El Congrés dels EUA expulsa un diputat per mentider

La Cambra de Representants dels Estats Units va expulsar ahir el polèmic legislador republicà George Santos, que havia construït la seua carrera política a base de mentides i presumptes delictes. Santos, representant per Long Island (Nova York), va ser desterrat del Congrés amb 311 vots a favor i 114 en contra, amb gran part dels seus col·legues republicans unint-se als demòcrates per aconseguir els dos terços necessaris que van forçar-ne la sortida del Congrés. A mesura que es feia clar que els vots per a la seua expulsió serien suficients, Santos es va acomiadar dels seus pocs aliats estrenyent mans i va abandonar l’hemicicle abans que s’anunciés el resultat final.

Santos no ha estat condemnat per cap delicte, però està imputat de 13 càrrecs de frau, rentat d’actius i robatori de fons públics –per cobrar il·legalment 24.000 dòlars del fons d’atur–, entre d’altres. També està assenyalat per un informe intern del Comitè d’Ètica de la Cambra de Representants, controlat pels seus col·legues republicans, que li atribueix haver-se embutxacat més de 200.000 dòlars dels fons de campanya per a finalitats personals. Entre les despeses en què Santos hauria incorregut amb aquests diners hi ha compres a Hermès, Ferragamo o Sephora, una subscripció a la pàgina de contingut per a adults OnlyFans o viatges diversos, així com pagaments recurrents a les seues targetes de crèdit. Però més enllà dels presumptes delictes, el que ha fet realment Santos famós durant els 11 mesos que ha estat congressista han estat els recurrents escàndols, normalment relacionats amb les seues mentides. Santos va mentir quan va explicar que els seus avis havien fugit de l’Holocaust, quan va assegurar que la seua mare havia sobreviscut als atacs a les Torres Bessones de Nova York o quan va dir ser jueu. També al seu currículum, quan va posar que havia treballat a Wall Street o que havia estudiat a la New York University (NYU). A més tenia un procés judicial obert per frau al Brasil, on havia viscut i d’on va fugir sense retre comptes.