Puigdemont i Sánchez, cara a cara

L’expresident Carles Puigdemont i el president del Govern, Pedro Sánchez, es van trobar ahir per primera vegada des del 2017 durant un ple a l’Eurocambra on el segon va comparèixer per fer balanç del semestre de la presidència espanyola de la UE, però en què l’amnistia i els pactes amb els independentistes van ser els temes centrals.

Sánchez, que va iniciar la intervenció destacant l’“èxit” de la seua presidència europea, va defensar la llei d’amnistia com un “pas important en la bona direcció” per normalitzar les relacions amb Catalunya. Ho va fer abans de les crítiques abocades pels eurodiputats de PP, Vox i Cs, que van carregar contra la llei. El to més dur el va adoptar el líder dels populars europeus, l’alemany Manfred Weber, que va amenaçar amb una comissió d’investigació a l’Eurocambra sobre la situació a Espanya després d’acusar Sánchez de no respectar la democràcia i advertir-se que “Europa està molt preocupada”. En la seua resposta, en president espanyol va advertir que l’“autèntica amenaça” per a la democràcia a Espanya no és ell sinó les aliances del PP amb Vox, i va preguntar a l’alemany: “Aquest és el pla que seguiria vostè al seu país. Voldria tornar a les places de Berlín els noms del III Reich?”Qui no va fer cap referència a l’amnistia va ser Puigdemont, que va aprofitar l’ocasió per recordar-li de forma velada que els pactes aconseguits amb Junts per a la seua investidura s’han de complir. “El problema d’Europa mai han estat les promeses, sinó el seu compliment”, va etzibar abans d’advertir que “de l’incompliment naix la desconfiança, desconfiança que pot posar en risc fins i tot un projecte tan sòlid com la Unió Europea”. A més, Puigdemont, que no va intercanviar cap gest amb Sánchez tot i estar a escassos metres, es va queixar d’haver d’expressar-se en castellà i no poder fer-ho en “la seua llengua materna”, després que s’hagi alentit el debat per incloure el català com a idioma oficial de la UE, una de les primeres reclamacions que van fer els independentistes per donar suport a la investidura. “La nostra llibertat d’expressió en aquesta Cambra val menys que la seua. President Sánchez, les oportunitats cal aprofitar-les quan ocorren”, va concloure.En la seua resposta, Sánchez va instar Puigdemont a continuar treballant “per la via del diàleg, la negociació i la Constitució” i va considerar que està en mans de tots dos continuar millorant la situació a Catalunya. Així mateix es va comprometre a continuar promovent l’ús del català.

El lladruc d’un gos es cola per la megafonia després del discurs de Sánchez i provoca rialles a la Cambra

La cúpula judicial ha tornat a posar-se en peu de guerra per l’amnistia. El president interí del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Vicente Guilarte, va titllar d’“inadmissibles” les paraules de la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, que dimarts al Congrés va realitzar una sèrie d’acusacions contra diversos jutges. En concret, va carregar contra els magistrats del Tribunal Suprem Manuel Marchena, Pablo Llarena i Carmen Lamela; l’expresident del CGPJ Carlos Lesmes i la magistrada del Tribunal Constitucional Concepción Espejel, a qui va titllar d’“indecents” per la “persecució” contra l’independentisme. Nogueras els va titllar de “togats franquistes” i va afegir que en un Estat “normal” aquestes persones haurien de ser “cessades i jutjades”. Davant d’això, Guilarte va avançar que “s’adoptaran les mesures necessàries previstes per l’ordenament jurídic per protegir la seua independència” sense precisar quines. “Aquest assenyalament és inadmissible en un Estat de Dret, el principi fonamental del qual és la separació de poders”, va asseverar.

La reacció del president del CGPJ se suma a la del president del Tribunal Suprem, Francisco Marín Castán, que ahir va suspendre in extremis la reunió amb el ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños. Fonts jurídiques van informar que Marín Castán va cancel·lar la trobada “per raons sobrevingudes”, sense donar més detalls ni fixar una nova data, encara que de fons batega l’ocorregut aquest dimarts a les cambres parlamentàries. Posteriorment, Bolaños i Marín van parlar per telèfon i es van tornar a citar per a dimarts de la setmana que ve, a la seu de l’alt tribunal. El titular de Presidència li va traslladar el mateix missatge que ja va llançar dimarts al Senat, on va negar que les sentències imposades a independentistes catalans pel procés fossin casos de lawfare i va assegurar que “defensarà els jutges dels atacs i desqualificacions dels partits independentistes, però també de la llarguíssima mà que té el PP, que intenta sempre influir en el poder judicial”.

L’amnistia, protagonista del primer control al Govern

Els retrets per la llei d’amnistia i els pactes amb l’independentisme també van copar la primera sessió de control d’aquesta legislatura en el Congrés, on no va poder produir-se l’esperat cara a cara entre Sánchez, a Estrasburg, i el líder de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo. El ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, va asseverar que “el problema” més gran d’Espanya en aquests moments no és la futura llei d’amnistia sinó que el Partit Popular ha comprat el “discurs ultradretà de Vox”, responent així a la diputada popular Cayetana Álvarez de Toledo, que prèviament va acusar l’Executiu de confondre convivència amb “indecència” mentre va cridar a la “resistència”. Al Senat, el PP va aprofitar la seua majoria absoluta per demanar a la Comissió Europea per a la Democràcia pel Dret un dictamen urgent sobre la llei d’amnistia.