JUSTÍCIA CRISI
El Poder Judicial compleix 5 anys en funcions i sense sortida al bloqueig
No hi ha acord entre PSOE i PP per renovar-lo i posar fi a la crisi institucional
Mentre segueix prenent decisions com el 'veto' al fiscal general de l'Estat
El Consell General del Poder Judicial compleix avui cinc anys en funcions, i ho fa immers en una crisi institucional sense precedents en democràcia. No es contempla a curt i mitjà termini una sortida al bloqueig per la falta d’acord entre PSOE i PP per a la seua renovació. Després de la investidura de Pedro Sánchez, l’òrgan de govern dels jutges arranca una nova etapa sumit en la incertesa, sense capacitat de fer nomenaments, amb 16 vocals de 20, un president interí –el tercer en un any– i un mandat que va començar el 2013 durant la X legislatura i continua el 2023 en la XV.
La fotografia de la crisi s’eternitza, ja que ni socialistes ni populars no són capaços de posar fi a la interinitat permanent que pateix el tercer poder de l’Estat. La seua renovació als cinc anys és un mandat que emana de l’article 122 de la Constitució. Fa uns dies, Félix Bolaños va estrenar el seu càrrec al capdavant de Justícia amb una visita al president del Consell, Vicente Guilarte, amb el qual va coincidir a renovar-lo “com més aviat millor”. És un objectiu comú ambiciós, ja que en aquesta equació falta el PP i res no convida a l’optimisme per assolir un pacte després de l’acord PSOE-Junts i la proposició de llei d’amnistia. Fonts del PP insisteixen que tot acord de renovació passa per reformar la llei perquè siguin els jutges els que s’elegeixin a si mateixos, una cosa que no agrada al PSOE. L’alternativa, que consisteix a reformar la llei per rebaixar les majories de tres cinquens a majoria absoluta i nomenar els 12 vocals procedents de la carrera judicial, no agrada a ningú. Ni als jutges ni als partits i menys encara a Brussel·les, que ja va advertir Espanya en el seu dia quan el Govern ho va plantejar al Parlament. Mentrestant, el Consell continua prenent decisions i algunes d’aquestes són d’alt voltatge, com declarar no idoni el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per ser renovat en el càrrec o el rebuig de la llei d’amnistia.
El president del CGPJ proposa reduir-ne les competències
■ El president suplent del CGPJ, Vicente Guilarte, proposa reduir les competències d’aquest organisme per facilitar-ne la renovació. Així ho va proposar en una tribuna publicada dissabte a El País, titulada Diluir la tensión. Aposta per una reforma perquè el CGPJ no pugui nomenar alts càrrecs judicials i siguin els mateixos jutges, sense la intervenció de l’òrgan que dirigeix, que elegeixin els seus presidents. Segons la seua opinió, és “oportú donar protagonisme als jutges”, fent-ho “allà on la seua funció pot exercir-se rectament”. Això passa per una reforma que tregui la competència al CGPJ de mediar en els nomenaments de càrrecs i que “siguin els jutges qui elegeixin els seus presidents en l’àmbit provincial i autonòmic, en audiències i en tribunals superiors de Justícia”.