Mor Henry Kissinger als cent anys

Henry Kissinger, exsecretari d’Estat dels EUA durant les presidències de Richard Nixon i Gerald Ford, va morir ahir als 100 anys a la seua casa de Connecticut. Figura clau de la diplomàcia de la segona meitat del segle XX, i guanyador d’un polèmic premi Nobel per haver negociat la pau després de la guerra al Vietnam, Kissinger va combinar la normalització de les relacions amb països comunistes com la Unió Soviètica o la Xina, alhora que combatia els moviments esquerrans a Llatinoamèrica. L’exdiplomàtic va servir com a assessor de Seguretat Nacional de la Casa Blanca i com a secretari d’Estat durant l’Administració Nixon. Després de la seua dimissió per l’escàndol del cas Watergate (que va descobrir com l’entorn de Nixon va espiar la campanya del Partit Demòcrata de cara a les presidencials de l’any 1972), Kissinger va continuar la seua carrera amb l’expresident Gerald Ford. L’impacte de les seues polítiques és la raó per la qual és considerat com el principal arquitecte de l’escenari geopolític després de la Segona Guerra Mundial, raó per la qual fins i tot ha estat consultat per nombrosos presidents nord-americans, tant de la banda dels demòcrates com dels republicans.

Kissinger va rebre el premi Nobel de la Pau el 1973 per negociar la sortida de les tropes dels EUA del Vietnam. Aquest guardó va causar una gran polèmica i, per primera vegada, dos membres del comitè que atorga el premi van dimitir. L’exsecretari d’Estat dels Estats Units també deixa un llegat fosc a Llatinoamèrica pel seu suport a les dictadures del Cono Sur i a l’anomenat Pla Còndor, així com el seu suport al cop d’Estat contra Salvador Allende a Xile el 1973. La llista de civils morts a causa de les polítiques promogudes per Kissinger ha portat que detractors assegurin que hauria d’haver estat jutjat per crims de guerra.