Catalunya rebrà l'any que ve 29.826 milions de finançament, un 18 per cent més

Catalunya rebrà 29.826 milions del sistema de finançament el 2024, un 18% més que el 2023, segons dades comunicades pel ministeri d’Hisenda al departament d’Economia de la Generalitat. D’aquests, 4.326 milions corresponen a la liquidació del 2022 i els altres 25.500 milions a entregues a compte.

Hores abans de conèixer-se la xifra, la consellera d’Economia de la Generalitat, Natàlia Mas, va explicar que les dades comunicades ahir per Hisenda estaven molt alineades amb les estimacions fetes per la mateixa Generalitat i reflectides en el projecte de llei de pressupostos per al 2024. La consellera no va acudir al Consell de Política Fiscal i Financera, en el qual es reuneixen comunitats i ministeri, afirmant que en el seu si no hi ha diàleg, però sí que van ser-hi presents alts càrrecs del seu departament. El Govern encara no ha aprovat els seus pressupostos al Consell Executiu a l’espera de l’evolució de les negociacions amb altres grups polítics i dona per fet que hi haurà una pròrroga tècnica “d’algunes setmanes” dels comptes. Fonts del departament d’Economia van assegurar que els recursos del sistema de finançament creixen tant aquest 2024 perquè l’Estat va subestimar anteriorment els ingressos previstos.Per la seua part, el ministeri d’Hisenda ha comunicat al conjunt de les comunitats autònomes que el 2024 rebran un total de 154.467 milions d’euros del sistema de finançament autonòmic, la qual cosa representa un import històric que és un 14,9 per cent més respecte al del 2023, segons fonts del departament que dirigeix María Jesús Montero.Així, la xifra inclou els 134.658 milions de les entregues a compte, un 8,3% més que el 2023, i la liquidació del 2022, que ascendeix a 20.746 milions. Hisenda destaca que seran gairebé 20.000 milions més que l’any passat per enfortir les polítiques públiques de les autonomies.

La consellera Mas dona per fet que hi haurà unes setmanes de pròrroga tècnica dels pressupostos Per tornar a plantejar el cas ho haurà de sol·licitar a la nova presidència de torn del Consell

La reunió d’aquest dilluns del Consell de Política Fiscal i Financera també va servir perquè Hisenda comuniqués formalment a les autonomies que tindran un objectiu de dèficit del 0,1 per cent del PIB el 2024, la qual cosa implica un marge fiscal d’una dècima que el Govern ja havia inclòs en el pla pressupostari que va remetre a Brussel·les al setembre. Fa mesos que Catalunya, com també altres territoris, argumenta que aquest marge de dèficit és injust ja que les comunitats assumeixen una tercera part de la despesa i que haurien de tenir dret a un terç del dèficit, és a dir, un 1% del PIB.Amb tot, María Jesús Montero va advertir les comunitats que el Govern els traurà la dècima de marge que els ha donat per al 2024 si el Partit Popular tomba al Senat el camí de dèficit que aprovarà demà el Consell de Ministres.Per una altra banda, prèviament, en l’actualització del programa d’estabilitat del mes d’abril, el Govern els havia fixat com a meta l’equilibri pressupostari (dèficit zero).

Espanya descarta portar avui a votació l’oficialitat del català a la UE

El Govern espanyol ha descartat portar a votació avui l’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec a la Unió Europea, quan se celebra el Consell d’Afers Generals a Brussel·les. Espanya s’ha descartat per aquesta opció pels dubtes que existeixen entre els diferents estats sobre la qüestió, tant en matèria econòmica com política o jurídica. D’aquesta manera, Espanya perd l’última oportunitat per aprovar la mesura durant la seua presidència del Consell de la Unió Europea, ja que a partir de l’1 de gener del 2024 passarà a Bèlgica. A partir d’ara, perquè el tema torni a incloure’s a l’agenda, l’Estat ho haurà de sol·licitar a la presidència de torn del Consell.Encara que la voluntat inicial d’Espanya era la possibilitat d’incloure una votació, els diferents representants dels estats membres han acordat descartar-ho. De fet, nombroses delegacions havien expressat els seus dubtes en els últims dies sobre la proposta, assegurant que s’havien detectat pocs canvis respecte a les trobades inicials i que la discussió requeria més temps. Així, l’oficialitat del català es reduirà a un debat, com en les anteriors trobades.La decisió arriba després de tres reunions –la d’avui serà la quarta– que, segons han indicat fonts diplomàtiques espanyoles, han estat de gran importància per traslladar la qüestió als diferents estats membres. De fet, les mateixes fonts asseguren que la voluntat és continuar treballant en tots els nivells perquè l’oficialitat del català, el basc i el gallec sigui una realitat.Espanya s’ha ofert a pagar el cost de fer el català oficial a la Unió Europea i ha llançat propostes per impedir que altres llengües utilitzin el cas per reivindicar-se. La Comissió Europea xifra en 132 milions d’euros el cost total de fer oficials el català, el basc i el gallec a la UE.

Sense reunions bilaterals amb el Govern sobre el finançament

La ministra d’Hisenda i vicepresidenta quarta del Govern, María Jesús Montero, va assegurar ahir en la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera amb els governs autonòmics que l’Executiu de Pedro Sánchez no està negociant el finançament autonòmic de manera bilateral amb Catalunya. Així ho va sostenir la mateixa ministra en una roda de premsa posterior a la reunió del Consell.“La consellera [d’Hisenda de Catalunya, Natàlia Mas] haurà expressat la seua pretensió que vol que hi hagi aquestes reunions, però sens dubte no ha pogut dir que hi hagi hagut reunions, almenys amb el ministeri d’Hisenda”, va dir Montero, recalcant que no s’ha reunit “de manera singular” amb el Govern per abordar el finançament.Així ho va afirmar davant de les dures crítiques expressades davant d’aquesta possibilitat per les comunitats autònomes governades pel Partit Popular.