PSOE i Junts es reuneixen a Ginebra i nomenen mediador el salvadorenc Francisco Galindo

PSOE i Junts es van reunir ahir a Ginebra per primera vegada des de la investidura de Pedro Sánchez, en una reunió marcada per l’hermetisme absolut. Encara que les formacions van evitar revelar els punts que van abordar, sí que van anunciar que el diplomàtic salvadorenc Francisco Galindo Vélez exercirà com a “coordinador del mecanisme internacional”. Aquesta figura, exigida per Junts i el nom de la qual havia estat una incògnita fins ara, supervisarà les negociacions entre formacions per analitzar el compliment dels pactes que van facilitar la investidura de Sánchez.

Galindo ja va participar en la reunió d’ahir, que va durar unes sis hores i en la qual les dos formacions s’havien compromès a desenvolupar l’“acord que va propiciar la investidura de Sánchez firmat a Brussel·les”. La delegació de Junts va estar liderada pel secretari general partit, Jordi Turull, mentre que per part del PSOE el principal representant va ser Santos Cerdán. També estava previst que hi participés l’expresident Carles Puigdemont, un extrem que no ha estat confirmat. Cerdán va afirmar que les dos formacions no tornaran a reunir-se fins al 2024.Junts i PSOE van situar la trobada en un ambient “cordial i de treball” i van constatar la voluntat de trobar una solució “política i negociada” al conflicte. Van emetre un comunicat de només dos paràgrafs, en què no van explicar com va transcórrer la reunió, ni de què van parlar.

La designació de Galindo al capdavant de la mediació entre Junts i PSOE suposa un avanç en les negociacions entre els dos partits. Graduat en Ciències Jurídiques i polítiques, Galindo ha estat ambaixador d’El Salvador en països com França i Colòmbia. També ha exercit com a representant de l’Alt Comissariat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) en països com Colòmbia, Mèxic i Egipte.Més enllà de la participació del diplomàtic salvadorenc, Junts i PSOE no van donar detalls sobre el mecanisme de verificació internacional que els acompanyarà en les reunions, si bé en els últims dies els focus apuntaven cap a la fundació suïssa Henry Dunant, que va participar en el desarmament d’ETA.

El PSOE assegura que no tornarà a reunir-se amb Junts enguany i evita posar data a la pròxima trobada

En un altre ordre de coses, el president d’ERC, Oriol Junqueras, va reivindicar ahir el “treball previ” dels republicans per aconseguir l’amnistia. Va assegurar que les negociacions impulsades pel seu partit han permès “obrir el camí” cap a la llei. També va censurar que les “carències socials” de Catalunya són fruit del dèficit fiscal de l’Estat.

El PP va censurar ahir l’“opacitat” de la reunió que PSOE i Junts van mantenir a Ginebra i va denunciar que es prenguin fora d’Espanya decisions que, diu, tenen a veure amb la “unitat nacional”.

El president dels populars, Alberto Núñez Feijóo, va demanar als portaveus del seu partit al Congrés i Senat que activin “qualsevol mecanisme parlamentari” per “obligar el Govern a informar del contingut d’aquesta reunió, de l’ordre del dia, dels acords assolits i també sobre la identitat dels mediadors internacionals que tant s’afanen en ocultar”. Els populars censuren que el PSOE hagi negociat amb l’expresident Carles Puigdemont i acusen el president espanyol, Pedro Sánchez, d’haver-se convertit en “l’actiu més gran de la causa independentista”. D’altra banda, Feijóo i la presidenta de la Comunitat de Madrid, la popular Isabel Díaz Ayuso, han convocat avui una nova protesta contra l’amnistia a la capital espanyola amb què el Partit Popular busca postular-se com “una alternativa política vigilant i ferma” al Govern de Sánchez.Per la seua banda, Vox va criticar que el PP denunciï “els diumenges al carrer” els acords que van propiciar la investidura de Sánchez mentre “els dilluns pacta amb ell i Yolanda Díaz” la creació de comissions al Congrés i es reparteix les seues presidències.

El Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va aprovar ahir la creació d’un grup de treball per promoure una llista cívica per a les pròximes eleccions catalanes. L’objectiu d’aquest òrgan és definir “amb el màxim detall possible la iniciativa” perquè pugui ser votada pels socis de l’entitat en una consulta prevista per al primer trimestre del 2024. L’entitat presidida per Dolors Feliu va matisar que no planteja convertir-se en una formació política, sinó que proposa “un altre instrument de mobilització per arribar com més aviat millor a la independència de Catalunya”. El grup de treball, que estarà compost per quatre càrrecs orgànics de l’ANC i secretaris nacionals de les diferents comissions, també haurà d’elaborar un codi ètic i firmar “una carta de compromís polític” amb la declaració unilateral d’independència (DUI).