expresident Puigdemont al considerar que els indicis contra ell són “insuficients” i en el qual descartava el delicte de terrorisme.